Porrera

De Viquipèdia

Porrera és un municipi de la comarca del Priorat històric. El seu terme municipal s'estén per gairebé tota la vall del riu Cortiella, el qual neix al terme veí d'Alforja i corre transversalment de llevant a ponent pel mig del terme fins a desembocar al riu Siurana. El sector nord és accidental per les muntanyes de la serra del Molló. Pràcticament tot el terme està format per llicorella paleozoica, coberta abans de vinya, molt reduïda d'ençà de l'aparició de la fil·loxera.

Des del despoblament del llogaret de la Garrantxa, la vila és l'únic nucli de població. La població és agrícola, encara que només s'aprofita un 40% del terme. La resta roman erma, dedicada a pasturatge, garriga o bosc. El regadiu no arriba ni a l'u per cent dels conreus. El conreu principal és la vinya, seguit de l'avellana i l'ametller. Hi ha jaciments abandonats de plom i barita. Al terme s'hi troben diverses fonts d'aigua ferruginosa.

La Cooperativa Agrícola fou fundada l'any 1932. Agermanat amb el municipi de Porreres (Mallorca).

El cantautor i músic Lluís Llach, que passa moltes temporades al poble, li va dedicar un dels seus treballs: Món Porrera (1994) amb algunes lletres que va escriure el poeta Miquel Martí i Pol.

Taula de continguts 1 Festes i celebracions 2 Història 3 Llocs d'interès 4 Demografia 5 Referències 6 Enllaços externs

[edita] Festes i celebracions

El 6 de maig té lloc la festa major en honor de Sant Joan Evangelista, amb ballades i danses populars.

El segon diumenge de novembre és la Festa Major, dedicada a Sant Francesc d'Assís. Va ser traslladada a aquesta data a causa de la verema. Durant la festa tenen lloc nombrosos actes típics de festa major, com la trencada d'olla, repartiment de coques,...

També és tradicional per Sant Blai anar a menjar "el rotllo", tortell fet amb pasta de coca i farcit amb menjar blanc.

[edita] Història

Originàriament, formà part del territori de Siurana fins al 1170, que passà a Albert de Castellvell, el qual el donà, l'any 1171, al Priorat de Sant Vicenç de Garraf, exceptuant de la donació les mines de plom, estany i ferro.

El 1180, Alfons I donà la vall a Pere de Déu, junt amb les mines d'argent. Això provocà un conflicte amb el Priorat de Garraf, el qual atorgà carta de poblament el 1201. Aquest contenciós es resolgué a favor d'aquest darrer l'any 1203. El 1263, el Priorat de Garraf cedí el territori a la cartoixa d'Escaladei. La pertinença a la Cartoixa també fou conflictiva, ja que els porrerencs, davant de l'exigència excessiva de delmes, es rebel·laren i sabotejaren les propietats dels cartoixans.

Durant el s. XIII, la vila estava ben fortificada: tenia castell i muralles. El 1462 la Generalitat demanà homes al poble per anar a combatre contra les tropes del rei. Durant la guerra de Successió, el poble optà pels austriacistes que, a les acaballes de la guerra, infligiren vora Porrera una important derrota als borbònics. Diversos homes del poble seguiren després Joan Barceló, Carrasclet en la seva activitat guerrillera de resistència. El 1718, possiblement en part per aquest motiu, l'Audiència féu esventrar la muralla, juntament amb el castell. Durant la guerra napoleònica, els francesos derrotaren el sometent i després ocuparen i saquejaren la vila. Això provocà una nova embranzida de la guerrilla que aconsegueix derrotar-los l'any 1811.

Al segle XIX, la vila fou en tot moment liberal. Un dels episodis més coneguts de la seva història fou l'ocorregut l'any 1822, en ple Trienni Liberal, quan diversos pobles de la rodalia s'aixecaren en protesta per la mala situació econòmica del país. La milícia de Porrera sortí en defensa de la Constitució i es va enfrontar als revoltats, però en absència de la milícia uns 1.500 homes dels pobles revoltats entraren a la vila i incendiaren totes les cases. Arran d'això, les Corts Generals declararen Porrera, vila "eminentemente constitucional" i els seus defensors "beneméritos de la Patria".

La seva història dóna raó a les paraules que se li aplicaven a principis del segle passat quan era coneguda com "población más revoltosa que ninguna otra en Cataluña" però la seva història ens ensenya també que ha estat, des de sempre, un poble compromès amb tot allò que significa llibertat.

[edita] Llocs d'interès

• L'edifici més notable és l'església parroquial, dedicada a Sant Joan Evangelista, neoclàssica, amb elements barrocs, construïda entre els anys 1763 i 1771.

• Malgrat les contínues lluites que ha assolat la població al llarg del temps, Porrera ha fet i refet els seus edificis, conservant sempre el seu aspecte senyorial i orgullós. Les cases, espaioses i sumptuoses, els carrers, el riu i les amples portalades, recorden el seu gloriós passat. Destaquen sobre tot els rellotges de sol, datats entre els anys 1840 i 1880. Es poden trobar peces realment interessants, com ara el rellotge vertical declinant, anomenat rellotge de tarda, difícil de trobar arreu de Catalunya.

• Ermita de Sant Antoni Abat, del 1610, que està situada al cim d'un turó espadat.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 31 44 42 383 1.255 1.799 1.701 1.873 1.203

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1.058 968 908 780 732 714 670 495 455

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 435 445 444 431 472 467 488 488 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Referències

1. ↑ Web de Porreres

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porrera

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Priorat
Bellmunt del Priorat | la Bisbal de Falset | Cabacés | Capçanes | Cornudella de Montsant | Falset | la Figuera | Gratallops | els Guiamets | el Lloar | Marçà | Margalef | el Masroig | el Molar | la Morera de Montsant | Poboleda | Porrera | Pradell de la Teixeta | la Torre de Fontaubella | Torroja del Priorat | Ulldemolins | la Vilella Alta | la Vilella Baixa

Aquest article sobre el Priorat és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.