Regne de Mallorca
De Viquip??dia
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat pol??tica formada despr??s de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamaci?? de les franqueses per Jaume I el Conqueridor. El Regne fou alguns anys independent, despr??s infeudat al rei d'Arag?? per integrar-se definitavament a la Corona d'Arag?? fins a la seva liquidaci?? a 1715 pels Decrets de Nova Planta.
Taula de continguts |
[edita] ??mbit
El Regne de Mallorca en el moment de la seva consituci?? (mar?? 1230) nom??s comptava amb l'illa de Mallorca per?? amb la intenci?? d'incorporar-hi la resta en un futur. Al 1231 pel Tractat de Capdepera la taifa independent de Menorca s'incorporava al regne mantenint la seva situaci?? de terriotori musulm??. A m??s el 1235 una campanya patrocinada per nobles i amb el vist i plau del rei es fa amb l'illa d'Eivissa i de retruc Formentera. Alfons el Franc incorpora definitivament Menorca expulsant la poblaci?? andalusiona a 1287.
Durant la hist??ria del regne la centralitzaci?? entre les illes va ser molt d??bil. Nom??s el governador (abans lloctient reial i despr??s virrei) tenia el seu lloc tinet a Menorca i Eivissa. Cada illa disposava de la seva universitat i institucions pr??pies. Aix?? per exemple els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca nom??s tenia jurisdicci?? sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separaci?? tamb?? es manifestava en la participaci?? de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca nom??s aceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Arag??.
[edita] Nom
Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc despr??s de la Conquesta, posteriorment fou m??s freq??ent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, tant aplicat a la ciutat com al regne: "jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques".
[edita] Conquesta i formaci??
La tradici?? afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegu?? a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a finals de 1228. Al novembre d'aquest any es celebraren corts a Barcelona, sense participaci?? aragonesa, on despr??s de tres dies de deliberacions els tres bra??os acorden el projecte de l'expedici??. Per aix?? es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A m??s s'establ?? una constituci?? de Pau i Treva i la cessi?? de l'impost del bovatge per la realitzaci?? de la conquesta
Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:
- L'objectiu era l'annexi?? de totes les illes.
- Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportaci?? a l'expedici?? en cavalls i homes armats.
- Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porci?? podrien disposar-la segons el seu arbitri.
- En principi el projecte era obert a tots els s??bdits de la Corona d'Arag?? per?? posteriorment es modific?? per fer-lo obert a la Cristiandat.
[edita] Regne Independent i Regne Privatiu
La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicaci?? del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca. La darrera voluntat de Jaume I establia el regne de Mallorca com a una entitat separada de la Corona d'Arag?? i establia que si una de les dues l??nies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.
[edita] Jaume II
Mallorca esdev?? un estat independent fins al Tractat de Perpiny?? (1279) en qu?? pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germ??.
Aquesta relaci?? feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Arag?? pel comtat del Rossell?? i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de Fran??a.
La situaci?? de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicaci?? papal. El posicionament fou respost per l'expedici?? de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocup?? Mallorca el 1285. L'expedici?? catalano-aragonesa quasi no trob?? resist??ncia d'una poblaci?? que considerava la lluita un problema din??stica. Tot i aix?? alguns nuclis com el castell d'Alar??, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins l'Assalt al castell d'Alar??, que va posar punt final a la revolta.
Llista dels reis privatius de Mallorca:
- Jaume II (1276-1311)
- San?? I (1311-1324)
- Jaume III (1324-1349)
- Jaume IV (rei a l'exili)
- Elisabet (reina a l'exili)
[edita] Reincoporaci?? a la Corona d'Arag??
Al 1343 el rei Pere el Cerimoni??s envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Arag??.
Al 1450-53 es produeix la Revolta Forana
[edita] El regne sota els ??ustries
El matrimoni dels Reis Cat??lics i sobretot la coronaci?? de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una pe??a m??s dins la partida geopol??tica de la Monarquia Hisp??nica. Aix?? i tot es tornem a manisfestar els problemes end??mics en aixecaments com les Germanies.
[edita] Extinci??
El Regne de Mallorca conserv?? les seves institucions i dret p??blic fins a la promulgaci?? del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominaci??, fins a la divisi?? dels territoris de la monarquia espanyola en prov??ncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, despr??s) 1833.
