Moviment de Defensa de la Terra
De Viquipèdia
El Moviment de Defensa de la Terra sorgí de la confluència entre el PSAN i Independentistes dels Països Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
El 1982 i el 1983 es van celebrar les V i VI Trobades Independentistes a Sant Pere de Ribes i a Artés respectivament, en les quals van participar membres organitzats en el camp de l'ecologia, de la lluita antirepressiva, de defensa de la llengua, de col·lectius comarcals... Es va fer balanç del moviment independentista i de la situació de la llengua catalana. Tant el Grup de Defensa de la Llengua com els Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans convoquen un comité de treball per a posar les bases per la creació del futur Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que pretenia tornar a ajuntar els dos PSAN i que fos el pal de paller del moviment independentista. L'11 de setembre de 1982 aplegaren 8.000 manifestants al fossar de les Moreres.
En l'aplec del Puig de 1983 es presenten les bases del futur Moviment. Un any més tard, al gener de 1984, durant la segona Assemblea de Terra Lliure, es decideix definitivament crear un moviment polític unitari de l'esquerra independentista extraparlamentària, un moviment, segons la seua proposta de principis, «compromès amb la lluita contra l'opressió i l'explotació capitalista, que lluita per defensar el país de les agressions constants que rep a nivell ecològic, urbanístic, social, cultural i lingüístic».
[edita] Fundació
L'11 de març de 1984 es va convocar l'Assemblea de Reus per constituir el MDT. El PSAN hi va participar, però IPC, molt afeblit, abandonà el projecte perquè considerà que no neixia com un organisme unitari, i amb poc esperit de debat. IPC va acusar el PSAN d'intentar burocratitzar la construcció del Moviment de Defensa de la Terra en lloc de construir un moviment on totes les classes de lluita hi fossin acceptades, i els seus representants abandonaren la sala.
Finalment, l'estiu del 1984 neix el Moviment de Defensa de la Terra a la VII Trobada Independentista celebrada a l'Alforja. Aquell Onze de Setembre ja fou convocat per l'MDT, el qual va comptar amb un comunicat d'adhesió de Terra Lliure i un minut de silenci per la mort de Toni Villaescusa.
Un any més tard, el 1985, el MDT es convertí en la casa comuna de tot l'independentisme. Es proposà ser el pal de paller de l'independentisme combatiu i organitzar l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Català, que aplegaria PSAN, IPC, CSPC i Terra Lliure. També apareix la proposta de principis per al MDT:
- Cal lluitar per defensar el país de les agressions ecològiques, urbanes, socials, culturals i lingüístiques.
- L'àmbit del Moviment és el de la nació catalana, i promourà una base organitzativa comarcal.
- Proposa fomentar la conscienciació i mobilització del poble treballador dels Països Catalans, mitjançant l'agitació i la propaganda.
- Considera França i Espanya agents de la destrucció del país i denuncia els partits sucursalistes.
- Lluita contra la repressió i assumeix la lluita dels CSPC.
- Lluita contra l'opressió i explotació capitalista. Proclama la seva solidaritat amb les lluites a les empreses i al camp.
El context històric, a més a més, ajudava, ja que el 1986 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dirigida per Àngel Colom, antic militant de la Crida, adoptava l'independentisme en el seu programa. Altres opcions independentistes com el Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional (BEAN) i Nacionalistes d'Esquerra (NE) s'havien enfonsat després de patir uns resultats electorals molt baixos. També la Crida es declarà independentista el mateix 1986.
Convocaren actes de protesta per la detenció dels militants de Terra Lliure Jaume Fernàndez i Calvet i Pere Bascompte, empresonat a Tolosa de Llenguadoc el 1985. Proposà l'abstenció en el referèndum per l'OTAN del 1986, malgrat la crítica de Terra Lliure, els CSPC i la Crida.
El cap del PSAN, Josep Guia, pretenia convertir el MDT en un front patriòtic per aglutinar el vot de l'independentisme sociològic. D'altra banda, IPC, juntament amb presos de Terra Lliure i col·lectius de barris presentava Política Independentista de Combat (PIC), que, a més de la independència proposava prefigurar un nou model de societat amb les propostes de les classes populars. Però per això calia que el MDT s'enfortís i madurés políticament.
[edita] Divisió
En la II Assemblea Nacional del MDT de desembre de 1986 va vèncer la postura del PSAN, però no es van discutir les esmenes. Endemés, el MDT-PSAN va convovar irregularment a València la segona part de l'Assemblea, mentre que les altres les van fer a Barcelona.
AIxí el 1987 les tensions entre els membres procedents de IPC i els del PSAN varen esclatar. L'MDT es va fraccionar en dos grups: el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN (MDT-PSAN) i el Moviment de Defensa de la Terra-IPC (MDT-IPC). El primer va tornar a actuar després d'un intens debat intern sota el nom de Catalunya Lliure i el segon va mantenir el nom i va propiciar la formació de l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) amb gent de la Crida.
A les eleccions europees del 1987 el MDT-IPC va donar suport la candidatura d'Herri Batasuna, que va obtenir 53.000 vots a Catalunya. Però l'atemptat a l'Hipercor de Fabra i Puig del 19 de juny del 1987, així com els enfrontaments (fins i tot físics) entre els membres de les dues fraccions al fossar de les moreres els onzes de setembre de 1987 i 1988 afebliren el moviment i restaren suport independentista a Terra Lliure.
En la IX Trobada Independentista a Garraf l'estiu de 1988 ambdós sectors intentaren aproximar postures, però fracassaren. El desembre del 1988 se celebrà la III Assemblea del MDT, on els que hi queden defineixen el projecte d'Unitat Popular a partir del PIC, i reben el suport dels presos de Terra Lliure. Redacten una proclama basada en sis punts:
- Defensa dels drets polítics del poble català
- Defensa dels drets de les classes populars
- Defensa de la terra
- Defensa de la llengua i la identitat nacionals
- Defensa dels presos independentistes, contra la repressió
- Solidaritat internacional: Europa de les Nacions
Aquests punts foren ampliats en la IV Assemblea del MDT de desembre del 1990 i en la V Assemblea de gener del 1993. Per la seva banda, a les eleccions del 1989 el MDT-PSAN, amb sectors dels Maulets i del Front Nacional de Catalunya, s'hi presentà amb el nom Catalunya Lliure.
[edita] Bibliografia
- Deulonder, Xavier: Història de l'MDT. Una organització independentista radical durant els anys 80 i 90. Barcelona, Llibres de l'Índex, 2005. (Neopàtria, 7) ISBN 84-95317-X
