Sel??ucia d'Is??uria
De Viquip??dia
Sel??ucia de Is??uria (a vegades tamb?? Sel??ucida de Cil??cia) fou un ciutat de l'??sia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, Kalykadnos, modern G??ksu), fundada per Seleuc I Nic??tor al comen??ament del segle III aC. Fou una de les ciutats que van prendre el nom del fundador de l'Imperi Sel??ucida. Es pensa que podria haver substitu??t a dues ciutats, Olba (o ??lbia) i H??ria, que foren reunides per fundar la nova; aviat va incloure la vila propera de Holmi (moderna Ta??ucu) antiga col??nia j??nica, que era a la costa exposada als atacs dels pirates mentre Sel??ucia, al interior, estava ben defensada. Sota els sel??ucides va agafar considerable empenta econ??mica i prosperitat i fins i tot va ser rival de Tars. Llavors encara es deia simplement Sel??ucia o Sel??ucia de Cil??cia.
Al segle II el temple de J??piter va agafar una certa import??ncia. Va passar a Roma despr??s de la campanya de Publi Servili V??tia Is??uric (c??nsol 79 aC) que va organitzar Cil??cia com a prov??ncia romana el 74 aC. Sel??ucia fou seu d'una notable escola filos??fica i hi van n??ixer Ateneu de Sel??ucia i Xenarc de Sel??ucia (segle I aC).
Al segle I, any 77, el governador Luci Octavi Memor hi va construir el pont de pedra. Al comen??ar el segle IV Is??uria va esdevenir prov??ncia separada amb Sel??ucia com a capital. Es van celebrar concilis a aquesta ciutat el 325, 359, i 410.
A Sel??ucia hi havia la tomba de Santa Tecla d'Iconium, una dona convertida al cristianisme per Sant Pau, que va fundar un centre m??dic de molt ??xit a la zona en la qual va morir. La tomba fou restaurada al segle V per Zen?? (emperador). Les seves ru??nes es diuen actualment Meriamlik. Al comen??ament del segle V hi havia un comes encarregat del govern de la prov??ncia amb dues legions (Legio II Isaura i Legio III Isaura); d'aquest per??ode sembla ser una necr??polis cristiana on hi ha bastants soldats enterrats. Al segle VI el arquebisbat de Sel??ucida tenia 26 seus sufrag??nies.
Va passar als ??rabs el 705 per un temps. La prov??ncia eclesi??stica (que apareix sota el nom de Pamf??lia) fou incorporada al patriarcat de Constantinoble el 732. Al final del segle IX, Sel??ucia tenia 22 bisbes sufraganis i a meitat del segle X en tenia 23. El 968 la jurisdicci?? eclesi??stica fou transferida al patriarcat d'Antioquia. Encara es una seu cat??lica.
El 1071 fou ocupada pels turcs selj??cides; el 1137 Lle?? I d'Arm??nia Menor la va assetjar. En aquestos anys es va construir una fortalesa als turons propers. El 10 de juny de 1190 va morir a la seva rodalia l'emperador Frederic Barba-roja quan intentava creuar el riu Calicadnos. Fortalesa dels cavallers hospitalaris va caure en mans dels Karaman Oghlu a la segona meitat del segle XIII, dels quals va passar als otomans el 1471. Sota els turcs va portar el nom de Silifke, que conserva.
