Pla de Mallorca
De Viquip??dia
El Pla de Mallorca ??s una comarca mallorquina (segons la divisi?? comarcal proposada per Vicen?? Maria Rossell?? el 1964) situada al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de la illa.
Encara que no t?? reconeixement oficial, s?? en t?? a les geografies mallorquines. L???entitat anomenada Mancomunitat Pla de Mallorca, que agrupa els pobles de la comarca i que va n??ixer per fer possible la implantaci?? d???alguns serveis que de manera individual els pobles que la integren no podien assumir, si t?? reconeixement oficial.
El Pla de Mallorca compr??n els municipis seg??ents:
- Algaida
- Ariany
- Costitx
- Lloret de Vistalegre
- Llub??
- Maria de la Salut
- Montu??ri
- Petra
- Porreres
- Sant Joan
- Santa Eug??nia
- Sencelles
- Sineu
- Vilafranca de Bonany
[edita] Geografia i Clima
La comarca abasta els municipis de la depressi?? central mallorquina, ocupant un 21,56 % de la superf??cie de la illa.
La depressi?? central mallorquina es formada principalment per roques calc??ries d???origen mar?? (segurament per un enfonsament de les terres centrals). La part m??s central presenta una notable complexitat geol??gica, amb terrenys plegats de diferents edats i litologia, puigs (turons) i valls. L???al??ada dels puigs no sol passar dels 300 metres.
Hidrol??gicament el Pla es travessat pels diversos torrents i afluents que vessen cap a la badia d'Alc??dia (torrent de Son Baul??, torrent de Son Real, torrent de Na Borges), cap a l'albufera d'Alcudia (torrent de Muro, torrent de Sant Miquel - B??ger), cap a la badia de Palma (a trav??s del sistema del torrent de Punxuat - barranc de Sa Talaia, del barranc de Son Gual, i d'altres cursos) o cap a la depressi?? de Campos (un seguit de cursos que convergeixen al torrent de Son Barbut, que alhora es afluent del torrent de Son Xorc, dins la comarca de Migjorn). A part hi ha dos aq????fers subterranis importants: el de la plana Sa Pobla ??? Muro (que abasta la comarca del Raiguer i la part septentrional del Pla de Mallorca), i el de Sa Marineta (a la part sud-oriental de la badia d'Alcudia, d'explotaci?? humana dificultosa at??s que es salinitza f??cilment).
El clima es el t??pic mediterrani: per??ode sec i calor??s a l'estiu (25 ??C de mitjana al juliol i l'agost), hivern no gaire rigor??s, amb transicions (primavera i tardor) relativament humides i plujoses. No obstant, es donen algunes caracter??stiques espec??fiques del Pla: la difer??ncia entre les temperatures mitjanes dels mesos extrems sol ser m??s acusada que en la resta de la illa (l'efecte menor del mar provoca en el Pla unes condicions m??s ???continentals??? que a la resta de la illa), son comuns les boirades (principalment les nits i matinades de les jornades no ennuvolades i sense vent), i es poden produir precipitacions molt intenses (com en altres indrets de la illa) que poden superar els 200 mm en unes poques hores (principalment els mesos de tardor).
[edita] Ecologia
La sequera a l'estiu al Pla fa que les plantes de fulla tendre dif??cilment hi puguin viure. Les comunitats vegetals t??piques del Pla son l'alzinar (Quercion illicis) i la garriga o ullastrar (Cneoro ceratonieton). Aquestes dues configuren el paisatge natural del Pla.
