Sanç I de Mallorca
De Viquipèdia
| Reis del Regne de Mallorca Casal de Barcelona |
 |
| Jaume el Conqueridor |
|---|
| Jaume de Mallorca |
| Sanç el Pacífic |
| Jaume el Temerari |
| Jaume el Pretendent |
| Elisabet de Mallorca |
Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera 1324), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311–1324).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Segon fill de Jaume II de Mallorca i Esclarmunda de Foix. Tot i que fou nomenat hereu del tron el 1302, després que el seu germà Jaume i primogènit ingressés a l'ordre franciscà, no el va obtenir fins a la mort del seu pare.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà amb Maria de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols el 9 de febrer de 1304, de la qual no tingué fills, si bé en tingué tres d'il·legítims.
[edita] Política
Malgrat que s'enparentà amb la casa d'Anjou per mitjà del seu matrimoni i que França cercava enemistar Mallorca i la Corona d'Aragó, es féu feudetari del seu cosí Jaume II el Just de Catalunya-Aragó i l'ajudà en la conquesta de Sardenya, fet que li valgué la dispensa de retre-li vassallatge. La seva política fou conciliadora, més caracteritzada pels pactes que per les guerres, i va procurar vetllar pels interessos dels mallorquins i cercar un equilibri en les qüestions exteriors.
La seva residència la repartí entre Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya.
[edita] Successió
L'afer de la succesió del reialme, amb la designació del seu nebot Jaume, va provocar greus desavinences amb la Corona catalano-aragonesa, fins al punt de declarar-se una guerra el 1319 que la intervenció del Papa Joan XXII pogué evitar.
| Precedit per: Jaume II |
Rei de Mallorca Comte de Rosselló Comte de Cerdanya 1311–1324 |
Succeït per: Jaume III |
