Catalanisme

De Viquip??dia

El catalanisme o nacionalisme catal?? ??s un corrent social estructurat tant culturalment com pol??ticament que preserva i promou el reconeixement de la personalitat pol??tica, ling????stica i cultural de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Pa??sos Catalans.

Segons Joan Fuster, Hi ha "catalanistes" perqu?? hi ha "espanyolistes" ^[1], i de fet el catalanisme s'estructura segles despr??s de l'eliminaci?? dels drets catalans. Aquesta p??rdua dels drets es produeix progressivament durant el segle XVIII, primer a la Catalunya Nord amb la prohibici?? del catal?? l'any 1700 als territoris afectats pel Tractat dels Pirineus i posteriorment al Principat amb l'aplicaci?? dels Decrets de Nova Planta aprovats per Felip V de Castella (oficialment "de Espa??a ?? Yndias???) l'any 1714. La repressi?? contra la llengua, la cultura i les institucions catalanes continuaria tamb?? durant gran part del segle XIX, i el XX amb les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.

Hist??ricament, el catalanisme s'estructura en primer lloc com a un moviment cultural durant la Renaixen??a en una ??poca on s'intenta recuperar el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, despr??s de segles de digl??ssia, amb iniciatives com la restauraci?? dels Jocs Florals.

Posteriorment, el catalanisme s'estructura tamb?? com un moviment pol??tic; aquest fet es produeix l'any 1892 quan es presenten les anomenades Bases de Manresa que propugnaven la restauraci?? de les antigues Constitucions catalanes, unes normes aprovades per les Corts Catalanes i que atorgaren un elevat grau de sobirania a Catalunya fins el 1714.

En l'actualitat, els partits o individus que es declaren catalanistes consideren que Catalunya, o els Pa??sos Catalans, s??n una naci?? i que en conseq????ncia mereixen un elevat grau d'autogovern. Les alternatives, per??, divergeixen respecte del marc on Catalunya ha d'exercir els seus drets hist??rics. Aix??, mentre una part opta per arribar a la sobirania pr??pia del poble catal?? a trav??s de l'autodeterminaci??, d'altres prefereixen una ampliaci?? de l'autogovern dins del marc auton??mic actual o b?? es decanten per la creaci?? d'un nou marc federal.

Taula de continguts 1 Or??gens i evoluci?? del catalanisme pol??tic 2 Tractat dels Pirineus 3 Guerra de Successi?? 4 El Memorial de Greuges 5 Difer??ncies per l'economia 6 La Renaixen??a 7 El catalanisme i les classes socials 8 El federalisme 9 Valent?? Almirall i el Congr??s Catalanista 10 La Lliga Regionalista 11 El Republicanisme 12 Mancomunitat de Catalunya 13 Francesc Maci?? i el nacionalisme radical 14 La Dictadura de Primo de Rivera 15 Segona rep??blica espanyola 16 Franquisme 16.1 La Generalitat de Catalunya a l'exili 16.2 El maquis 16.3 Sindicalisme catalanista 16.4 L'Assemblea de Catalunya 17 El Catalanisme durant la transici?? 17.1 Reforma Pol??tica 17.2 L'articulaci?? del catalanisme en la transici?? 17.3 Restabliment de la Generalitat 18 El Catalanisme en democr??cia 18.1 L'estatut de Sau 18.2 Terra Lliure 18.3 La Crida 18.4 Sindicalisme catalanista 18.5 L'Estatut d'Autonomia del 2006 19 Vegeu tamb?? 20 Refer??ncies 21 Bibliografia 22 Enlla??os externs

[edita] Or??gens i evoluci?? del catalanisme pol??tic

Per entendre l'aparici?? del catalanisme pol??tic cal remuntar-se segles enrere. Hom ho podria fer, per exemple, a quan en el segle XIV els nobles i religiosos catalans, a trav??s de la Diputaci?? del General i el Consell de Cent, foren un b??ndol d'una guerra civil en la qual declaraven que llur cap d'estat havia de ser escollit pels catalans.

Des de la visi?? hist??rica catalanista, Catalunya era un estat independent, confederat amb el regne de Val??ncia i el d'Arag?? en la Corona d'Arag?? (el Regne de Mallorca, creat per Jaume I, havia estat reincorporat a Catalunya-Arag?? per Pere del Punyalet). Posteriorment, aquesta federaci?? s'ampli??. En ajuntar-se amb Castella, els membres de la Corona d'Arag?? donaven per fet que passaven a formar part d'aquesta gran confederaci?? lliure, mentre que els membres de l'elit castellana ho veieren m??s com una suma de territoris fortament units. La difer??ncia de concepcions entre la naturalesa d'aquesta uni?? don?? lloc, al llarg dels segles, a moltes tibantors amb un rerefons catalanista.

[edita] Tractat dels Pirineus

En acabar la Guerra dels Trenta Anys, es firm?? pels representants de Felip IV de Castella i els de Llu??s XIV de Fran??a, el Tractat dels Pirineus, una de les conseq????ncies del qual fou la cessi?? a Fran??a dels territoris del comtat del Rossell?? i de part del de la Cerdanya. Els territoris de la Catalunya del Nord annexionats a Fran??a pel tractat (el Rossell??, el Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya i el Capcir) han continuat sota domini franc??s des d'aleshores.

El Tractat inclo??a conservar vigents les institucions catalanes al nord dels Pirineus, per?? aquesta part no va ser respectada pel rei franc??s Llu??s XIV. Un any despr??s del Tractat, van ser dissoltes les institucions catalanes malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les.

El reial decret franc??s del 2 d'abril del 1700 va prohibir l'??s de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el franc??s continua essent l'??nica llengua oficial, i l'??nica que s'utilitza en l'ensenyament p??blic. Recentment, l'Estat franc??s ha modificat la seva constituci?? afegint al seu article 2 ???la langue de la R??publique est le fran??ais??? ("la llengua de la rep??blica ??s el franc??s"). Aquest article s'utilitza sovint per a negar subvencions a moviments culturals o c??vics en catal??, o per refusar la pres??ncia del catal?? en l'administraci??.

Aquest fet ??s vist com el primer acte d'anticatalanisme a la Catalunya del Nord (despr??s de la no reeixida annexi?? francesa del segle XV).

[edita] Guerra de Successi??

Despr??s de la mort de Carles II de "les Espanyes" sense descend??ncia, el testament del rei espanyol deixava com a hereu dels seus reialmes un pr??ncep franc??s, n??t seu per l??nia materna: el duc Felip d'Anjou, ??s a dir Felip de Borb??, germ?? menor del futur rei Llu??s XV de Fran??a, i n??ts tots dos de Llu??s XIV. D'antuvi, Felip de Borb?? fou ben rebut al Principat, va jurar els Furs i Constitucions de Catalunya, i fou jurat comte de Barcelona per les Corts Catalanes del 1704, on el Principat va obtenir forts avantatges, com ara el de comerciar directament amb alguns ports d'Am??rica, cosa que trencava per fi el monopoli de Sevilla (la darrera edici?? vigent dels Furs i Constitucions de Catalunya correspon a aquestes Corts i any). El nou rei (Felip V de Castella i Lle??, "Felip IV" de Catalunya i Arag??) va ??sser jurat igualment als altres estats peninsulars. Aleshores va presentar-se a l'espai pol??tic un pretendent addicional: l'arxiduc Carles d'Habsburg, germ?? petit de l'emperador d'??ustria i rei d'Hongria Josep I. Fou el moment en qu?? va esclatar la Guerra de Successi?? espanyola. En aquesta guerra, els dirigents de Catalunya, i bona part del poble ???malgrat el jurament ja fet, i per un sentiment de fidelitat din??stica, i perqu?? advertien l'autoritarisme de la cort del rei nou, i encara perqu?? ressentien la p??rdua del Rossell?? i els altres comtats del nord a mans dels francesos???, es va posicionar a favor del candidat austrohongar??s, l'arxiduc Carles, juntament amb Val??ncia i l'Arag?? i les Illes, mateix que una poderosa combinaci?? antiborb??nica integrada per Anglaterra, Holanda, Dinamarca, Portugal i Saboia. En canvi, les elits i poble de Castella, i la cort de Fran??a, es posicionaren a favor de Felip de Borb??. (Ferran Soldevila, Hist??ria de Catalunya.)

Finalment, un fet decisiu va decantar aquesta guerra en favor del b??ndol borb??nic. L'emperador Josep I va morir sobtadament sense fills: el seu hereu natural era son germ?? Carles. Quan "Carles III" d'Espanya va heretar la corona imperial austr??aca, Anglaterra i els altres estats de l'alian??a van decidir d'abandonar la guerra i deixar de recolzar el b??ndol austracista davant la possibilitat de que el nou emperador pogu??s reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constitu??t l'imperi de Carles V. Anglaterra doncs canvi?? radicalment d'actitud: abandon?? el flamant Carles VI d'??ustria a canvi dels territoris de Gibraltar i Menorca que arrenc?? al Borb??. L'any 1711 Carles VI fou coronat emperador del Sacre Imperi Romanogerm??nic i renunci?? a la corona espanyola en la signatura del Tractat d'Utrecht. A canvi, als seus dominis s'afegiren els Pa??sos Baixos espanyols, el Milanesat, el regne de N??pols i Sardenya. Felip V de Castella s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos aconseguien de tenir una important pres??ncia a la Mediterr??nia occidental.

A causa d'aquest tractat, els partidaris de l'arxiduc Carles al Principat i a les Balears van perdre tot suport internacional en llur resist??ncia, que va anant redu??nt-se fins a quedar sols a Barcelona. La ciutat va caure a mans de les tropes filipistes l'11 de setembre del 1714 despr??s d'haver estat asetjada, per?? la guerra no finalitzaria fins l'11 de juliol del 1715 amb la derrota de Mallorca. Finalment, amb l'aplicaci?? dels Decrets de Nova Planta, les centen??ries institucions pr??pies foren abolides i els regnes que integraren l'antiga Corona d'Arag?? van passar a ser regits segons les lleis i els costums de Castella, que esdevenien les de tot l'Estat espanyol a excepci?? de Navarra i el Pa??s Basc ???que havien recolzat Felip.

La derrota, a m??s, va iniciar una etapa de negaci?? contra la personalitat catalana i de forta repressi?? del que representava. Els opositors m??s destacats al monarca van haver d'anar a l'exili o patir repres??lies que anaven de l'empresonament i la confiscaci?? dels b??ns propis a la pena de mort. Un dels pilars d'aquesta repressi?? era la persecuci?? del catal??, en primer lloc prohibint-lo en l'Administraci?? de justicia, o fins i tot en consells adre??ats als corregidors de Catalunya, on se'ls instava directament a introduir el castell??. ^[2]

Aquesta pol??tica anticatalana va suscitar oposicions i resist??ncies: guerrillers armats, per?? tamb?? resist??ncia passiva com l'apel??laci?? a tractats internacionals i la voluntat clandestina de fer sobreviure la llengua. En s??n una mostra l'opuscle Via fora els adormits de 1734 i el Record de l'Alian??a fet el Seren??ssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya de 1736.

[edita] El Memorial de Greuges

El 1885, el record de les llibertats perdudes continuava ben viu. Uns diputats designats com a representants dels antics regnes de la Corona d'Arag?? es van dirigir a Alfons XII demanant el retorn a la situaci?? anterior als Decrets de Nova Planta i reivindicant les llibertats perdudes. ??s un document ben significatiu, entre altres motius, pel fet d'haver estat redactat durant l'??poca de major esplendor de la monarquia borb??nica per part dels personatges que en principi eren partidaris d'aquesta dinastia mon??rquica. ??s el document que es coneix com a Memorial de Greuges, redactat pel Centre Catal??,el 18 de mar?? de 1885.

[edita] Difer??ncies per l'economia

Catalunya continuava diferenciant-se de la resta de l'Estat. Des del punt de vista econ??mic, la burgesia catalana diferia de l'oligarquia que tenia el poder a la major part de la resta de l'Estat, ja que era defensora de prendre mesures proteccionistes que fomentessin l'adopci?? d'aranzels que gravessin l'entrada de mercaderies estrangeres per tal de defensar la producci?? industrial de la seva propietat i protegir-la de la compet??ncia estrangera. Aix?? topava amb els interessos dels partidaris lliurecanvistes, que temien trobar barreres duaneres com a contrapartida als altres pa??sos.

M??s enll?? d'una mera disputa econ??mica, s'estava posant en joc el model econ??mic de l'Estat: per una banda l'Estat basat en l'agricultura, la mineria i en mans d'una oligarquia terratinent que defensava el lliurecanvisme; i de l'altre el basat en la ind??stria i el creixement de la import??ncia de la burgesia industrial, que defensava el proteccionisme. Finalment es va adoptar una pol??tica proteccionista per?? en ocasions es prenien mesures lliurecanvistes. Aquest fet va ajudar la burgesia catalana a prendre consci??ncia de la personalitat diferencial.

Durant el segle XIX es van enfrontar els sectors liberals i conservadors de la societat espanyola en una s??rie de guerres civils anomenades guerres carlines, en les qu?? els l??ders carlins, que foren successivament derrotats oferien la restituci?? dels furs.

[edita] La Renaixen??a

A mitjans segle XIX, despr??s de segles de decad??ncia com a llengua liter??ria i de cultura, el catal?? experimentava un proc??s de recuperaci?? conegut com la Renaixen??a. Joaquim Rubi?? i Ors, un escriptor de l'??poca, va posar un pr??leg en un llibre de poesia que ??s considerat el vertader manifest de la Renaixen??a. A partir de la seva crida es van comen??ar a celebrar els Jocs Florals de 1859 que s??n l'inici de la recuperaci?? del catal?? com a llengua liter??ria, en una ??poca de forta digl??ssia en la qu?? molts catalans consideraven la seva llengua secund??ria. Antoni de Campmany escrigu?? la seva gran obra en castell?? justificant-se en qu?? el catal?? era ???un antiguo idioma provincial muerto hoy para la rep??blica de las letras???.

Des del punt de vista pol??tic, el fen??men de la Renaixen??a va representar un impuls cap a la recuperaci?? de la consci??ncia nacional col??lectiva, el catalanisme.

[edita] El catalanisme i les classes socials

Sovint s'ha afirmat que el catalanisme era un concepte ??nicament burg??s per?? en realitat ??s un fenomen popular que arriba a totes les classes socials incloent-hi la burgesia. Ja des dels seus inicis es distingeixen dues corrent catalanistes: una de progressista, i una altra m??s conservadora i tradicionalista. S??n els anomenats popularment com a catalanisme d'esquerres i de dretes.

Certs moviments socials han ajudat a fer cr??ixer el patriotisme catal??; entre aquests hi trobem els centres excursionistes i el cant coral. Les activitats excursionistes, que van incrementar-se amb les millores de les vies de comunicaci??, ajuden a potenciar el sentiment patri??tic cap a Catalunya amb les seves excursions. Les excursions augmenten la informaci?? sobre el patrimoni, el folklore, l'arquitectura, els costums i els dialectes del pa??s provocant major coneixement i, en definitiva, una major implicaci?? en la defensa dels s??mbols i monuments del territori.

Un segon exemple ??s el cant coral amb creacions com els Cors de Clav?? i d'altres iniciatives que fomentaren la difusi?? de la can???? tradicional catalana, clarament patriota. "El cant de la senyera", de Joan Maragall, va ser escrita precisament per una de les institucions de cant coral m??s importants, l'Orfe?? Catal??.

[edita] El federalisme

Paral??lelament al rebrot del catalanisme, arreu de l'Estat sorgeix una nova manera d'entendre l'Estat Espanyol: el federalisme. Francesc Pi i Margall, un catal?? instal??lat a Madrid i un dels presidents de la Primera Rep??blica Espanyola fou el gran ide??leg del federalisme a l'Estat Espanyol, que definia que nom??s el pacte federal lliurement establert entre les diverses regions espanyoles podia garantir el respecte total a la realitat plural de l'Estat.

A Catalunya, pel contrari, el federalisme va ser una de les cares que va adoptar el catalanisme pol??tic. Una ideologia populista i interclassista, que estava estretament relacionada amb els inicis del moviment obrer. El federalisme catal?? va viure una ??poca gloriosa: el Sexenni Revolucionari. Durant aquest per??ode es va produir una divisi?? entre federalistes, els moderats i els radicals. Ambd??s eren partidaris de la federaci??, per?? els radicals exigien com a pas previ a la igualtat la independ??ncia, per tal de poder decidir lliurement la federaci?? posterior. Els moderats preferien un federalisme impulsat des del govern central.

El 1873, arran de la proclamaci?? de la Primera Rep??blica Espanyola, un grup de federals intransigents van intentar, des de la Diputaci?? de Barcelona, proclamar l'Estat Catal??.

[edita] Valent?? Almirall i el Congr??s Catalanista

En aquesta etapa inicial del catalanisme pol??tic, la personalitat m??s not??ria ??s Valent?? Almirall, qui particip?? activament en la vida pol??tica al costat dels federals intransigents o radicals oposant-se al centralisme, l'oligarquia i l'especulaci??. Almirall pretenia regenerar Catalunya de manera que repercut??s a la resta de l'Estat, que imaginava com una associaci?? de pobles a manera de la Corona d'Arag??.

Almirall va intentar unir les dretes i les esquerres catalanistes, per?? no ho va aconseguir perqu?? existien massa diverg??ncies entre els dos corrents. Va impulsar el Primer Congr??s Catalanista, que es va celebrar el 1880, en el que es conjuntaren els diferents grups catalanistes: el federalisme republic?? i el corrent apol??tic, el literari, el propulsor dels Jocs Florals i de la revista La Renaixensa [sic], per?? les tend??ncies esquerranes d'Almirall va fer que el grup de La Renaixensa abandon??s el Congr??s i trenqu??s l'entesa. Tot i aix??, el Congr??s va prendre tres acords cabdals: crear una entitat aglutinadora del catalanisme ??? el Centre Catal?? -, el comen??ament de gestions per a constituir l'Acad??mia de la Llengua Catalana ??? que tindr?? una curta vida -, i la redacci?? d'un document en defensa del catal??.

Posteriorment, Valent?? Almirall impuls?? el Segon Congr??s Catalanista, que es va declarar partidari de la cooficialitat del catal?? a Catalunya, va proclamar l'exist??ncia de Catalunya com a realitat per sobre de divisions administratives i va condemnar la milit??ncia de catalanistes a partits d'??mbit estatal. Aquest ??ltim fet impuls?? la creaci?? de partits d'??mbit ??nicament catal??, inexistents fins el moment. L'??poca gloriosa del Centre Catal?? i d'Almirall va culminar amb el Memorial de Greuges i la publicaci?? de Lo Catalanisme.

El 1887, despr??s de ser derrotat a les eleccions a la Junta Directiva el Centre Catal??, el sector m??s conservador es va escindir i, junt amb un grup d'universitaris anomenat Centre Escolar Catalanista van crear la Lliga de Catalunya, els dirigents la qual, m??s tard es van integrar en un altre partit pol??tic catal??, la Lliga Regionalista. Partint de la seva iniciativa es va crear la Uni?? Catalanista, que englobava diverses entitats unides pel catalanisme, dividits en dues tend??ncies: la gent de ???La Renaixensa', m??s culturalista i apol??tica; i la Lliga de Catalunya, m??s partid??ria de participar en la vida pol??tica. Els catalanistes d'esquerres, Almirall i els federalistes, no en formaven part. La Uni?? Catalanista va convocar una assemblea a Manresa el 1892, on s'hi va congregar bona part de la burgesia catalana conservadora. En aquesta assemblea es van aprovar les ???Bases per a la Constituci?? Regional Catalana' , m??s conegudes com a ???Bases de Manresa'. Aquestes bases marcaven les pautes a seguir per una futura ???Constituci?? regional catalana', ??s a dir, un Estatut. Aquestes bases expressen els plantejaments del regionalisme conservador i tradicionalista oposat al sistema parlamentari basat en el sufragi universal. La posterior actuaci?? de la Lliga Regionalista es fonamenta en aquestes bases.

[edita] La Lliga Regionalista

El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, un partit pol??tic a trav??s del qu?? la burgesia catalana va tenir un poder hegem??nic les primeres d??cades del segle XX. La lliga era un partit d'evident car??cter conservador de tend??ncia catalanista que va comptar amb el suport de la burgesia industrial, dels comerciants i professionals i el de l'Esgl??sia cat??lica. Els seus dirigents m??s destacats van ser Enric Prat de la Riba, Francesc Camb??, Josep Puig i Cadafalch. El partit va assolir una destacada vict??ria a les eleccions legislatives del 1901.

Enric Prat de la Riba, futur president de la Diputaci?? de Barcelona amb la Lliga Regionalista, public?? el 1906 l'obra La nacionalitat catalana, on recull les seves tesis sobre el catalanisme nacionalista. En aquesta obra distingeix clarament entre naci?? i Estat. L'Estat ??s una creaci?? artificial, una organitzaci?? pol??tica. Pel contrari, una naci?? ??s una entitat natural, amb hist??ria, cultura, llengua, art i dret propis; ??s un fet natural que existeix tant si t?? reconeixement legal com si no. Prat de la Riba, conseq??entment, afirma que ???Catalunya ??s una naci?????. Un tercer punt cabdal de l'obra ??s la reflexi?? que Prat de la Riba fa sobre la relaci?? naci?? ??? estat. Per Prat de la Riba, la situaci?? normal ??s que cada naci?? tingui el seu Estat i que a cada Estat hi correspongui una naci??. Segons ell, el fet que una naci?? estigui sotmesa a un Estat ali?? ??s propi d'una ???anormalitat morbosa???. Tot i aquests plantejaments, Prat de la Riba no ??s independentista. Fa entrar en joc un nou element, la unitat pol??tica d'Espanya, la integraci?? de Catalunya a l'Estat Espanyol. Intenta harmonitzar aquestes dues realitats, ???la conviv??ncia secular de diversos pobles???. Per Prat de la Riba, la soluci?? ??s l'Estat compost, la federaci?? espanyola.

El 1906 va impulsar el moviment Solidaritat Catalana, coalici?? de catalanistes arran d'agressions al catalanisme per part del govern central. Aquesta candidatura va obtenir un ??xit aclaparador, per?? es va dissoldre a l'incorporar forces massa dispars. La mateixa Lliga va promoure la realitzaci?? de la Mancomunitat de Catalunya, que mitjan??ant la uni?? de les quatre diputacions provincials va significar una petita quota d'autogovern, tot i que plena de limitacions pol??tiques i econ??miques. Tamb?? va promoure una campanya per l'autonomia, que reivindicava la plena sobirania de Catalunya en q??estions d'ordre intern. Van obtenir el suport de totes les forces pol??tiques catalanes, fins i tot dels lerrouxistes, amb l'??nica excepci?? de Francesc Maci??, que des del nacionalisme m??s radical, ho considerava insuficient. Aquestes bases on es demanava aquesta autonomia es van entregar a Madrid, per?? la incomprensi?? dels pol??tics espanyols envers el problema i la realitat catalana van impedir, una vegada m??s, l'??xit de la campanya.

La Lliga intentava presentar-se com a partit interclassista, aix?? explica que en els primers anys el partit englob??s elements de clara significaci?? liberal, d'ideologia republicana i d'orientaci?? cap a l'esquerra. Aix?? va suposar un conflicte entre membres del partit, quan el 1904 Alfons XIII va visitar Barcelona. La Lliga va decidir que els seus regidors no assistissin a la visita, per?? un grup encap??alat per Francesc Camb?? va incomplir l'acord. Camb?? va aprofitar per fer un discurs davant el rei en defensa de les reivindicacions catalanes. Aquests fets van detonar la crisi i l'aband?? del sector m??s progressista del partit. Naixia el Centre Nacionalista Republic?? (1906), amb l'objectiu de la consecuci?? de l'autonomia de Catalunya dins l'Estat Espanyol i la propagaci?? dels ideals de la democr??cia republicana. Tot i aix??, van tenir un pes pol??tic molt d??bil.

[edita] El Republicanisme

Una altra part dels republicans, el partit federal catal??, anava accentuant les tend??ncies autonomistes en relaci?? a la resta del partit estatal. El 1833 va redactar un projecte de Constituci?? de l'Estat Catal?? dins la Federaci?? Espanyola. Els republicans no federals s'agrupaven, a Catalunya, al voltant de la Uni?? Republicana, impulsada per l'expresident de la Primera Rep??blica, Nicol??s Salmer??n, el qual es va mostrar receptiu a les reivindicacions catalanes i fins i tot particip?? al moviment Solidaritat Catalana. Aquest ??ltim fet va provocar una escissi?? dins el partit, liderada per Alejandro Lerroux, el Partit Republic?? Radical, basat en la demag??gia, el populisme i l'anticatalanisme, que considerava burg??s.

El fet que les esquerres catalanistes estiguessin dividides es tradu??a en feblesa electoral, i per aconseguir m??s for??a es va considerar imprescindible una pol??tica d'uni??. A les eleccions municipals del 1909, els federals, la Uni?? Republicana i el Centre Nacionalista Republic?? van fer una alian??a electoral, anomenada Esquerra Catalana. Aquest proc??s d'aproximaci?? va acabar el 1910 en la formaci?? d'un nou partit, la Uni?? Federal Nacionalista Republicana.

[edita] Mancomunitat de Catalunya

La voluntat de construcci?? d???un tramat institucional politicocultural propi fructifica en la primera concreci?? institucional de caire pol??tic amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), instituci?? que agrup?? les quatre diputacions catalanes i fou presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i despr??s per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, va dur a terme una important tasca de creaci?? d'infrastructures de camins i ports, obres hidr??uliques, ferrocarrils, tel??fons, benefic??ncia o sanitat. Tamb?? va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agr??coles i forestals introduint millores tecnol??giques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnol??gics necessaris per a la ind??stria catalana.

La Uni?? Federal Republicana no va aconseguir trencar l'hegemonia de la Lliga. Davant d'aix?? van intentar una alian??a electoral amb els radicals per plantar cara a la Lliga Regionalista a les eleccions del 1914. Per?? ni les bases ni l'electorat aprovava el pacte, hi hagu?? un nou frac??s electoral. El 1917 es constitu??a el Partit Republic?? Catal??, amb Francesc Layret i Llu??s Companys com a principals dirigents. Defensava una ideologia republicana federal i intent?? una s??ntesi entre catalanisme i obrerisme, per?? tampoc va aconseguir una bona implantaci?? per diferents factors: Lerroux i els radicals, com a element distorsionador del panorama pol??tic catal??; la manca de generaci?? d'alternatives i de dirigents carism??tics; i per ??ltim, la gran difusi?? que l'anarcosindicalisme va tenir entre el proletariat catal??, fet que per privava l'esquerra catalanista del seu electorat natural. Tampoc va ser fruct??fer l'intent fet per un grup de membres escindits de la Federaci?? Catalana del PSOE, que el 1923 fundaren la Uni?? Socialista de Catalunya.

[edita] Francesc Maci?? i el nacionalisme radical

L'aportaci?? de Francesc Maci?? va ser cabdal per a l'esquerra catalanista. En abandonar l'ex??rcit, Maci?? va participar en el moviment Solidaritat Catalana i en va sortir elegit diputat. El 1919 fundava la Federaci?? Democr??tica Nacionalista, que plantejava la confederaci?? dels pobles ib??rics i un seguit de reformes pol??tiques i socials de car??cter progressista. El 1922, va fundar un nou partit: Estat Catal??. Aquest partit, influ??t per la lluita pol??tica a Irlanda contra l'ocupaci?? brit??nica, va adoptar plantejaments secessionistes i va formular la necessitat de la independ??ncia en relaci?? amb Espanya. Va esdevenir el primer nucli independentista, i tamb?? preveia la lluita armada com a mitj??. Entre els seus dirigents hi havia Ventura Gassol i Daniel Cardona i Civit.

[edita] La Dictadura de Primo de Rivera

El proc??s de normalitzaci?? cultural i pol??tica mancomunitari es vei?? interromput amb l'adveniment de la primera dictadura militar espanyola del segle, la del general Primo de Rivera (1923-1930), at??s que la Mancomunitat era vista com un perill que calia reprimir i intent?? desfer la seva obra. La Dictadura va radicalitzar la situaci??, Estat Catal?? va passar a ser un partit clandest?? i Francesc Maci?? va haver-se d'exiliar. Des de l'exili, va organitzar els fets de Prats de Moll??, un intent d'invasi?? de Catalunya manu militari des del poble de Prats de Moll??, a la Catalunya Nord. Aquesta conspiraci?? va ser frustrada per la Gendarmeria francesa, per?? el seu judici li va donar una gran popularitat a Catalunya.

L'opci?? independentista tenia for??a incid??ncia entre els nuclis catalans a Am??rica fet que comport?? que el 1928, en celebrar-se l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal??, a l'Havana, es redact??s una Constituci?? per a una Catalunya independent^[3]. La repercussi?? de tot aix?? a Catalunya fou m??nima.

[edita] Segona rep??blica espanyola

El 1931, la creaci?? d'Esquerra Republicana de Catalunya unificava tots els corrents dispersos del catalanisme d'esquerres i va aconseguir superar l'hegemonia de la Lliga, doncs les eleccions del 14 d'abril donaren una vict??ria aclaparadora al l??der d'Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Maci??, que va proclamar ??la Rep??blica catalana com a Estat de la Federaci?? Ib??rica?? poques hores abans que a Madrid es proced??s a proclamar la II Rep??blica Espanyola.

Despr??s de tenses reunions amb representants del govern de l'Estat Espanyol, l'autogovern de Catalunya era anomenat Generalitat de Catalunya, recuperant l'antic nom medieval. El 9 de setembre de 1932 les Corts aprovaren despr??s de fortes retallades l'Estatut d'autonomia, i al cap de poques setmanes, se celebraven eleccions al Parlament de Catalunya, el qual es constitu??a el 6 de desembre, amb Llu??s Companys com a primer President de la cambra legislativa.

Amb la mort sobtada, el 25 de desembre de 1934 del president Maci??, ??s proposat Llu??s Companys per succeir-lo com a president de la Generalitat. En votaci?? extraordin??ria del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenci?? de la Lliga Catalana.

A Catalunya, l'opci?? secessionista era representada per diversos partits i associacions, com el Partit Catal?? Proletari, que el 1936 s'integrava al Partit Socialista Unificat de Catalunya, l'associaci?? Palestra, el Partit Nacionalista Catal??, i, sobretot, l'Agrupaci?? Nacionalista Nosaltres Sols, que treia el nom del Sinn Fein irland??s, la qual tenia un programa clarament separatista i una organitzaci?? paramilitar. Cal dir que la implantaci?? electoral d'aquestes agrupacions fou escassa i foren sectors bastant minoritaris. Quan Estat Catal?? abandon?? Esquerra Republicana de Catalunya el maig de 1936 les dues darreres organitzacions s'hi integraren gaudint d'autonomia interna i es form?? un ??nic partit radicalment separatista contraposat al nacionalisme no-separatista que aleshores representava ERC.

El 1936, per??, s'inicia una insurrecci?? militar contra la Rep??blica Espanyola que es converteix en Guerra civil espanyola

[edita] Franquisme

La vict??ria militar el 1939 inicia aquesta etapa, que a part de la prohibici?? de les llibertats democr??tiques, reprim?? durament tota expressi?? del car??cter nacional de Catalunya. El catalanisme va passar a ser clandest?? o a l'exili. B??sicament estigu?? fonamentat en el Front Nacional de Catalunya, creat sobretot per militants d'Estat Catal?? (incloent els de Nosaltres Sols!) i, en menor mesura, tamb?? pels de Esquerra Republicana de Catalunya. A finals de la dictadura es crearien altres partits com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, sorgit del Front Nacional de Catalunya.

Un exemple de la repressi?? franquista fou l'afusellament Llu??s Companys i Jover, 123?? President de la Generalitat, el 15 de febrer de 1940 al Castell de Montju??c despr??s d'un Consell de Guerra il??legal degut a la falta de garanties processals.^[4]

A nivell associatiu tamb?? es poden trobar fets destacables com la clausura de l'entitat ??mnium Cultural en el mateix any de la seva fundaci??, fet que la va obligar a treballar clandestinament fins al final de la dictadura.

[edita] La Generalitat de Catalunya a l'exili

A l'acabar la guerra civil espanyola, la majoria de diputats i pol??tics s'exilien. Es crea a Par??s el Consell Nacional de Catalunya, que es trasllada a Londres despr??s de l'ocupaci?? nazi durant la Segona Guerra Mundial. Despr??s de l'afusellament el 1940 de Llu??s Companys despr??s de ser capturat per la Gestapo i ser sotm??s a un judici sumar??ssim, Josep Irla, el darrer president del Parlament de Catalunya va assumir la presid??ncia de la Generalitat, tal com establia l'Estatut de R??gim Intern de Catalunya, elaborat el 1933, i organitzant el govern a l'exili.

Josep Irla va dimitir el 1954 per motius d'edat, i Josep Tarradellas, d'ERC, que havia estat el seu Primer Conseller va pendre el relleu com a President, un cop guanyada la votaci?? pel c??rrec efectuada a l'embaixada de la Rep??blica Espanyola a M??xic, a Manuel Serra i Moret, de USC, qui havia estat ministre sense cartera del govern de la Rep??blica a l'exili.

[edita] El maquis

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Franco no va intentar la reconciliaci??: hi hagu?? 90.000 executats durant la guerra i 41.000 m??s durant la postguerra per motius ideol??gics^{[cal citaci??]}. La repressi?? causa l'exili de 450.000 persones desorganitzades doncs van marxar per salvar la vida, sense armament i poca consci??ncia pol??tica d'all?? qu?? feien. A Portugal, la dictadura de Salazar els hagu??s entregat a Franco i des de 1940, a Fran??a, es trobaven amb l'ocupaci?? nazi, i Espanya era una ratera. L'acci?? m??s rellevant duta a terme pels maquis fou la invasi?? de la Vall d'Aran: entre el 8 i el 9 d'octubre de 1944, quan els nazis ja retrocedien a Fran??a, 2.500 guerrillers van entrar a la vall ben equipats i amb armament pesant, sota direcci?? dels comunistes. Amb aquesta ofensiva i una altra similar amb 2.500 guerrillers uns dies despr??s, els antifranquistes volien conquerir part del territori espanyol, declarant la zona conquerida sota el govern de la rep??blica, que llavors era a l'exili, i for??ar els aliats a alliberar Espanya del govern de Franco. A partir de la derrota a la Vall d'Aran, els comunistes deixaren aquest tipus de lluita i l??Agrupaci?? Guerrillera de Catalunya va prendre el relleu als comunistes per?? al poc temps van ser desarticulats.

[edita] Sindicalisme catalanista

El 1958 es va crear el sindicat Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya. El 1961 va desapar??ixer del seu nom la "C" de cristi??, transformant-se en Solidaritat d'Obrers de Catalunya. Llavors va a passar a ser el primer sindicat clandest?? de Catalunya fins a les discrep??ncies entre radicals i moderats el 1969, manifestada en el congr??s de 1970 i en l'abandonament de l'ala radical el 1971.

[edita] L'Assemblea de Catalunya

Malgrat tot, els contraris al r??gim i favorables a la defensa dels drets hist??rics del Principat, s'organitzaren entorn a l'Assemblea de Catalunya (1971)^[5]. Aquest organisme fou la plataforma catalanista amb m??s suport social des de 1939 i feia quatre reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut del 1932 (com a via a l'autodeterminaci??) i coordinaci?? amb les forces democr??tiques dels altres pobles de l'Estat.

L'Assemblea, de fet, va integrar en el seu si gaireb?? tots els partits pol??tics des del centre fins a l'extrema esquerra i va incorporar amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals. Entre les figures representatives que va tenir destaquen: Josep Benet, Pere Portabella, Carles Caussa, Jordi Carbonell, Miquel Sellar??s i Agust?? de Semir. L'assemblea va convocar concentracions pac??fiques a Ripoll (1972), Sant Cugat del Vall??s i Vic (1973) i, el 1976, les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer a Barcelona i de l'11 de setembre a Sant Boi de Llobregat. A finals del 1976 els sectors m??s moderats es van desmarcar de la l??nia rupturista de l'Assemblea per?? l'organisme va impulsar encara la campanya "Volem l'Estatut!" (1977). El novembre de 1977, ja en plena transici??, va transmetre la seva representativitat a l'Assemblea de Parlamentaris i es va dissoldre.

[edita] El Catalanisme durant la transici??

Malgrat la forta repressi?? franquista durant els darrers anys de la dictadura, la lluita per les llibertats democr??tiques i nacionals era cada cop m??s intensa.^[6]

La mort de Franco, l'any 1975, va obrir la porta a una transici?? cap a la democr??cia. A Catalunya l'inici de la transici?? va obrir una etapa reivindicativa, tant per motius pol??tics com econ??mics. Durant l'hivern de 1976 s'organitzaren diverses manifestacions a Barcelona sota el lema "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia"^[7] A l'estiu la Marxa de la Llibertat va rec??rrer moltes poblacions catalanes mentre a nivell estatal el govern format per la monarquia va dimitir i va cedir el poder a Adolfo Su??rez Gonz??lez, fins aleshores ministre secretari general del Movimiento.

[edita] Reforma Pol??tica

S??arez va elaborar una Llei per la Reforma Pol??tica que despr??s de passar per les urnes es va dur a terme. Mentrestant, La Diada de l'11 de setembre de 1976 va ser la primera en poder ser celebrada oficialment despr??s de 38 anys de repressi??. Gr??cies a la Reforma proposada per Suarez les Corts franquistes es van dissoldre i es va iniciar un per??ode de recuperaci?? de llibertats on poc a poc es legalitzaren els partits i els sindicats. Durant aquesta legalitzaci?? es van convocar eleccions per a unes Corts Constituents. Aquestes eleccions motivaren una s??rie d'aliances electorals que simplificarien el panorama existent fins llavors, en les qu?? ERC va conc??rrer com Esquerra de Catalunya juntament amb altres partits que tampoc havien estat legalitzats.

A Espanya va guanyar la UCD per?? a Catalunya les forces m??s votades foren la coalici?? PSC-PSOE i la resta de forces favorables a la restauraci?? de l'autogovern catal?? assolit a l'Estatut de 1932. En conjunt aquestes forces assoliren m??s del 75% dels vots.

Despr??s de les eleccions es va formar una Assemblea integrada per tots els diputats i senadors catalans. Aquesta va exigir el restabliment de la Generalitat i el retorn del seu president a l'exili, Josep Tarradellas. L'Assemblea es va veure ratificada popularment per la manifestaci?? de l'Onze de Setembre de 1977, on van participar m??s d'un mili?? de ciutadans reivindicant l'autogovern.

[edita] L'articulaci?? del catalanisme en la transici??

Les tres grans expressions diferents del catalanisme, que estaven fragmentades en diferents partits van anar aglutinant-se en uns pocs per assolir la m??xima representaci?? possible en els diferents parlaments. L'??xit dels Socialistes de Catalunya va impulsar la constituci?? del PSC (PSC-PSOE), on es van integrar tamb?? el PSC-R per formar un partit catalanista que ha evolucionat, fruit de l'arribada a la seva c??pula dirigent d'una majoria filla de la immigraci?? espanyola, a tend??ncies m??s regionalistes i formalment federalistes. El PSUC representava les forces escorades cap a l'esquerra que el PSC. Paral??lelament CDC i UDC van decidir unir els seus esfor??os formant la coalici?? Converg??ncia i Uni??, que durant les primeres d??cades de la tercera restauraci?? borb??nica esdevindria un moviment majoritari en la major part de la Comunitat Aut??noma de Catalunya, representant catalanisme federalista i Esquerra Republicana de Catalunya va seguir en solitari, representant el catalanisme parlamentari m??s sobiranista entrant en una greu crisi durant els anys 80.

Altres formacions catalanistes obertament independentistes mai van obtenir representaci?? en el parlament (BEAN, Estat Catal??, IPC, Nacionalistes d'Esquerra, PSAN), i algunes d'elles van convergir amb altres per formar nous projectes que tampoc s'han convertit en suficientment grans com per obtenir representaci?? parlament??ria.

[edita] Restabliment de la Generalitat

El govern d'Adolfo Su??rez va promulgar un decret que restablia de forma provisional la Generalitat de Catalunya. Al cap d'un mes Josep Tarradellas va tornar i fou aclamat per la ciutadania en l'??nic acte de restauraci?? de la legitimitat republicana durant la transici?? espanyola. Tarradellas va nomenar un Consell Executiu de la Generalitat, on eren representades totes les forces parlament??ries. Malgrat de no disposar de recursos ni d'un marc competencial propi, la Generalitat actuava a trav??s dels recursos de la Diputaci?? de Barcelona.

El pas seg??ent dins l'Estat espanyol fou la redacci?? d'un pacte constitucional que organitz??s la vida pol??tica de l'Estat dins d'unes normes de democr??cia parlament??ria. La Constituci?? democr??tica va ser redactada per una comissi?? parlament??ria formada per membres dels diversos partits amb representaci?? parlament??ria, els anomenats "Pares de la Constituci??". La Constituci?? Espanyola de 1978, que reconeixia el dret de les nacionalitats i les regions a assolir l'autonomia, es va aprovar popularment en refer??ndum el 6 de desembre de 1978.

[edita] El Catalanisme en democr??cia

[edita] L'estatut de Sau

Despr??s de l'aprovaci?? de la Constituci?? de 1978 es va comen??ar a elaborar un nou Estatut d'Autonomia que despr??s de ser aprovat pel Parlament de Catalunya fou retallat en les negociacions amb el Govern espanyol. Posteriorment durant el 1979 es va aprovar en refer??ndum, aquest Estatut definia Catalunya com a "nacionalitat" i la Generalitat com la "instituci?? en qu?? s'organitza pol??ticament l'autogovern de Catalunya". A m??s reconeixia el catal?? com a llengua pr??pia de Catalunya i com a idioma oficial juntament amb el castell??.

.

Cedia a la Generalitat m??s poders que el de 1932 en mat??ria d'ensenyament i cultura i mitjans de comunicaci??, per?? menys en l'ordre p??blic i la just??cia. Els aspectes de finan??ament de l'autonomia es deixaren en una situaci?? d'ambig??itat, una de les motivacions de la reforma de l'Estatut feta l'any 2006.

L'any 1980 es celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la for??a m??s votada va ser Converg??ncia i Uni?? i el president electe Jordi Pujol. Aquestes eleccions s??n el tret de sortida de l'etapa auton??mica en la qu?? es va iniciar un proc??s de trasp??s de compet??ncies de l'Estat a la Generalitat. Aquest proc??s va perillar despr??s de l'intent de cop d'estat del 1981 i va ser ralentitzat amb l'aprovaci?? de la Llei Org??nica d'Harmonitzaci?? del Proc??s Auton??mic.^[8].

El projecte de CiU tenia la seva base en l'anomenada sobirania compartida^[9] en la que l'estat espanyol mantenia la sobirania i en reconeixia a Catalunya l'aplicaci?? de l'Estatut del 1979 va dotar a la Generalitat d'unes eines de reconstrucci?? nacional que li havien estat negades durant el franquisme. El proc??s de normalitzaci?? del catal?? va permetre un important avan?? en el coneixement i l'??s social d'aquesta llengua entre la poblaci?? de Catalunya. Van sorgir m??s diaris i revistes redactats en catal??, si b?? amb una difusi?? limitada. La pres??ncia del catal?? als mitjans de radiodifusi?? es va refor??ar amb l'inici de les emissions de les cadenes p??bliques, Catalunya R??dio i Televisi?? de Catalunya, i es va disposar de nou d'un cos de policia, els Mossos d'Esquadra. El model de sobirania compartida va durar durant el govern de Felipe Gonz??lez i el primer de Jos?? Mar??a Aznar.

[edita] Terra Lliure

Terra Lliure fou una organitzaci?? armada independentista catalana, fundada el 1978 i que es va donar a con??ixer oficialment al Camp Nou de Barcelona el 23 de juny de 1981, en el marc de la campanya "Som una Naci??". La just??cia i les forces de seguretat de l'Estat espanyol i l'Associaci?? Catalana de V??ctimes d'Organitzacions Terroristes consideraven el grup com un "banda terrorista" i que va arribar a assasinar a una persona en un dels seus atemptats.^[10] L'organitzaci?? armada TLL (Terra Lliure) fou creada l'any 1979, tot i que no public?? la seva primera proclama fins el 24 de juny de 1981, en l??anomenada ???Crida de Terra Lliure???, un document fet p??blic durant l'acte multitudinari que organitza la Crida a la Solidaritat al Camp Nou (Estadi del F.C. Barcelona), i que es distribu?? de manera massiva entre els assitents. Tot i que ja al mes de maig un escamot havia actuat contra Federico Jim??nez Losantos. En aquesta declaraci?? de principis ja s??esmenta la defensa de la terra, de la llengua, de la sobirania nacional, dels interessos com a treballadors i contra l??espanyolitzaci?? de la societat catalana. Aquestes bases de l'organitzaci?? armada acaben essent suscrites amb els crits ???Independencia o mort! Visca la lluita armada! Una sola naci??, Pa??sos Catalans!???

Durant la seva desintegraci?? Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per ??ngel Colom, estava centrada en l'intent d???aglutinar tot el moviment independentista en un projecte ??nic i integrat dins la institucionalitat i la pr??ctica pol??tica convencional. Colom i el seu entorn, van provar de conv??ncer un dels l??ders hist??rics de l'organitzaci??, Pere Bascompte, d???abandonar la lluita i afegir-se a aquesta uni?? independentista que pretenia ser ERC. Bascompte, que encap??alava el sector Terra Lliure IV Assemblea va decidir acceptar.

El juny de 1991, es va publicar a la revista Alerta de la IV Assemblea un document titulat ???Davant el proc??s d???unitat europea, l'opci?? democr??tica cap a la independ??ncia???, elaborat pel sector de Pere Bascompte. Es proposava adequat a la nova realitat les estrat??gies per aconseguir uns objectius pol??tics als quals no renunciava a priori. Aquestes an??lisis produ??des a trav??s de reflexions dins el sector IV Assemblea, m??s dues r??pides trobades amb la direcci?? d???Esquerra Republicana de Catalunya, portarien a la roda de premsa conjunta on s???anunciava la treva indefinida de Terra Lliure. Aquest anunci van provocar les acusacions per part del sector MDT-PIC i de part del sector MDT- Front Patri??tic de parlar en nom de tot Terra Lliure, sabent que aquesta estava dividida, i que un dels sectors era contrari a la integraci?? a ERC.

Terra Lliure IV Assemblea va autodissoldre's el 1991, fet que ??ngel Colom s'apuntaria com un ??xit pol??tic. La dissoluci?? formal de Terra Lliure III Assemblea fou feta p??blica el dia 11 de setembre de 1995, la Diada nacional de Catalunya.

Finalment, el govern espanyol, encap??alat per Felipe Gonzalez decideix donar l'amnistia a tots els presos de Terra Lliure que no estiguessin involucrats en fets de Sang.

[edita] La Crida

La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Naci?? Catalanes fou un moviment que va sorgir com a reacci?? al Manifiesto de los 2.300, que q??estionava el proc??s de normalitzaci?? del catal??. La Crida nasqu?? en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona, el 18 de mar?? de 1981, patrocinat per Felip Sol?? i Sabar??s i Aureli Argem?? i Roca. La campanya de naixement de la Crida tingu?? la seva culminaci?? en un acte massiu al Camp Nou, on s'aplegaren 100.000 persones el 24 de juny de 1981. Durant els anys 80, la Crida va organitzar un seguit de campanyes a favor de la normalitzaci?? de la llengua catalana, denunciant entitats i empreses que consideraven que discriminaven el catal??.

[edita] Sindicalisme catalanista

La Confederaci?? Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) fou un sindicat creat l'any 1980 a partir de la uni?? de Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i els Col??lectius de Treballadors. El 1983 el SOC va desapar??ixer formalment i la CSTC va ocupar el seu espai. El 1985 la CSCT es va unir a dues organitzacions sindicals i va n??ixer la Confederaci?? Sindical Catalana (CSC). El sindicat va entrar en crisi el 1986 i el 1987 la CSTC fou formalment dissolta mentre que una part de la seva milit??ncia, situada a l'esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS). Entre els anys 1987 i 1989 es van produir diferents escissions que passaren majorit??riament a Comissions Obreres i a la COS, que el 1990 es va rebatejar amb el nom d'Intersindical-CSC.

El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) esdev?? un referent en la lluita pels drets dels estudiants, sent la for??a majorit??ria durant els anys 90, fusionant-se el 1999 amb AEN i ACE per formar la Coordinadora d'Estudiants dels Pa??sos Catalans.

[edita] L'Estatut d'Autonomia del 2006

Despr??s de 26 anys de vig??ncia de l'Estatut de 1979, el Parlament de Catalunya presidit per Pasqual Maragall presenta el 30 de setembre de 2005 una Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya que va rebre el suport de tots els grups del parlament excepte el Partit Popular. Posteriorment la proposta va ser presentada en pon??ncia al Congr??s de Diputats, una pon??ncia que va remarcar que l'Estatut del 1979 va ser aprovat en plena transici?? i que des de llavors la realitat social de l'Estat i de Catalunya havia canviat substancialment.

En la proposta aprovada al Parlament es definia a Catalunya com una naci?? per?? despr??s d'una llarga i crispada negociaci?? entre els partits amb representaci?? al Congr??s de Diputats es van retocar molts dels articles^[11] fins arribar a una nova proposta que tot i que va perdre el suport d'Esquerra Republicana, fou la acceptada per les Corts Generals espanyoles. Aquesta proposta traslladava la declaraci?? de Catalunya com a naci?? al pre??mbul. De fet les retallades practicades pel Govern Central van ser la causa de la manifestaci?? del 18 de febrer del 2006, una manifestaci?? que reclamava el dret de Catalunya, sota el lema "Som una naci?? i tenim el dret de decidir".

Per a molts sectors per?? el nou Estatut seguia sent un avan?? en l'autogovern^[12] i el poble de Catalunya va ratificar aquest nou Estatut en el refer??ndum celebrat el 18 de juny del 2006, encara que amb una participaci?? molt baixa.

El desencant entre alguns sectors catalanistes amb el nou Estatut d'Autonomia ha fet que apareguin noves plataformes que defensen el dret a l'autodeterminaci??, com la recentment creada Sobirania i Progr??s, sobre la idea que el benestar de la nostra societat dep??n de l'assoliment de la sobirania pol??tica plena, i la Plataforma pel Dret de Decidir.

[edita] Vegeu tamb??

• Categoria:Antifranquisme
• Cronologia de la Hist??ria de Catalunya
• Drets hist??rics
• Espanyolisme
• Antiespanyolisme
• Independentisme catal??
• Mallorquinisme
• Valencianisme

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• Enric Prat de la Riba, La nacionalitat catalana (1906) ISBN 978-84-393-7425
• Llu??s Bou Entre le socioverg??ncia i el Pujolisme, Avui, 2 de setembre de 2007

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Catalanisme

• El catalanisme a la p??gina de la Generalitat de Catalunya
• Hist??ria del catalanisme

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Hist??ria
Hist??ria	Hist??ria de la Terra
Prehist??ria	Eoc??
Per pa??sos i regions	Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia
Hist??ria antiga	Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida
Hist??ria precolombina	Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan
Hist??ria medieval	Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai
Hist??ria moderna	Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714)
Hist??ria contempor??nia	Catalanisme ??? Guerres Napole??niques
Segle XX	Segona Guerra Mundial