Santa Eugènia
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre Santa Eugènia (Mallorca). Per a altres significats, vegeu «Santa Eugènia de Ter». |
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de Mallorca | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular de Mallorca |
||
| Gentilici | Taujà, taujana | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 20,23 km² | ||
| Altitud | 149 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
1.489 hab. 73,6 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 37′ 24.98″ N 2° 50′ 19.55″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Batle: |
4 Guillem Crespí Sastre (PP; 2007) |
||
Santa Eugènia és un municipi del Pla de Mallorca.
Taula de continguts |
[edita] Història
La cultura talaiòtica queda constatada pel jaciment des Rafal, on hi ha un gran talaiot de planta circular.
Hi habitava la tribu dels zanata, que no oferí gaire resistència a la Conquesta Catalana de Jaume I, el qual dominà sense grans dificultats tot el territori (1229). En el Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), es documenta la concessió de part de les terres de Santa Eugènia a Bernat de Santa Eugènia, que va ser (1230-1231) governador de Mallorca. Ja des d'aquest segle i fins al segle XIX, Santa Eugènia pertanyé administrativament a Santa Maria del Camí.
El segle XV, Santa Eugènia tenia ja un petit nucli de cases, no gaire distanciades, i una plaça. Fins llavors, havia mantingut una estructura social i econòmica dinamitzada per les principals alqueries i rafals. En la revolta de les Germanies (1521-1523), hi participaren la majoria de taujans, fins i tot els principals propietaris. La derrota agermanada suposà per als habitants de Santa Eugènia el pagament de fortes multes i indemnitzacions. Entre 1583 i 1585, al poble de Santa Eugènia, s’hi construí un temple, signe evident del creixement de la població, el qual era sufragani de la parròquia de Santa Maria.
Santa Eugènia va arribar a tenir més habitants que la veïna vila de Santa Maria.
A la década de 1650 hi va haver enfrontaments entre els taujans i els santamariers per l'emplaçament de l'escrivana.
El juny de 1813 es va fer la divisió entre el terme municipal de Santa Maria del Camí i el de Santa Eugènia. La restauració absolutista de Ferran VII abolí (1814) el nou municipi i el reintegrà a Santa Maria.
El març de 1820, es formà el nou ajuntament, que fou integrat pel batle, Joan Montblanc, i per quatre regidors i un síndic.
La independència municipal s’aconseguí definitivament el 1843, després de superar la resistència de Santa Maria.
Així mateix, es crearen diversos clubs de futbol (Joventut Esportiva Santa Eugènia i Club Atlanta) i els bars de can Prim i can Topa esdevingueren la seu social de diverses associacions. També, entre 1920 i 1940 funcionà la sala de cinema de Can Perico i, entre 1941 i 1963, es féu cinema al Centre Catòlic. Amb la restauració de la democràcia, a les eleccions locals de 1979, la candidatura més votada va ser la d´Unió de Centre Democràtic. De les eleccions locals de 1995, sorgí una majoria del pacte signat entre els partits PSM i UM.
A les eleccions del 2003 el PSM assolí la majoria absoluta Mateu Crespí va ser elegit com a batle. Aquest dimití del càrrec al 2006 a causa de les discrepàncies que mantenia amb la direcció del PSM al voltant de la integració del partit en un bloc amb Esquerra Unida. La batlia passà a Maria Eugènia Pou (PSM).
A les eleccions municipals de 2007, Maria Eugènia Pou pretenia assolir la batlia gràcies al pacte preelectoral amb UM i un independent del PSOE. No obstant això, el Partit Popular (PP) sortí guanyador de la contesa amb cinc regidors en contra dels quatre que aconseguí Entesa per Santa Eugènia-Unió Mallorquina (EpSE-UM). En conseqüència, Guillem Crespí del PP fou investit batle el 16 de juny d'aquest any.
[edita] El seu nom
El municipi de Santa Eugènia pren el nom de l'Alqueria de Bernat de Santa Eugènia, un petit nucli de població medieval que en època islàmica corresponia a l'alqueria anomenada Benibazari.
L´any 1250 es documenta amb el nom complet del seu senyor, mentre que el 1268 ja només apareix com a alqueria de Santa Eugènia.
[edita] Situació
El municipi limita a llevant amb el terme de Sencelles, a migjorn amb el d'Algaida, a llebeig amb el de Palma, a ponent amb el de Santa Maria del Camí i a tramuntana amb el de Consell.
La vila s’alça a 150 m d'altitud, al peu del vessant oriental del puig de Santa Eugènia.
[edita] Vegetació
El pinar és la comunitat vegetal més abundant de Santa Eugènia: hi creix sovint mesclat amb la garriga i l'alzinar.
[edita] Clima
El clima és sec subhumit, llevat de l'extrem sud-occidental que és semiàrid. De mitjanes anuals, té una temperatura màxima de 30-32°C. D'altra banda, la mínima és de 4-6°C a les àrees planes, a causa de les inversions tèrmiques, i de 6-8°C al puig de Son Seguí. Les precipitacions mitjanes anuals són de 500-600 mm, exceptuant l'extrem sud-oriental (400-500 mm), i els vents predominants provenen de llebeig, gregal i llevant.
[edita] Economia
Al territori de l' actual terme municipal de Santa Eugènia, hi existia una agricultura i una ramaderia productives ja des de la prehistòria.
Després de la Conquesta Catalana, les ocupacions dels habitants de la contrada foren preferentment l' agricultura i la ramaderia. Els cultius dominants eren blat, ordi, vinya i llegums, a més de cànem.
L’octubre de 1897, s’inaugurà el ramal de ferrocarril de Santa Maria del Camí-Felanitx, que passava per Santa Eugènia, Algaida, Montuïri i Porreres.
[edita] Les seves finques
| Entitat de població | Hab. (2006) |
|---|---|
| Ses Alqueries | 96 |
| Ses Coves | 38 |
| Ses Olleries | 111 |
| Santa Eugènia | 1.194 |
| Font: Ibae | |
Les finques de més extensió eren Son Tano, sa Cova de sa Figuera, Sa Torre, Son Matxina, Son Mascaró i Son Mateu.
[edita] Sa Torre
Sa Torre de Santa Eugènia és actualment una finca d'agoturisme. És una típica casa de possessió mallorquina, que data del segle XV.
Està situada al que un temps fou una vinya, que va produir excel·lents vins a Santa Eugènia. Actualment s’ha recuperat la tradició vinícola, plantant noves vinyes, retornant a la llum una forma de vida ja oblidada. El Celler és la part més representativa de la casa, on actualment es troba un restaurant.
[edita] Enllaços externs
| Portal I.Balears | Illes Balears – Mallorca |  |
| Municipis: | Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany | |
| Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera | ||
