Publi Servili Vàtia Isàuric (cònsol 79 aC)
De Viquipèdia
Publi Servili Vàtia Isàuric (Publius Servilius C. F. M. N. Vatia), fou un magistrat romà, net de Quint Cecili Metel Macedònic.
És esmentat per primer cop el 100 aC quan va agafar les armes contra Appuleu Saturní junt amb altres aristòcrates.
El 79 aC fou nomenat cònsol per Sul·la junt amb Appi Claudi Pulcre i a l'any següent fou enviat com a procònsol a Cilícia amb una poderosa flota i exèrcit per lluitar contra els pirates amb els que va lluitar amb èxit i els va derrotar finalment en un combat naval a la costa de la província; els pirates es van refugiar a les muntanyes del interior i Servili va atacar les fortaleses muntanyenques durant tres anys, en un lluita molt dura pels soldats romans i amb ferotge resistència dels salvatges habitants d'aquestes zones.
La primera fortalesa ocupada fou Olympus a Lícia defensada pel cap de bandits Zenicet que va morir amb els seus a les flames de la ciutat; després va conquerir Faselis a Pamfília i van seguir altres fortaleses menys importants, després del qual va entrar a la Cilícia pròpia on va assaltar la fortalesa de Coricos a la costa; les fortaleses més properes a la mar van quedar així dominades i llavors ve entrar cap a l'interior; va creuar les muntanyes del Taure (la primera vegada que els exercits romans entraven en aquestes muntanyes) i es va dirigir directament contra el poble dels isauris, assetjant la capital Isàuria que va poder conquerir després de desviar el riu que subministrava aigua a la ciutat. L'exèrcit el va saludar llavors com imperator i va rebre el malnom d'Isàuric.
Després d'això Cilícia fou organitzada com a província romana, i ell va retornar a Roma (74 aC) on va celebrar el triomf que estava adornat per Nicó i altres caps del pirates capturats, i per un gran botí i que fou dipositat al tresor públic sense conservar ni la més petita part. Tot i el seu gran èxit, al cap d'un temps els pirates van ressorgir.
Després del 74 aC fou un dels caps del senat i es esmentat sovint per Ciceró amb molt de respecte. El 70 aC fou un dels jutges del cas de Verres; el 67 aC va donar suport al nomenament de Gneu Pompeu per dirigir la guerra contra els pirates; el 63 aC fou candidat a Pontífex Màxim però fou derrotat per Juli Cèsar, que havia servit a les seves ordes a Cilícia; el mateix any va donar suport a Ciceró contra els catalinaris i fou partidari d'aplicar la màxima pena als conspiradors. El 57 aC va donar suport a cridar a Ciceró del desterrament; el 56 aC es va oposar a la restauració de Ptolemeu XII Auletes.
El 55 aC fou censor amb Marc Valeri Messal·la Níger. Va morir el 44 aC quan tenia uns 80 anys.
