Sineu

De Viquipèdia

Sineu és un municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de la illa. Limita amb els termes de Costitx, Inca, Llubí, Maria de la Salut, Ariany, Petra, Sant Joan i Lloret de Vistalegre.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Demografia 2.1 Evolució de la població 2.2 Estructura de la població 3 Història 4 Art 5 Fires, festes i celebracions 6 Serveis 6.1 Educació 6.2 Sanitat i Serveis Socials 6.3 Cultura 6.4 Transport 7 Economia 8 Política 8.1 de la transició a l'actualitat 8.2 actualitat 9 Personatges il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Sineu està situat en ple centre de la illa de Mallorca, administrativament formant part de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i històrica i culturalment formant part de l'antiga Corona d'Aragó, en la comarca de Es Pla.

En ser un tros d'Es Pla, el relleu es bàsicament llis, sense grans accidents geològics. No obstant, s'han de mencionar dues estructures que alteren aquesta geografia llisa: el Puig de Sant Nofre (255 metres) i el Puig de Reig (206 metres).

El terme municipal de Sineu (que abans incloïa Lloret de Vistalegre) té 47,74 km² i, al 2007, una població superior als 3000 habitants.

[edita] Demografia

[edita] Evolució de la població

A finals del segle XIX Sineu tenia més de 5000 habitants (la connexió ferroviària hi ajudava). Quan el 1975 el tràfic ferroviari fou suspès el número d'habitants fou reduint-se fins a aproximadament 2200 persones.

Per tant, encara que ara Sineu té una població de més de 3000 habitants, fa només una dècada era fins a un 20 % menor.

No obstant això s'ha de tenir en compte una població flotant (especialment els caps de setmana) que normalment no es considera, però que es important (consumeix electricitat, aigua, serveïs, etc.).

De fet, les bones comunicacions (tren, bones carreteres,...), la situació cèntrica del poble respecte de la resta de la illa, i els serveis de que disposa (centre de salut, institut d'educació secundària, etc.) han fet arribar al poble nombrosos estrangers i penínsulars aquests darrers anys. Òbviament això ha portat a un creixement bastant notable del sol edificat.

[edita] Estructura de la població

El 1996, el 91 % dels sineuers havien nascut a les Illes Balears (un 6 % en una altra comunitat autònoma espanyola, i només un 3 % en un altre estat). El 2004, el nombre de sineuers nascuts a les illes es reduïa al 78 % (un 7 % en una altra comunitat autònoma, i un 15 % en un altre país).

Això té importància des del punt de vista de la integració cultural i lingüística dels immigrants. No obstant, com succeeix en els municipis petits del centre, el manteniment d'un cert caràcter rural del poble obliga en certa manera a la immersió lingüística dels nouvinguts, facilitant el procés d'integració.

La població de Sineu, com la dels altres municipis del Pla de Mallorca, es una població envellida. Mentre en el conjunt de les illes la població de més de 64 anys suposa el 13 %, a Sineu arriba al 22 %.

[edita] Història

Ja en temps prehistòrics Sineu devia ser habitat, ja que es troben vestigis com el talaiot de Son Creixell, i altres com els de Sa Ritxola, Sa Ritxoleta, Son Rossinyol i Son Vanrell.

Alguns han volgut relacionar Sineu (Cinium) amb el lloc anomenat Guium de la Mallorca romana que esmenta Plini el Vell amb una certa població.

En els darrers temps de presència musulmana les terres de Sineu s'integraren dins el districte de Yiynau-Bitra, després de la conquesta romangueren a la part reial i es cedí al Paborde de Tarragona.

Al 1248 segons una butlla d'Innocenci IV existia una església dedicada a Santa Maria.

El nucli assoleix el títol de poble reial al 1300 i durant l'Edat Mitjana fou una vila destacada amb la construcció d'una residència reial (avui quasi desaparegut sota un convent de religioses) i la seu del Veguer de Fora. D'aquesta època es conserva el famòs mercat dels dimecres amb gran contingut agrícola i ramader, ara focus de destinació turística.

Fins a 1925 Sineu va incloure el poble de Lloret de Vistalegre, que després de varis intents fallits un segle abans, aconsegueix segregar-se.

[edita] Art

L´edifici més rellevant de Sineu es l´església parroquial de Santa Maria. L'església (ja documentada el 1248) patí un incendi el 1505, fet que va provocar la construcció d´un nou temple d´estil gòtic com l´anterior. Els anys 1880 i 1881 s´hi feren obres d´ampliació: aquestes obres aportaren el creuer, una gran cúpula estrellada de base octogonal i una nova capçalera. El temple presenta una nau única amb creuer transversal, i es cobert per una volta de creuaria i capelles laterals. A finals del segle XX i principis del segle XXI va tenir lloc una altra important reforma de l'esglèsia.

Adossada a l´església s´hi troba la rectoria (habitatge del rector de la parròquia, encara avui en dia), en la Plaça de Sant Marc, davant el primitiu cementiri. A l´interior es pot visitar una exposició de ceràmica medieval.

Davant la rectoria s´aixeca el monument de Sant Marc. El monument, anomenat popularment "es lleó", es una escultura de coure del 1945, un lleó amb ales, símbol de l´evangelista, que aguanta un escut de Sineu amb una de les seues cames.

Al carrer de Sant Francesc s´hi troba l´Ajuntament. L'Ajuntament ocupa l´edifici de l´antic Convent del Mínims, amb el seu claustre (al costat d'una altra església, aquesta d´estil barroc, edificada al llarg del segle XVIII), ara destinat a casal cultural (Clàustre de Sant Francesc).

El Palau dels Reis de Mallorca es un edifici reconstruit durant el mandat del rei Jaume II de Mallorca (inicis del segle XIV). El lloc on s'aixeca era abans una edificació d´origen islàmic. Durant el mandat del rei Jaume II, aquesta era la seva segona residència oficial. El 1583 s´hi instal·là una comunitat de monges concepcionistes, que hi perduren fins avui en dia. Al segle XVII s'amplia i reforma el convent, configurant el conjunt arquitectònic que ens ha arribat avui dia, on s´observen elements del palau fortificac i elements del convent de clausura (una altra església d´estil barroc).

Al carrer de l´hospital hi ha l´edifici de l´Oratori de Sant Josep, fundat al segle XIII. Tot i que l´oratori encara conserva elements gòtics originals, avui en dia ens trobem amb un edifici molt modificat al llarg de la història.

L´edifici de l´estació del tren, de principis del segle XX, acull el Centre d´Art de Sineu, on es celebren exposicions d´artistes contemporanis.

Pels carrers de Sineu s´hi troben diverses creus i alguns pous d´origen medieval, així com antics molins de vent, que ens recorden la importància que hi tingué el cultiu del blat.

[edita] Fires, festes i celebracions

Sa Fira. Sineu és la capital de les fires de primavera. És el poble que convoca més visitants per la seva fira. "Sa Fira" de Sineu, la més antiga de Mallorca, es va establir per privilegi del rei Sanç l'any 1318, i se celebra cada any el primer diumenge de maig. Fira eminentment agrícola, ramadera i artesanal, que ha conservat molt bé la tradició i el sentit del mercat anual. Fruites, verdures, plantes, aviram, bestiar, roba, cadires, escales de peu, tests, trinxets, selles, omplen els carrers més cèntrics de la vila. La maquinària agrícola, i l'exposició de cotxes, juntament amb atraccions infantils, i diversos tipus de venda ambulant omplen els carrers i places més exteriors. Es calcula que desenes de milers de visitants passen cada any per Sineu el dia de la fira, que es la segona en importància a la illa després del Dijous Bo d'Inca.

Festes Patronals. Sineu celebra les seves festes patronals el 15 d'agost amb jocs, focs artificials, festes, berbenes, etc... Son festes d'estiu, on el poble gaudeix de nombrosos actes culturals durant el dia i d'un ampli ventall d'activitats nocturnes a la fresca.

Setmana Santa. Un moment de solemnitat de l'any sineuer és el de Setmana Santa. Nombroses persones arriben a la vila per veure les processons i les cuculles que acompanyen els passos pels carrers de la vila, en especial la del Divendres Sant.

Altres festes que se celebren a Sineu són les de Sant Marc (patró del poble) el 25 d'abril i les de Sant Antoni, amb els típics foguerons, el 17 de gener.

Institucionalment aquests darrers anys s'ha recuperat una fira per potenciar la sobrassada, producte típic mallorquí. La Fira de Sant Tomàs - Mostra de les Matances es fa cada any el segon diumenge de desembre. Per altra banda, darrerament, diversos grups de joves del poble han potenciat la festa del Muc de Reig (que té lloc durant les festes d'agost), basada en una antiga rondalla mallorquina.

[edita] Serveis

[edita] Educació

El poble actualment disposa d'un institut d'educació secundària i d'una escola de primària (Sa Graduada). A més, disposa d'una escoleta per infants petits. Aquests darrers anys el creixement poblacional degut a nouvinguts ha fet projectar una ampliació de totes aquestes infrastructures.

[edita] Sanitat i Serveis Socials

Per a la tercera edat hi ha una residència privada, encara que tots els partits coincideixen en la necessitat de tenir una residència pública o un centre de día. La tercera edat disposa a més d'un local per reunir-se i celebrar actes. El poble disposa d'un centre de salut que dona servei als pobles del costat (Maria de la Salut, Costitx, Llubí, etc.).

[edita] Cultura

S'està restaurant l'antic Claustre de Sant Francesc. Aquest clàustre (ocupat durant anys com a quarter de la guàrdia civil) ha de ser, en un futur, el casal cultural del poble. El clàustre també inclou la biblioteca municipal i el centre universitari (oficina de la UIB al poble, per agilitzar gestions dels estudiants).

Hi ha una escola de música, una banda de tambors i trompetes, dos grups de ball de bot (Copeo de Sineu i Brot d'Alfabaguera), un grup de teatre (La Prima), i diverses altres entitats culturals.

A nivell de premsa forana va comptar durant els anys 1995 - 1998 amb una revista local d'informació general (Baula), trimestral.

Durant gran part del segle XX Sineu disposà d'un cinema (que a finals de segle fou convertit en una discoteca que un incendi va destruïr), i d'un teleclub.

[edita] Transport

Sineu té connexió ferroviària en la línia Palma-Inca-Manacor dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). L’estació ferroviària de Sineu fou inaugurada el 17 de febrer de 1878. Aquest fet contribuí al foment del comerç en un poble aleshores majoritàriament agrícola. El 1975, per motius polítics, la línia de tren Palma – Manacor fou eliminada. El 2002, el govern del pacte de progrés reobrí la línia.

Aquests darrers anys els sineuers i sineueres s'han mobilitzat força contra la construcció d'una hipotètica autopista que uniria Inca i Manacor, passant per Sineu: la canalització d'aquesta protesta es va dur a terme a través de la Plataforma Autovía No, una plataforma ciutadana que rebé el suport dels partits nacionalistes, ecologistes, i d'esquerra.

[edita] Economia

Sineu, com la resta de pobles del Pla de Mallorca, ha tengut sempre una economia majoritàriament agrícola. De fet, el mercat setmanal del dimecres i la fira anual (antigament fira agrícola i ramadera) demostren la importància històrica del camp en l'economia sineuera.

L'economia del poble també s'ha caracteritzat per una notable activitat industrial (menestrals), especialment les darreres dècades: fusta, ferro, alumini,... Fa uns anys es va iniciar la construcció d'un pol·ligon industrial que treies del poble els diferents tallers i fàbriques.

Però els sectors que han experimentat un creixement més gran aquests darrers anys han estat el dels serveïs i el de la construcció.

• Serveïs. Sineu es una de les poblacions de Mallorca amb major nombre de restaurants i cafeteries (en relació a la població). L'any 2004 a Sineu hi havia 37 establiments de restauració (bars i restaurants). Actualment (2007) hi ha 5 hotels, un d'ells de 4 estrelles.
• Construcció. Sineu ha experimentat, com la resta de la illa, un boom urbanístic aquesta darrera dècada. Segons el Col·legi Oficial d'Arquitectes (COAIB), l'any 1996 els habitatges visats foren només 5. El 2004 el col·legi va visar 51 habitatges.

Quasi la meïtat dels contractes laborals a Sineu son en el sector serveïs. Segons dades de la Seguretat Social, el 2004 un 6 % dels sineuers es dedicaven a l'agricultura, un 22 % a la construcció, un 27 % a la indústria, i un 45 % als serveïs.

[edita] Política

[edita] de la transició a l'actualitat

• Primera etapa: Sineuers Independents (fins el 1999)
• Segona etapa: PP-UM (1999 - 2001)
• Tercera etapa: Sineuers Independents (2001 - 2003)
• Quarta etapa: PP-UM (2003 - actualitat)

Des de la fi de la transició espanyola fins a l'any 1999 l'agrupació electoral Sineuers Independents (AESI), agrupació progressista sorgida els primers anys del post-franquisme, va governar ininterrompudament mitjançant successives majories absolutes. Jaume Ferriol “Curolla” i Andreu Matas “Remos” van ser els dos batlles durant aquesta època progressista.

L'any 1999 Sineuers Independents va perdre la majoria absoluta, obtenint 5 regidors. El PP (4 regidors) i Unió Mallorquina (2 regidors) establiren un pacte de govern municipal que donà la batlia a Unió Mallorquina. Es va iniciar així un període de govern de centre-dreta, encapçalat per Josep Oliver "Pavarotti".

Dos anys després, la falta de sintonia entre els líders de la coalició de govern, Josep Oliver "Pavarotti" (UM) i Apol·lònia Llull "Bovet" (PP), va dur aquesta darrera a donar suport a una moció de censura proposada per Sineuers Independents, que tornà la batlia a Andreu Matas "Remos". Es va iniciar així una breu segona etapa progressista (2001 - 2003).

En les eleccions locals del 2003, Sineuers Independents perden un nou regidor, i es queden amb 4 regidors. Unió Mallorquina n'aconsegueix 3, el PP també 3, i el PSIB-PSOE (sorgit per una escissió de Sineuers Independents) n'aconsegueix 1 (eren les primeres eleccions en les que no es presentava dins les llistes de Sineuers Independents). En aquestes eleccions els caps de llista foren Andreu Matas "Remos" (per Sineuers Independents), Josep Oliver "Boter" (pel PP), Josep Oliver "Pavarotti" (per UM, i cosí del cap de llista del PP), i Jordi Gelabert "Coramet" (pel PSIB-PSOE). S'edita un nou pacte PP - UM, que atorgava dos anys de batlia a cada un dels dos partits, començant una segona etapa de govern de centre-dreta. A meïtat de legislatura esclata l'escàndol d'un pressumpte desfalc en les arques municipals, duit a terme per la recaptadora de tributs, Martina Gelabert. Aleshores s'inicia un període de greus acusacions entre Sineuers Independents i PP-UM, responsabilitzant-se mútuament del desfalc.

[edita] actualitat

Sembla que l'assumpte del desfalc afectà positivament al PP, que en les eleccions del 2007 va obtindre majoria simple per primera vegada en la història, amb 5 regidors. Possiblement la transparència demostrada pel Batle Pep Oliver (PP) i l'acció duta a terme durant els dos anys del seu govern foren determinants en el resultat electoral. Els dos regidors guanyats procediren d'UM, que es quedà només amb 1 regidor. Sineuers Independents va perdre un nou regidor, quedant-se ara amb 3. No obstant, el regidor perdut passa a un nou partit catalanista, nacionalista i d'esquerres, ERC, en les primeres el·leccions que es presentava (ERC-Sineu sorgeix, com el PSIB-PSOE, a partir d'una escissió de Sineuers Independents descontents amb el model de partit que s'havia creat). El PSIB-PSOE va conservar el regidor que tenia de les passades eleccions. Els caps de llista en aquestes eleccions foren: Miquel Gelabert "Fuli" (per Sineuers Independents, que abans va ser portaveu de la Plataforma Autovía No), Josep Oliver Rebassa "Boter" (pel PP), Josep Oliver Amengual "Pavarotti" (per UM), Julià Gayà "Amorós" (per Esquerra Sineu, ERC), i Joan Ferriol "d'Es Pinar" (pel PSIB-PSOE).

L'actual batle és Josep Oliver "Boter" (PP). Un mes després de les eleccions, el regidor d'Unió Mallorquina, Josep Oliver "Pavarotti" arribà a un acord amb el PP per integrar-se al govern municipal. Continua així, aleshores, la segona etapa de govern centre-dreta al municipi de Sineu. Unió Mallorquina i Partit Popular de Sineu signaren l'anomenat "Pacte per la Governabilitat i la Estabilitat de Sineu", un acord programàtic d'acció de govern, en el que es detallen les accions que s'han de dur a terme durant la present legislatura. Josep Oliver "Boter" (PP) serà en Batle de Sineu durant el període 07/10, mentre que el darrer any de la legislatura el Batle serà Josep Oliver "Pavarotti" (UM). L'actual Corporació Municipal es troba configurada de la següent manera:

- Josep Oliver "Boter"(PP) Batle i Regidor d'Urbanisme, Interior, Vies i Obres, Manteniment i Recursos Humans.

- Antoni Comas (PP) Tinent de Batle de Sanitat, Afers Socials, Agricultura, Medi Ambient i Cementiri.

- Pere Joan Jaume (PP) Regidor d'Educació, Joventut, Agenda 21, Fires, Mercats i Turisme.

- Maria Antònia Vallespir (PP) Regidora de Cultura, Festes, Partitipació Ciutadana i Patrimoni.

- Antoni Josep Jordà (PP) Regidor d'Economia, Hisenda, Pressuposts i Esports.

- Josep Oliver "Pavarotti" (UM) Regidor de Relacions Institucionals.

- Miquel Gelabert "Fuli" (SI) Regidor d'Oposició

- Joan Munar (SI) Regidor d'Oposició

- Joana Maria Martorell (SI) Regidora d'Oposició

- Joan Ferriol "d'es Pinar" (PSOE) Regidor d'Oposició

- Julià Gayà "Bielí" (ERC) Regidor d'Oposició

En les eleccions al Consell de Mallorca, el mateix dia que les eleccions municipals, el 27 de maig, el 12 % de sineueres i sineuers votaren a Unió Mallorquina, el 21 % al PSIB-PSOE, el 22 % al Bloc per Mallorca (coalició pre-electoral formada per PSM, Esquerra Unida de les Illes Balears, Els Verds de Mallorca, i Esquerra Republicana de Catalunya), i el 42 % al PP.

Pel que fa al Parlament de les Illes Balears, els sineuers i sineueres votaren Unió Mallorquina en un 9 % de paperetes, PSIB-PSOE en un 22 %, Bloc per Mallorca també en un 22 %, i PP en un 44 % dels vots.

[edita] Personatges il·lustres

Escriptors:

• Gabriel Florit Ferrer “Sabataret”

Científics:

• Gabriel Moyà Niell (biòleg)

Esportistes:

• Jaume Bauçà Coll "Barona" (futbolista i entrenador)
• Francesc Alomar "Rota" (ciclista)

Polítics:

• Francesc Fiol Amengual (PP)
• Antoni Esteva Mestre (Els Verds)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística
• Fotos de Sineu - Mallorca Quality
• Guia de Mallorca: Sineu

Portal I.Balears	Illes Balears – Mallorca
Municipis:	Alaró | Alcúdia | Algaida | Andratx | Ariany | Artà | Banyalbufar | Binissalem | Búger | Bunyola | Calvià | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Deià | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llubí | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratxí | Montuïri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollença | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Llorenç des Cardassar | Santa Eugènia | Santa Margalida | Santa Maria del Camí | Santanyí | Selva | Sencelles | Sineu | Sóller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany
Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera