Sahure
De Viquipèdia
Sahure fou un faraó de la Dinastia V de l'antic Egipte que va governar vers el començament del segle XXIII aC
El seu nom d' horus fou Nebkhau; el seu nebti Nebkhaunebti; el seu nom d' Horus d’or Neteruinebu o Bikaunebu; el seu nesut-biti fou Sahure; el seu nom de Sa Ra fou també Sahure; Manethó li diu Sefres.
Fou probablement fill d'Userkaf i de la reina Khentkau I. Es va casar amb Neferthanebti i va tenir com a fills a Horemsaf, Khakere, Nebankhere i Neterirenre. Es possible que la seva mare hagués fet de regent un temps durant la seva minoria al principi del regnat.
Van quedar molts rastres del faraó al seu complex mortuori a Abusir. Entre ells una escultura del faraó assentat al seu tron amb el deu d’un nomós al seu costat.
Va augmentar les despeses en el manteniment dels temples, amb nombroses donacions sobre tot al Baix Egipte. Els temples, que a mes no pagaven impostos, es van enriquir i van guanyar independència: En nomes un any Sahure va fer 5856 ofrenes diàries de pa i cervesa y mes de 400 hectàrees de terra. Un altra any el seu propi temple solar fou dotat amb 425 hectàrees en una única donació.
El comerç amb Líban i Creta es va estendre a Síria i Turquia. El nom de Sahure es va trobar escrit en una peça d’or al "Tresor de Dorak" a Turquia. Un relleu mostra un os de Síria. S’explotaven mines de turquesa al Sinaí (al Wadi Maghara i Wadi Kharit) i de diorita a Núbia.
Militarment uns relleus mostren una expedició contra els libis el príncep dels quals fou fet presoner i es van capturar molts animals però com que un relleu molt semblant apareix en època posterior (Pepi II) no se sap si era original o fou una copia d’un model d’època anterior.
Va construir un temple solar anomenat Sekhet-Re, que no s’ha trobat de moment però es possible que fos el temple d'Userkaf que Sahure devia continuar construint i potser li va donar un altra nom, però una inscripció esmenta als dos temples en us al mateix temps. Tenia un palau que es deia Uetjesneferusahure
Va traslladar el lloc d’enterrament a Abusir. La seva piràmide es va dir "La piràmide on s’alça l’esperit de Ba". Esta deteriorada i actualment no s’hi pot accedir. S’hi van trobar fragments de sarcòfag quant s’hi va entrar el segle XIX. La piràmide te uns 50 metres d’altura i avui dia nomes en queden runes. El nucli era esglaonat amb capes de pedra calcaria ajuntada amb fang del riu i els buits plens de sorra. Al damunt dels esglaons una capa de pedra calcaria per fer-la llisa. L’entrada era pel nord. Un corredor portava cap a una cambra i després continuava fins a la cambra funerària d’uns 40 m2 om hi havia fragments de sarcòfag.
El temple adjacent tenia una entrada monumental i el camí que a través d’una rampa portava al pòrtic amb vuit columnes de granit amb el nom de Sahure escrit, i darrera un altra pòrtic amb dos columnes també de granit, tot decorat amb escenes religioses o del faraó; des aquest segon pòrtic s’anava a la teulada o al camí altra cop. Aquest camí tenia casi 250 metres amb un vestíbul al final i amb sortida cap a ambdós costats rodejant una sala o pati amb columnes; hi ha decoració d’escenes de la vida de Sahure i de la seva família. Per el corredor que rodejava el pati s’accedia al interior del temple (a l’esquerra) i a la piràmide subsidiària (a la dreta). Aquesta tenia uns 12 metres d’altura. Hi havia també alguns magatzems i alguns vestíbuls un dels quals portava al santuari i d’aquest es passava a una sala amb cinc habitacions on es preparaven les ofrenes i els animals pels sacrificis. Aquest temple tenia fins i tot canals per la pluja amb forma de gàrgoles amb cap de lleó i els desaigües del patis eren per canals excavats al terra.
Va governar 12 anys segons el papir de Torí però potser foren mes. Manethó ni dona 13, però la pedra de Palerm esmenta set censos de bestiar el que voldria dir uns 14 anys potser fins i tot 15, si es van fer cada dos anys, lo qual no es segur.
El va succeir el seu germà Nefererkare o Nefererkare Kakai
