Alforja

De Viquipèdia

Alforja és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Taula de continguts 1 Geografia 2 La vila 3 Associacions 4 Nuclis del terme, esglésies i santuaris 5 Fills Il·lustres 6 Història 7 Festes 8 Demografia 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

El terme té 38,32 km2 i és situat a una vall enmarcada pels cingles d'Arbolí, la Mussara i les muntanyes del Mirador (922 metres) i Puigcerver (835 metres); entre les dues muntanyes i pel coll de la Cortiella el terme s'endinsa cap al Priorat i arriva fins al limit de Porrera.

Les corrents d'aigua més importants són: el riu Cortiella (afluent del riu Siurana), la riera de la Vila (que va cap a Vilaplana) i la riera d'Alforja, nudrida per barranscs i rieres més petites: el barranc de Canaleta, barranc de Llobregats, barranc de les Comes, barranc del Roure i barranc de les Creus. La riera parteix el terme en dos parts, de nord a sud.

Afronta amb els termes d' Arbolí (nord), Vilaplana (nord-est), Riudecols (sud), Riudecanyes (sud-est), les Borges del Camp (sud-est), Maspujols (sud-est), l'Aleixar (est), Porrera (oest) i Pradell de la Teixeta (oest). En parts molt reduides afronta també amb els termes de Botarell (sud-est) i Cornudella de Montsant (nord).

El terreny principalment està format per bosc i botjar La propietat rural està molt repartida predominant el cultiu de l'avellaner, i també vinya, olivera, ametllers, i fruiters. A les zones de regadiu també es produeix horta. Al terme hi ha unes canteres de granit i de pòrfirs en direcció a l'Arboli. Mines de plom i de barita van tancar ja fa prop de 50 anys. La industria és molt reduida, formada per algunes empreses familiars.

[edita] La vila

Alforja es troba a un turó a uns 347 metres d'altura, a l'esquerra de la riera d'Alforja. L'església principal es la Sant Miquel amb la data 1637, i té un campanar. La taula de Sant Miquel de l'anomenat Mestre d'Alforja, del segle XVI, es troba al Museu de Reus. Les muralles que encara subsistien el 1931, van desapareixer totalment als anys seixanta, excepte unas porta i alguns restes del castell.

El 1979 i durant un temps es va publicar a la vila la revista Mirador.

[edita] Associacions

• Defensa Agrícola, creada el 1916
• Amic d'Alforja, creada el 1956

[edita] Nuclis del terme, esglésies i santuaris

• Despoblat de Cortiella
• Despoblat dels Domenys
• Urbanització Portugal
• Urbanització les Barqueres
• Urbanització Garrigots

A part l'església de Sant Miquel, al poble, cal esmentar el santuari de Sant Antoni de Pàdua, i el de la Mare de Deu de Puigcerver

[edita] Fills Il·lustres

• Josep Rosés, abat de Poblet al segle XVII
• Josep Criviller, enginyer militar
• Josep Salvado i Jassans, escultor
• Miquel Salvado i Jassans, pintor
• Joaquim Balcells i Pinto, llatinista nascut a La Laguna (Tenerife) però de família originaria d'Alforja.

[edita] Història

Entitat de població	Habitants
Alforja	1.207
Barqueres, les	91
Garrigots, els	11
Mas de l'Aleu, el	4
Portugal	141
Sant Antoni	18
Servians, els	16
Font: Municat

Al terme s'han trobat fletxes de coure i sepulcres neolítics, al cami de les Hortes, i restes d'un antic poblat roma a les Barqueres. Una fortificació romana fou probablement l'origen del futur castell.

Hom suposa que l'origen del poble fou una antiga alqueria sarraïna, que explotava mines d'argent. El topònim és esmentat en un pergamí de Ramon Berenguer IV, datat al segle XII (1152).

L'any 1154, la vila i l'església d'Alforja surten esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV dirigeix a l'arquebisbe tarragoní Bernat de Tort.

Segons referències, ja que no es conserva el document original, Ramon Berenguer IV donà el lloc a Ramon de Ganagot, exceptuant el delme i la primícia de la vila, que es repartien entre la casa comtal i l'arquebisbe tarragoní. La carta poblacional és del 27 de juny de 1158 i l'atorgaren el comte i el bisbe bernat Tort. Ramon de Ganagot (o Gavagou o Gavalgald) fou un company de primera hora de Robert d'Aguiló. La vila havia d'assegurar el domini de les serres de Prades i Siurana, tot just recuperades als sarraïns. Formaria part del terme de Prades pero amb reserve pel bisbe dels delmes i primícies descomptada la part reial. La vila es deia Santa Maria de la Vall d'Alforja (però abans ja existia l'església i algun assentament) i la tindrien Ramon i els seus hereus en alou perpetu.

El 1170 Ramon va atorgar una carta als habitants confirmatòria de les seves possessions i donant-los els usos i costums de Siurana establerts el 1153. El 1173 l'arquebisbe Guillem de Torroja, per refermar els drets eclesiàstics, atorgà una nova carta als Ganagot, però es reservà els drets eclesiàstics, el castell d'Alforja i una propietat dominical. El 1194 Ramon va cedir a la seva filla Romeva la meitat del terme, amb motiu del seu enllaç amb Bertran de Castellet; viuda aviat, Romeva es casà el 1200 amb Bernat dels Arcs, unint-se les dues senyories (Alforja i els Arcs), que van passar al fill comú Pere dels Arcs; aquest no va reconèixer la fidelitat deguda a l'arquebisbe, va fer diverses actes de guerra a la regió i dilapidà el seu patrimoni. Va morir el 1243.

El govern senyorial s'extingí a la mort de Pere dels Arcs, que deixà els seus senyorius a l'abadessa i monestir de Bonrepòs, el qual un any després, el 1244, decideix vendre tota la deixa a l'arquebisbe Pere d'Albalat, que des de llavors es converteix en senyor de l'anomenada baronia d'Alforja, i el castell es convertí sovint en residència dels arquebisbes. En els seus origens el terme d'Alforja arribava fins a Cambrils, i l'integraven Alforja, les Borges, Riudecols, les Irles, els Banys, els Diumenges o Domenys, Cortiella, els Arcs, les Benes, les Voltes i Tascals). Pere d'Albalat també va adquirir els drets reials al terme a canvi de la condonnació d'una deuta.

En els s. XIII i XIV, hi hagué a Alforja una activa comunitat jueva (documentada entre 1283 i 1393) i l'any 1393, el poble hagué de comprar el perdó reial a Joan I pels excessos contra els jueus, que es produïren dos anys abans. Al llarg dels s. XIII i XIV, sembla ser que conegué força prosperitat econòmica. El 1314 Alforja fou assaltada per homes de la baronia d'Entença que pensaven que hi havia empresonat un home de Samuntà, i els assaltants, rebutjats, es van dedicar a assolar el terme, i foren excomunicats per l'arquebisbe Guillem de Rocabertí. Alforja fou membre de la Comuna del Camp, almenys des de 1322.

L'any 1464, a les ordes de Pere Conangles, es pronuncià contra Joan II, motiu pel qual fou assetjada per la gent de la baronia d'Escornalbou i s'hagué de retre per manca de provisions.

Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.

També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita.

La guerra del francès provocà una forta crisi econòmica, i el poble fou obligat diverses vegades a subministrar aliments a les tropes. L'any 1810, gent del poble atacaren els francesos a les Borges, però caigueren en un parany i es produïren diverses morts. El 1842 va arribar a la seva màxima població amb 2.231 habitants. A finals del segle ja només eren 956.

Durant les lluites del s. XIX, entre lliberals i absolutistes, Alforja es declarà a favor dels absolutistes i es produïren sovint enfrontaments entre un i altre bàndol. Tres mil carlins es van reunir al poble pero només 18 soldats i 25 milicians reusencs els van derrotar al agafar-los per sorpresa el setembre del 1822. Fou també durant la Revolta dels Malcontents la capital dels insurgents del Camp, sota el comandament de Joan Rafí i Vidal, que hi va instal·lar la seva junta corregimental fins poder entrar a Reus. El 1834 fou executat a Alforja el cap carlí conegut com el Vicari d'Alforja. El 1840 grups carlins van matar a 29 voluntaris isabelins del poble. A les eleccions del 1869 van guanyar els monàrquics i el 1872 Josep Antoni Mestre fou un dels primers a aixecar-se pels carlins al sud de Catalunya. El 1874 el capella de Flix, amb 150 carlins, va assetjar a les forces lliberals al poble; els assetjats van resistir a l'església fins l'arribada del cap carlí Moore, amb 1000 homes, i llavors es van haver de rendir; van rebre paraula de salvar la vida, però quan van sortir foren afusellats.

Entre 1836 i 1851 hi va florir una secta d'il·luminats dirigida pel pagès Miquel Ribas.

(A partir de la Pàgina Web de l'Ajuntament d'Alforja)

[edita] Festes

• Festa de l'oli nou; A finals de novembre. La Festa de l'Oli d'Alforja, organitzada per la Cooperativa Agrícola d'aquest municipi celebra l'arribada de l'oli sorgit de la primera premsada i al mateix temps pretén donar a conèixer les virtuts d'aquest aliment amb denominació d'origen Protegida Siurana.

• La festa major es fa el dia 29 de setembre, diada de Sant Miquel, patrò de la parròquia. En el marc de la festa Major es celebra anualment el Correfoc que organitzen el Ball de Diables d'Alforja i al que hi acudeixen diferents colles del país.

• La festa major d'hivern és Sant Sabastià 20 de gener, que es recupera a partir del 2008

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 70 88 93 817 2.074 1.998 1.891 2.067 1.909

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.765 1.808 1.767 1.552 1.323 1.353 1.304 1.128 1.091

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 1.097 1.151 1.179 1.179 1.269 1.303 1.446 1.584 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

2008=1823

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Baix Camp
l'Albiol | l'Aleixar | Alforja | Almoster | Arbolí | l'Argentera | les Borges del Camp | Botarell | Cambrils | Capafonts | Castellvell del Camp | Colldejou | Duesaigües | la Febró | Maspujols | Montbrió del Camp | Mont-roig del Camp | Prades | Pratdip | Reus | Riudecanyes | Riudecols | Riudoms | la Selva del Camp | Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant | Vilanova d'Escornalbou | Vilaplana | Vinyols i els Arcs