Sodi
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||
General | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom, símbol, nombre | Sodi, Na, 11 | ||||||||||||||||||
Sèrie química | Metalls alcalins | ||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 1, 3 , s | ||||||||||||||||||
Densitat, duresa Mohs | 968 kg/m3, 0,5 | ||||||||||||||||||
Aparença |
![]() Blanc platejat |
||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||
Pes atòmic | 22.989770 uma | ||||||||||||||||||
Radi mitjà† | 180 pm | ||||||||||||||||||
Radi atòmic calculat | 190 pm | ||||||||||||||||||
Radi covalent | 154 pm | ||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 227 pm | ||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Ne]3s1 | ||||||||||||||||||
Estats d'oxidació (òxid) | 1 (base forta) | ||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en el cos |
||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||
Estat de la matèria | sòlid (no magnètic) | ||||||||||||||||||
Punt de fusió | 370,87 K | ||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 1156 K | ||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 96,96 kJ/mol | ||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 2,598 kJ/mol | ||||||||||||||||||
Pressió de vapor | 1,43x10-5 Pa a 1234 K | ||||||||||||||||||
Velocitat del so | 3200 m/s a 293.15 K | ||||||||||||||||||
Informació diversa | |||||||||||||||||||
Electronegativitat | 0,93 (Pauling) | ||||||||||||||||||
Calor específica | 1230 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||
Conductivitat elèctrica | 21x106/m ohm | ||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 141 W/(m·K) | ||||||||||||||||||
Potencial d'ionització | |||||||||||||||||||
1er = 495,8 kJ/mol | 6è = 16613 kJ/mol | ||||||||||||||||||
2on = 4562 kJ/mol | 7è = 20117 kJ/mol | ||||||||||||||||||
3er = 6910,3 kJ/mol | 8è = 25496 kJ/mol | ||||||||||||||||||
4t = 9543 kJ/mol | 9è = 28932 kJ/mol | ||||||||||||||||||
5è = 13354 kJ/mol | 10è = 141362 kJ/mol | ||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. †Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic. |
El sodi és un element químic de símbol Na i nombre atòmic 11. És un metall alcalí bla, untuós, de color platejat molt abundant en la naturalesa, trobant-se en la sal marina i el mineral halita. És molt reactiu, crema amb flama groga, s'oxida en l'aire i reacciona violentament amb l'aigua.
Taula de continguts |
[edita] Característiques principals
Igual que altres metalls alcalins el sodi és un metall bla, lleuger i de color platejat que no es troba lliure en la naturalesa. El sodi flota en l'aigua descomponent-la, desprenent hidrogen i formant un hidròxid. En les condicions apropiades reacciona espontàniament en aigua. Normalment no crema en contacte amb l'aire per sota de 388 K (115 ºC).
[edita] Aplicacions
El sodi metàl·lic s'empra en síntesi orgànica com a agent reductor. És a més component del clorur sòdic (NaCl) necessari per a la vida. Altres usos són:
- En aliatges antifricció (plom).
- En la fabricació de detergents (en combinació amb àcids grassos).
- En la purificació de metalls fosos.
- L'aliatge NaK, és un material emprat per a la transferència de calor. El sodi també s'empra com refrigerant.
- Aliat amb plom s'empra en la fabricació d'additius antidetonants per a les gasolines.
- S'empra també en la fabricació de cèl·lules fotoelèctriques.
- Il·luminació per mitjà de làmpades de vapor de sodi.
[edita] Paper biològic
El catió sodi (Na+) té un paper fonamental en el metabolisme cel·lular, per exemple, en la transmissió de l'impuls nerviós (per mitjà del mecanisme de bomba de sodi). Manté el volum i l'osmolaritat. Participa , a més de l'impuls nerviós, en la contracció muscular, l'equilibri àcid-base i l'absorció de nutrients per les cèl·lules.
La concentració plasmàtica de sodi és en condicions normals de 135 - 145 mmol/l. L'augment de sodi en la sang es coneix com hipernatrèmia i la seva disminució hiponatrèmia.
[edita] Història
El sodi (del italià soda, sosa) conegut en diversos compostos, no va ser aïllat fins a 1807 per Sir Humphry Davy per mitjà de la electròlisi de la sosa càustica. En l'Europa medieval s'emprava com a remei per a les migranyes un compost de sodi denominat sodanum. El símbol del sodi (Na), prové de natró (o natrium, del grec nítron) nom que rebia antigament el carbonat sòdic.
[edita] Abundància i obtenció
El sodi és relativament abundant en les estrelles, detectant-se la seva presència a través de la línia D de l'espectre solar, situada aproximadament en el groc. L'escorça terrestre conté aproximadament un 2,6% de sodi, la qual cosa el convertix en el quart element més abundant, i el més abundant dels metalls alcalins.
Actualment s'obté per electròlisi de clorur sòdic fos, procediment més econòmic que l'anteriorment usat, l'electròlisi de l'hidròxid de sodi (NaOH). És el metall més barat.
El compost més abundant de sodi és el clorur sòdic o sal comuna, encara que també es troba present en diversos minerals com amfíbols, trona, halita, zeolites, etc.
[edita] Compostos
Els compostos de sodi de major importància industrial són:
- Clorur sòdic o sal comú (NaCl).
- carbonat sòdic (Na2CO3).
- bicarbonat sòdic (NaHCO3).
- Hidròxid sòdic o sosa càustica (NaOH).
- Nitrat sòdic o sal de Xile (NaNO3).
- tiosulfat sòdic (Na2S2O3 · 5H2O).
- bòrax (Na2B4O7 · 10H2O).
[edita] Isòtops
Es coneixen tretze isòtops de sodi. L'únic estable és el Na-23. A més hi ha dos isòtops radioactius cosmogènics, Na-22 i Na-24, amb períodes de semidesintegració de 2,605 anys i ˜15 hores respectivament.
[edita] Precaucions
En forma metàl·lica el sodi és explosiu en aigua i verínós tant aïllat com combinat amb molts altres elements. El metall ha de manipular-se sempre cuidadosament i emmagatzemar-se en atmosfera inert, evitant el contacte amb l'aigua i altres substàncies amb què el sodi reacciona.
[edita] Enllaços externs
- webelements.com - Sodi (anglès)
- environmentalchemistry.com - Sodi (anglès)
- És Elemental - Sodi (anglès)