Paleta de Narmer
De Viquip??dia
La Paleta de Narmer va ser trobada per Quibell al 1897 al santuari de la voltor Nekhbet, protectora dels reis del sud, situat a El-Kab, pel que es pensa que fou un present d???aquest monarca despr??s de la vict??ria sobre el nord. Actualment es troba al museu d'El Caire.
Les paletes s??n un dels documents m??s antics dels quals es pot con??ixer la hist??ria d???Egipte. Es daten en el per??ode predin??stic, i es troben en les ??rees d???assentament del Gerzense o Naqada II (3600-3200 aC aproximadament), cultura molt estesa que es pot trobar incl??s en la Baixa N??bia. En un principi la seva funci?? era la de servir de suport per als pigments, cremes, olis, etc, que s???aplicaven al cos, tot i aix?? era com?? trobar-les dins d???aixovars funeraris o com a ofrenes als temples. Estan elaborades en diferents materials, com la pedra, ivori, fusta, etc, i en elles es plasmaven tant fets mitol??gics com reals.
La paleta de Narmer est?? confeccionada amb esquist verd, segons altres investigadors el material ??s pissarra, i t?? unes proporcions de 45 cm d???ample i 64 cm d???alt i en la seva part m??s grossa de 6???5 cm. Les dos cares de la paleta estan decorades, en la seva part superior apareixen dos caps de vaca que simbolitzen, a la deessa Hatubat o a la deessa Hathor. Entre aquestes se situa la fatxada del palau, i en el seu interior es troba el nom Horus del rei, el peix Nar i un cisell, el significat del qual ??s ???Estimat de Nar???.
En un dels seus costats apareix el rei amb la corona de l???Alt Egipte en actitud de colpejar amb una massa piriforme a un enemic (Uash, segons un jerogl??fic), gest que es representar?? posteriorment en molts relleus, sobretot durant el Regne Nou. Darrere del rei apareix un portasand??lies, i en la part superior dreta un falc??, que posat sobre sis papirs, agafa amb una de les seves urpes una corda, a l???extrem de la qual es troba un presoner subjectat pel nas, la qual cosa ha sigut interpretada com la vict??ria del sobir?? del Sud sobre el Delta, havent fet presoners o donant mort a sis mil enemics, que tamb?? apareixen al registre inferior sent xafats pel rei.
En l???altra cara es troba el rei marxant sobre Buto, porta la corona roja del Baix Egipte i un vestit ritual, segueix acompanyat del seu portasand??lies, per?? en aquest registre tamb?? apareixen una altra s??rie de figures que s???han interpretat com el seu primer ministre i quatre portaestandarts, que posteriorment serien coneguts com els Seguidors d???Horus o els D??us que segueixen a Horus. Enfront d???ells es troben deu enemics decapitats i una s??rie de jerogl??fics, la interpretaci?? dels quals, segons Kemp, no es pot portar d???un mode fiable. En la part inferior apareix un bou, simbolitzant al rei destruint una fortalesa. El motiu central est?? compost per dos animals amb cos de lle?? i grans colls que formaven el recipient per a mesclar els olis. Driot??n i Vandier creuen que ??s un motiu asi??tic, mentre la idea de Kemp ??s que expressa certa harmonia amb el fi de contrarestar les representacions b??l??liques. Fernando Olaguer-Feli?? veu al personatge agenollat com la manifestaci?? del poble sotm??s, mentre que la idea que mana dels personatges que marxen al costat del monarca (portaestandarts, portasand??lies...) ??s la del servei i total submissi?? cap a ell.
Un concepte fonamental de la paleta ??s el protagonisme total del rei de l'Alt Egipte, ja que als dos costats ??s el que representa al sud amb claredat, mentre que al Baix Egipte apareix representat per diferents persones, totes elles moribundes, mortes o fetes presoneres.
Fos com fos, la idea m??s estesa defensant qui ??s la figura unificadora del pa??s ??s que era Menes, el qual es pot identificar amb Narmer. Per?? el problema de la unificaci?? ??s una altra de les q??estions en les que no es posen d???acord els estudiosos. En la paleta, el sobir?? apareix tant amb la corona del Sud com amb la del Nord, per?? amb cap moment apareix amb la doble corona, la qual cosa es pot interpretar que les representacions que apareixen en ella serien la culminaci?? d???aquest proc??s, igual que hi ha qui parla d???una Reunificaci?? de les Dues Terres. En aquest aspecte Kees i Sethe creuen que va existir una primera unificaci?? cap al 3600 aC aproximadament, quan un regnat del Nord, amb capital a Buto, envaeix el Sud, amb capital a Nekhen, unificant el pa??s, uni?? que no tardaria a desapar??ixer, tornant el Sud a convertir-se en independent possiblement cap al final del Gerzense. Alguns estudiosos situen els regnats d???Escorp?? i Narmer en aquesta ??poca.
En un moment posterior comen??a un proc??s d???expansi?? o reconquesta per part de l???Alt Egipte, que acabaria amb l???inici del Per??ode Din??stic, igual que la unificaci?? no seria total, doncs no desapareix la identitat de cada un dels estats, cosa que fa que en moments de crisi del poder central es tornen a separar en els territoris predin??stics. Durant els primers reis encara es produeixen enfrontaments, la qual cosa comporta que hi hagi investigadors que opinen que el veritable unificador del pa??s seria algun dels monarques de la Primera Dinastia.
Hi ha autors que pensen que no va existir cap regnat al Nord, l?????nic que hi havia era una s??rie de petits territoris que equivalen a ??poques posteriors als nomos o sepaut, cada un d???ells amb el seu propi governant. Mesuradament haurien estat conquistats per un estat unificat del Sud. Altres investigadors recolzen aquesta tesis, per?? li donen un car??cter econ??mic, argumentant que la causa d???aquestes conquestes es deu al control de la inundaci?? del Nil i a l???obtenci?? de metalls, cosa que faria que exist??s un enfrontament en el Sud, que poc a poc s???estengu??s cap al Nord.
Finalment, caracter??stiques relacionades amb la unificaci?? d???Egipte tamb?? es poden apreciar en l?????mbit religi??s, com pot observar-se en el cas dels mites, sent el m??s conegut el d???Osiris, on les lluites entre Horus i Set tindrien unes connotacions pol??tiques amb l???intent d???uni?? i domini d???Egipte.
