Quint Cecili Metel Macedònic
De Viquipèdia
Quint Cecili Metel Macedoni (Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) fou un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel (cònsol) (Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus Macedonicus)
Apareix esmentat per primer cop el 168 aC quan servia al exèrcit d'Emili Paul·le a Macedònia i fou enviat a Roma per anunciar la derrota del rei Perseu de Macedònia.
El 148 aC fou pretor i va rebre Macedònia com a província; llavors Andriscos, que deia ser fill de Perseu, havia derrotat al pretor romà Juvenci, però fou derrotat i capturat per Metel. Al acabar aquesta lluita va marxar contra la Lliga Aquea que havia insultat a un ambaixador que Metel havia enviat a Corint i el 146 aC va derrotar al estratega aqueu Critolau prop d' Scarpheia a Lòcrida, i després a un exèrcit arcadi prop de Queronea; no va poder acabar la guerra abans de l'arribada del cònsol Luci Mummi.
Va tornar a Roma i va celebrar un triomf per la seva victòria sobre Andriscos i va agafar el títol de Macedònic.
Fou dos vegades candidat al consolat sense èxit fins que finalment va exercir aquesta magistratura el 143 aC amb Appi Claudi Pulcre i va rebre la província de l'Hispània Citerior on el 142 aC va fer la guerra contra els celtibers fins el 141 aC en que el va succeir Quint Pompeu. En aquesta campanya s'esmenta la seva humanitat amb els enemics, la severitat en el manteniment de la disciplina a les seves files, i la prudència dels seus actes civils i militars, però finalment va intentar deixar l'exèrcit sense capacitat pel seu successor, al que envejava.
El 131 aC fou censor amb Quint Pompeu, la primera vegada que els dos censors eren plebeus. Va proposar que tots els romans s'havien de casar per incrementar la població (lex de Maritandis Ordinibu). Durant la censura va estar a punt de morir a mans del tribú Gai Atini Labeó, que el va agafar i el va voler tirar de la roca Tarpeia en revenja per haver estat expulsat del senat, però se'n va lliurar per la intervenció d'un altre tribú encara que si que li va poder confiscar els bens.
Membre dels optimats es va oposar a les mesures dels Gracs. Va dedicar dos temples, un a Júpiter i un a Juno al front dels quals es va col·locar l'estàtua feta per Lisip de la batalla del Grànic encarregada per Alexandre el Gran i que Metel havia portat de Macedònia.
Metel va morir el 115 aC en el consolat del seu fill Marc Cecili Metel. Va deixar quatre fills (tres dels quals havien estat consols en vida del pare i un que ho fou l'any següent) i dues filles.
