Far d'Alexandria
De Viquip??dia
El far d'Alexandria (tamb?? anomenat la torre de Faros) fou considerat una de les set meravelles del m??n.
Fou constru??t al segle III aC en ??poca hel??len??stica i va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos terratr??mols l'enderrocaren al segle XIV.
Era una torre que el rei egipci Ptolemeu S??ter va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'Alexandria i identificar la situaci?? de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, Ptolemeu II Filadelf. En va dirigir les obres l'arquitecte S??strat de Cnidos i es creu que mesurava 134 metres d'alt; en aquella ??poca fou una de les estructures m??s altes aixecades per la m?? de l'home.
Constru??t amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octagonal i, al remat, una cap??alera circular. Al capdamunt estava equipat amb espills met??l??lics que n'assenyalaven la posici?? reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s'hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de m??s de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reprodu??des en monedes romanes encunyades a la seca d'Alexandria, tenia quatre est??tues de tritons bufant uns corns, un a cada cant?? de l'edifici. En el per??ode rom?? tamb?? hi havia una est??tua dalt de la torre.
La torre agafa el nom de la illeta connectada artificialment per un dic amb el port alexandr?? on es va situar, anomenada Faros. Aquest top??nim ha estat l'origen etimol??gic de la paraula far en moltes lleng??es rom??niques, com en catal?? mateix, en franc??s (phare), en itali?? (faro), en portugu??s (farol), en espanyol (faro) i en roman??s (far). Com pass?? amb el Mausoleu d'Halicarn??s, doncs, el nom de la torre de Faros designar?? totes les construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el cam?? als vaixells.
Amb l'excepci?? de la Gran Pir??mide de Gizeh, el far va ser una de les set meravelles del m??n antic que m??s temps va sobreviure. Fou severament malm??s per dos terratr??mols als anys 1303 i 1323, fins al punt que el viatger ??rab Ibn Battuta va escriure que no havia pogut entrar en les seves ru??nes. Fins i tot el poc que en quedava va desapar??ixer el 1480, quan el sold?? egipci d'aleshores, Qaitbay, n'utilitz?? els enderrocs per construir un fort all?? prop.
