[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tell al-Amarna - Viquipèdia

Tell al-Amarna

De Viquipèdia

Tell al-Amarna o Till el-Amarna (o simplement Amarna) es el nom del lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quant va optar per l'adoració d'un déu unic, el déu-sol Aten o Aton.

La ciutat que ha estat excavada, es va dir Akhet-Aton (Horitzó d'Aten) i tenia al nord un palau, i al nord-est la necròpoli; al centre la Per Ankh (ciutat de la vida), que era la zona central de la ciutat; i al sud i havia un suburbis i un altra necròpoli; en direcció sud-est hi havia la tomba reial. La seva fundació es explicada a les inscripcions de les esteles dels límits d'Akhenaten. El faraó la considerava un regal al únic déu Aten o Aton. Després de la seva mort la ciutat va deixar de ser capital amb el seu fill i successor Tutankhamon i els monuments de la ciutat desmuntats en els segles següents. Ramsès II va fer esborrar el nom de Akhenaten per excloure'l de l'eternitat en càstig per l'exclusió dels altres déus.

La ciutat fou explorada per primer cop el 1714 pel jesuïta francès Claude Sicard que va descriure les "esteles dels límits". El 1798 i 1799 l'expedició napoleònica francesa va visitar el lloc i va aixecar un mapa; al 1824 i 1826 l'anglès Gardner Wilkinson i la va identificar com l'Alabastron dels escriptors clàssics. El 1843 i 1845 l'expedició prussiana dirigida per Karl Richard Lepsius va visitar la zona i en va fer dibuixos i mapes i va copiar les inscripcions de les tombes. El 1887 una dona de la zona va descobrir a un lloc proper, un centenar de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes com les Cartes d'Amarna, una correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten; el 1881 i 1882 Alessandro Barsanti del Servei d'Antiguitats egipci va excavar la tomba del rei a la ciutat; el 1891 i 1892 Flinders Petrie va excavar parts de la ciutat; el 1892 Howard Carter va visitar la tomba reial i va publicar alguns dels dibuixos del seu interior; el 1903-1908 Norman de Garis Davies va publicar un llibre en sis volums sobre les altres tombes d'Amarna; el 1907-1914 la Deutsche Orient-Gesellschaft (DOG – Societat Oriental Alemanya) va excavar parts de la ciutat i el 1912 va trobar el famós bust de Nefertiti avui al Museu de Berlín; el 1921-1936 es van fer excavacions per la Egypt Exploration Society (EES) sota la direcció de Thomas Eric Peet, Leonard Woolley, Francis Newton, Henri Frankfort i J.D.S. Pendlebury; des el 1977 es fan excavacions dirigides per Barry J. Kemp de la Egypt Exploration Society.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tell al-Amarna