[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Porreres - Viquipèdia

Porreres

De Viquipèdia

Porreres
Localització

Localització de Mallorca respecte de les Illes Balears Localització de Porreres respecte de Mallorca


Municipi de Mallorca
Estat
• Autonomia
• Província
• Consell insular
Espanya
Illes Balears
Illes Balears
Consell Insular de Mallorca
Gentilici Porrerenc, porrerenca
Llengua pròpia Català
Superfície 86,84 km²
Altitud 136 m
Població (2007)
  • Densitat
5.052 hab.
58,18 hab/km²
Coordenades 39° 30′ 50.31″ N 3° 1′ 25.12″ ECoordenades: 39° 30′ 50.31″ N 3° 1′ 25.12″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Batle:

1
Bernat Bauçà Garau (UM; 2007)
Patró/Patrons Sant Joan Baptista i

Sant Joan Evangelista

Agermanament Porrera (Priorat)[1]

Porreres és un municipi mallorquí situat al centre-sud de l'illa pertanyent a la comarca del Pla de Mallorca.

Limita amb els termes de Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

Taula de continguts

[edita] Política

Vegeu la llista de batles de Porreres.

L'actual composició de l'Ajuntament de Porreres és el següent:

L'actual Batle de Porreres és Bernat Bauçà Garau (UM).

[edita] Economia

L’agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles. Ho demostren els 36 molins de vent que encara es conserven i un bon nombre de possessions com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida d'importància. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l'ametller i la vinya. En algunes èpoques s’ha cultivat també el safrà i la producció d'albercoc ha estat durant dècades l'activitat per la qual Porreres s’ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d'alternativa a l'estancament actual del sector agrari. L'artesania (sabates, fusteria, pedra...) i les petites indústries alimentàries (formatges, sobrassada i altres embotits, vins, galetes, torrons, albercocs secs, derivats lactis, etc.) donen fama a diversos productes porrerencs.

És la seu del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Pla i Llevant.

[edita] Festes i celebracions

Porreres té per patrons els dos Sants Joans, el Baptista (24 de juny) i l'Evangelista (27 de desembre).

Les festes populars es celebren per Sant Roc (16 d'agost). Comprenen moltes activitats: cercaviles, concursos, balls, torrada, revetlles, etc. que acaben amb Sant Roquet, menjant ensaïmada.

Celebra mercat setmanal tots els dimarts de l'any. Fira anual el darrer diumenge d'octubre i el dilluns següent, firó.

Per Sant Antoni es fan els tradicionals foguerons el dissabte més proper a la festivitat i les beneïdes d'animals.

El dissabte de Carnaval es fa la rua amb desfilada de disfresses i ball.

Diumenge de l'Àngel, Pancaritat a Monti-sion. La gent sol pujar a peu al santuari, on es fan actes religiosos i populars.

[edita] Història

L’època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d'entre els que són mostra els talaiots de Baulenes, Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s’ha pogut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l'època àrab en el que també s’hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l'estada del poble musulmà a Porreres.

El nom de Porreres prové d'un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, procedent d'aquesta localitat del Priorat (Tarragona). En el repartiment el gran beneficiari de les terres porrerenques fou el comte del Rosselló Nuno Sanç.

Al 1300 apareix com a pobla reial segons les ordinacions de Jaume II de Mallorca.

L’any 1856 Jaume Mulet Escarrer hi fundà la Filharmònica Porrerenca gràcies a la convergència de petites agrupacions musicals anteriors.

La revoltina del setembre del 1868 va assaltar la casa de la vila i l'arxiu municipal fou cremat. Es destruïren la majoria dels documents que s’hi guardaven. D’aquesta manera s’acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

Els Germans de la Caritat a partir del 1873 hi tengueren al carrer Lluís casa pròpia. La congregació es va fusionar, 50 anys després, amb el Germans de La Salle.

[edita] Cultura

S'hi editen la revista Llum d'Oli el primer número de la qual va sortir a finals del desembre de 1978 a càrrec de l'Agrupació Cultural de Porreres i el Calendari Porrerenc des del 1994.

Fou el lloc escollit per acollir l'Acampallengua 2005.

Actualment compta amb un institut d'educació secundària i dues escoles primàries.

El ciclista Joan Llaneras és originari d'aquest poble.

[edita] Llocs d'interès

  • Església Parroquial
  • Santuari i Puig de Monti-sion
  • Rectoria
  • Sa Plaça i Casa de la Vila
  • Església de Sant Felip
  • Museu (antic hospital)
  • Església de l'Hospitalet
  • Molins de vent
  • Creus de terme i goigs de pujada a Monti-Sion

[edita] Referències

  1. Anunci de l'Ajuntament

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Porreres
Portal I.Balears Illes BalearsMallorca
Municipis: Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany  
Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera