Ceba
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Cebes
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Allium cepa L. |
||||||||||||||
La ceba (Allium cepa L. ) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies originària de l'Àsia central, amb un únic bulb gran, de forma ovoide. El seu desenvolupament és biennal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i neixen d'un bulb subterrani, proveït d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbel·la de flors blanques o rosades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva.
Té fama com a planta medicinal, i ha estat utilitzada en el tractament de l'asma, la diabetis, la hipertensió, etc.
Taula de continguts |
[edita] Cultiu de la ceba
Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'aigua en el període crític durant l'engruiximent del bulb. Quan es fa en règim de secà ,per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilitzen les varietats primerenques que ja es cullen al maig o al juny abans de les fortes calors de l'estiu. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i amb bulb poc desenvolupat.
Actualment en agricultura extensiva es conrea mitjançant sembra directa però tradicionalment es feia un planter que es trasplantava al cap de uns dos mesos a finals de tardor o a finals d'hivern i principi de primavera.
Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguin" (creix el tàlem floral) quan passen fred a l'hivern i aleshores ja no fan el bulb.
[edita] Problemes fitosanitaris
Les larves de la mosca de la ceba ataquen les arrels i el bulb. El principal problema de conreu és la podridura per fongs.
[edita] Components actius principals
Els principals components són (entre parèntesi, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
- Minerals: conté principalment potassi (170 mg), fòsfor (29 mg), calci (25 mg), magnesi (10 mg), sodi (4 mg), sofre i, en quantitats menors, ferro (0'3 mg), manganès, zinc, coure i seleni.
- Vitamines: C (7 mg), E (0'14 mg), K (0'4 μg), B1 (0'046 mg), B2 (0'027 mg), B3 (0'116 mg), B6 (0'12 mg), B9 (0'02 mg).
- Oli essencial amb molts components sulfurosos: disolfuri d'atilpropili, metilal·liïna i cicloal·liïna, entre d'altres.
- Àcid tiopropiònic
- Quercetina
- Al·liïna, en menor quantitat que l'all.
