Djoser

De Viquipèdia

Djoser o Netjerikhet fou un faraó de la Dinastia III de l'antic Egipte. El seu nom Nesut-biti fou Sesen i és el Soiphis de Manethó.

Del seu regne es coneixen uns quants alts dignataris dels que s'han trobat inscripcions a Saqqara i a l'Alt Egipte. El més conegut és llògicament Imhotep el constructor de la piràmide esglaonada i canceller del regne (que fou deïficat més tard). El que dóna més informació és Hesira.

La seva obra principal és el complex funerari culminat per la piràmide esglaonada. Fou excavat principalment per Segato, Perring, Brugsch, Lepsius, Firth, Quibell i Lauer. El monument és una ofrena funerària al rei difunt. El complex té una paret que el envolta, que sembla la paret d'un palau, a l'estil dels fortins de Hieracòmpolis. La piràmide té 6 esglaons.

Només es coneix de moment un bol que porti el serekh d' Horus Netjerikhet. Uns relleus del complex el mostren celebrant rituals envoltat de símbols màgics i geogràfics i jeroglífics que no poden ser interpretats. Uns altres relleus del rei han estat trobats a Horbeit (Shednu, capital del nomós XI del Baix Egipte). A les ruïnes del temple de Heliòpolis es van trobar unes plaques de pedra amb els noms d'Intkaes i Hotephernebti que junt a una tercera apareixen prop del rei i són esmentades com a filla (Sat Nesut) i dona Wrt Hts/Maa Hrw. Una altra dona de nom possiblement Njankh-Hathor podria ser la mare Njmaathapi

Una inscripció del període Ptolemaic a l'illa Sehel representa també al faraó pregant a la tríade de deus del lloc, amb Knum al capdavant. Aquí es anomenat pels seus dos noms principals Netjerikhet (o Netherihet) i Djoser. Una gravació en pedra més anterior (el Nou Regne) esmentava el nom de Djoser però no el de Netjerikhet, que potser fou el nom de naixença. Un altre monument, l'estàtua de Sesostris II, té un cartutx del rei a la base.

També va deixar inscripcions a Maghara al Sinaí (on hi ha inscripcions també de Sekhemkhet, Sanakht i reis posteriors)

La pedra de Palerm esmenta els cinc primers anys de regnat (la resta està deteriorat):

• Any I: Apareix el rei de l'Alt Egipte i del Baix Egipte, unió de les dues terres; carrera a la paret al voltant del recinte.
• Any II: Apareix el rei de l'Alt i Baix Egipte; pas dels ibs del rei de l'Alt Egipte per els dos snti o Snuti (pilars o esteles)
• Any III: Seguidors d'Horus; naixement de l'estàtua de Min
• Any IV: Apareix el rei de l'Alt i Baix Egipte i estira les cordes (participa al festival) pel Qbh Ntrw; fundació del recinte oriental.
• Any V: Shemsu Hor; Dj.....(festa de Djet?)

El segell de Djoser ha estat trobat, apart de les mastabes K1, K2, K3, K4 i K5 on se n'han trobat 16, 1, 3, 1 i 8, a Shunet ez- Zebib (Abidos), a Maghara, a les mastabes de Mereri a Saqqara (1 a la S3518, 1 a la S2305 i 1 a la tomba S2405 d'Heisra) i a la piràmide esglaonada de Sekhemkhet. A la tomba de Khasekhemui també es van trobar i això es va interpretar com que Djoser va dirigir les cerimònies funeràries pel seu pare (?) Khasekhemui.

El seu regne va tenir una durada segons Manethó de 16 anys. Si el papir de Torí l'esmenta com a Djoserti, parla de 19 anys. Ambdues semblarien durades curtes per a tanta obra.

Semblava que les seves restes havien estat identificades però la prova del carboni 14 de moment deixant aquesta possibilitat en entredit. Els egiptòlegs, inclòs si les proves demostressin que es tracta de restes del període de la Dinastia III, ja no creuen que puguin pertànyer a Djoser.