[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Porro - Viquipèdia

Porro

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
porros

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Asparagales
Família: Alliaceae
Gènere: Allium
Espècie: A. ampeloprasum
Subespècie: A. ampeloprasum var. porrum
Nom trinomial
Allium ampeloprasum var. porrum
(L.) J. Gay

El porro Allium ampeloprasum J. Gay o el sinònim Allium porrum L.) és una espècie de planta cultivada que pertany al mateix gènere que l' all i la ceba (Allium)

És originària d'Euràsia i és una de les plantes conreades des de temps més antics.

En temps dels egipcis 100 plantes de porro equivalien a un pergamí. L'emperador romà Neró consta que era molt afeccionat a aquesta planta i tenia el malnom de porrifagus. El porro és un emblema del gal·lesos (i els celtes en general) des de temps molt antics tal com ja va deixar escrit Shakespeare a la seva obra Enric V.

Taula de continguts

[edita] Varietats botàniques

  • Allium ampeloprasum var. ampeloprasum conreat pels seus bulbs
  • Allium ampeloprasum var. porrum conreat per les seves fulles (és la varietat conreada més habitual)

[edita] Descripció

És un planta herbàcia que en estat silvestre és perenne i conreada és bianual d'aprofitament anual com hortalissa. Se sembla força a una ceba o un all però normalment és de majors dimensions. Les fulles són carnoses i buides per dins,la seva part inferior és més voluminosa però sense arribar a formar un veritable bulb en la varietat porrum. Les arrels són fasciculades relativament gruixudes i curtes. El primer any només vegeta i el segon any floreix amb una mena d'umbel·la de flors blanques que produeixen les llavor d'uns 2 mm i de color negre. Els porros conreats, segons les varietats poden fer des de 20 a 150 cm d'alt.

[edita] Conreu

S'ha de tenir en compte que és una planta amb un fotoperíode de dia llarg i que cal adaptar la sembra en l'època que no hi hagi una espigada o florida prematura que impossibilitaria aprofitar les fulles. Són plantes pròpies de climes oceànics temperats, molt resistents al fred (es conrea també a Finlàndia). En climes càlids es sembra a l'estiu i es cull a l'hivern, en els altres se sembra a la tardor i es cullen a l'estiu. Necessita molta pluja (o regadiu) per a desenvolupar-se bé. El color blanc de la base de les fulles s'aconsegueix tapant amb terra (acotxar) aquesta part de la planta un mes abans de la collita prevista.

Els porros tenen associats fongs simbiòtics a les arrels (micorrices) que els ajuden a créixer ja que els faciliten nutients especialment el fòsfor.

Diverses malalties afecten els porros, que són en general més sensibles que alls i cebes, entre elles destaquen lepidòpters (a les fulles), nemàtodes (a les arrels) i fongs com el rovell Puccinia porri (a tota la planta).

[edita] Gastronomia

Es pot menjar cru quan la planta és tendra. Es més habitual consumir-lo cuit ja sigui bullit o fregit. És l'ingredient bàsic de la sopa vichyssoise i de molts altres plats on pot substituir l'all o la ceba si es desitja un gust més suau.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Porro