Casal de Barcelona
De Viquip??dia
El Casal de Barcelona, tamb?? anomenat com els Bel??l??nides, fou el llinatge mascul?? del comte Guifr?? I de Barcelona (o Guifr?? el Pil??s). D'en???? del segle IX esdevingu?? la principal casa comtal de la Marca G??tica. Reg?? la Corona d'Arag?? fins el 1410 i el Regne de Sic??lia del 1281 al 1410.
Taula de continguts |
[edita] Marca Hisp??nica
Inicialment el Comte de Barcelona era un noble vassall i feudatari nomenat pels reis francs (carolingis). Aix??, els comtes feudataris foren:
- Ber?? (801-820)
- Ramp?? (820-826)
- Bernat de Septim??nia, primera vegada (826-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septim??nia, segona vegada (836-844)
- Sunifred I (844-848)
- Guillem (848-850)
- Aleran i Isembart (850-852)
- Odalric (852-858)
- Humfrid (858-864)
- Bernat de G??tia (865-878)
- Guifr?? I (o Guifr??) el Pel??s (o Pil??s) (878-897)
Molts comtes van ostentar el t??tol de marqu??s de la G??thia (que era una altra denominaci?? de la Marca Hisp??nica), ja que aquest territori era una divisi?? administrativa fronterera. Si posse??en molts comtats (a la Gh??tia o Septim??nia), tenien el t??tol de duc, que hom els donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessi?? imperial (o per costum a Septim??nia). Sovint el duc de Septim??nia governava comtats a G??thia i llavors el comte i marqu??s era tamb?? duc. El t??tol de "comte", doncs, corresponia a una entitat territorial, "marqu??s" era un t??tol vinculat a alguns comtats, per?? no a tots el de la marca, i "duc" era un t??tol personal.
Malgrat que en aquest per??ode el t??tol de comte no era hereditari, Bernat de Septim??nia era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifr?? I el Pel??s.
A partir de Guifr?? I, el t??tol del Comte de Barcelona, a m??s de ser feudatari, tamb?? pass?? a ser per dret hereditari:
[edita] Catalunya
A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingu?? com una entitat pol??tica independent de la monarquia carol??ngia, i s'inici?? un proc??s d'unificaci?? de tots els comtats catalans mitjan??ant pactes matrimonials i pol??tiques de vassallatge:
- Borrell II (948-992)
- Ramon Borrell (992-1018)
- Berenguer Ramon I el Corbat (1018-1035)
- Ramon Berenguer I el Vell (1035-1076)
- Ramon Berenguer II el Cap d'Estopes (1076-1082)
- Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-1097) -> va corregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer III el Gran (1082-1131)
- Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1154).
[edita] Corona d'Arag??
Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Arag??. Aquesta uni?? din??stica amb el Regne d'Arag?? comport?? que els descendents de Ramon Berenguer IV duguessin el t??tol de Rei d'Arag?? i dels territoris que es conqueririen al nord (als Pirineus) o al sud (Al-??ndalus). Aix??, paral??lelament amb l'expansi?? territorial dels dominis de la Casa de Barcelona, es creen tres entitats pol??tiques m??s o menys aut??nomes sota sobirania de membres d'eixe llinatge, un la Corona de Mallorca, enfeudat a la Corona d'Arag??, i un altre al Regne de Sic??lia:
| Arag?? | Catalunya | Val??ncia | Mallorques | Sardenya | Sic??lia |
|---|---|---|---|---|---|
| Alfons el Cast o el Trobador (1154-1196) | |||||
| Pere el Cat??lic (1196-1213) | |||||
| Jaume el Conqueridor (1213-1276) | |||||
| Pere el Gran (1276-1285) | Jaume II de Mallorca (1276-1285) | ||||
| Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-1291) | Jaume el Just (1243-1311) | ||||
| Jaume el Just (1285-1327) | (1285-1295) | ||||
| Jaume II de Mallorca (1295-1311) | Frederic II de Sic??lia (1296-1336) | ||||
| San?? I de Mallorca (1311-1324) | |||||
| Alfons el Benigne (1327-1336) | Jaume III de Mallorca (1324-1349) | ||||
| Pere el Cerimoni??s o el del Punyalet (1336-1387) | Pere II de Sic??lia (1337-1342) | ||||
| Llu??s de Sic??lia (1355-1377) | |||||
| Maria de Sic??lia (1377???1401) | |||||
| Joan el Ca??ador (o el Descurat o l'Amador de la Gentilesa) (1387-96) | |||||
| Mart?? el Jove (1395-1409) | |||||
| Mart?? l'Hum?? (o l'Eclesi??stic) (1396-1410) | |||||
Com que el rei Mart?? l'Hum?? mor sense descend??ncia leg??tima directa, s'acaba amb ell el llinatge de la Casa de Barcelona. Els representants m??s acostats al llinatge, encara que de manera indirecta, per l??nia masculina i leg??tima eren Jaume el Dissortat, Comte d'Urgell, besn??t d'Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, n??t de Jaume II. Per l??nia femenina, el descendent m??s proper era Llu??s d'Anjou, n??t de Joan I i, ja m??s lluny??, el rei Enric III de Castella i el seu germ?? Ferran de Trast??mara, n??ts de Pere el Cerimoni??s, qui fou finalment proclamat hereu de Mart?? l'Hum?? pels compromissaris de Casp l'any 1412.
