Pacomi

De Viquipèdia

Pacomi (Pachomius, Παχώμιος) (vers 292-348) també Pacumi (Pachumius, Παχούμιος), fou un asceta egipci del segle IV, un dels fundadors, probablement el principal, de les comunitats monàstiques.

La seva vida es narrada a Vita S. Pachumii, Βίος τρυ̂ Παχουυίου, que complementa un altra obra anomenada Paralipomena de SS. Pachomio et Theodoro, i la carta Πιστολὴ ̓Αμμω̂νος ἐπισκόπου περὶ πολιτείας καὶ βίου μερικου̂ Παχουμίου καὶ Θεοδώρου, epistola Ammonis Episcopi de Conversatione ac Vitae Parte Pachumii et Theodori.

Va néixer a la Tebaida de pares pagans i va créixer com a paga. Vers els 20 anys va fer el servei militar en les guerres que van seguir a la mort de Constanci Clor. El 306 fou posat al servei de Constantí el Gran per una de les seves lluites civils, però aquesta noticia presenta alguns problemes i podria ser una mala interpretació ja que la única guerra civil de Constantí després de dominar Egipte el 323 fou contra Calocer (Calocerus) a Xipre el 335, ja massa tard doncs Pacomi va deixar l'exèrcit abans del 326 com a molt tard.

Va ser ajudat pels cristians quan fou confinat a la Tebaida junt amb altres soldats, sembla ser que per evitar desercions. Es va convertir i fou batejat a l'església de Quenobòscia prop de Diòspolis Parva, i va començar una vida ascètica sota la direcció de Palemó un destacat anacoreta. Un temps després es va separar de Palemó i es va establir a Taberna o Tabenesis que es creu que era una illa del Nil; Palemó va morir poc després però no es clar si s'havia reunit amb el seu deixeble a Taberna.

Llavors va trobar un nou company en el seu germà gran Joan que va esdevenir el seu deixeble. Va aconseguir fer alguns deixebles i va fundar una comunitat per a la qual va dictar normes, ja que fins llavors les comunitats monàstiques que existien no estaven regulades. La comunitat va créixer i va nomenar alguns oficials; va construir una església per culte i instrucció.

El bisbe de Tentira (Denderah) el va nomenar prevere i va demanar al patriarca d'Alexandria, Atanasi, llavors de visita a la Tebaida, d'ordenar-lo, però Pacomi no ho volia i es va amagar fins que el patriarca se'n va anar.

Va rebre després nous deixebles, entre els quals el més famós fou Teodor, i es van fundar diversos monestirs incloent un per dones que va fundar la seva germana; Pacomi visitava regularment les comunitats. Teodor fou nomenat superior del primer monestir fundat a Taberna i ell mateix se'n va anar al de Prou, que fou convertit en monestir capçalera.

Va morir de pesta el 348, amb 56 anys

Va deixar escrit:

• 1. Regulae Monasticae (dues)
• 2. Monita
• 3. SS. PP. Pachomii et Theodori Epistolae et Verba Mystica
• 4. ̓Εκτω̂ν ̓εντολω̂ν του̂ ἁγίου Παχουμίου, Praecepta S. Pachomii s. Pachumii