Duesaigües

De Viquipèdia

Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Es troba al peu de la serra de l'Argentera i de Pradell, de 773 m, aprop de Puigcerver i a tocar del Puigmarí, de 658 m metres abans d'ésser anivellat el seu cim per l'empresa " Canteras La Ponderosa ", i per Les Freixes, de 788 m i que és el punt més alt del terme, a tocar del d'Alforja .

Creuen el terme els barrancs Reial o de l'Argentera, dels Masos, d'Enseula, de l'Alzina, dels Algars, de Vilamanya, del Coix, dels Hortiells i alguns altres.

L'església parroquial és d'estil renaixentista, i està dedicada a Santa Maria. Està documentat que ja existia al segle XIV, però va ser renovada sobre l'antiga amb el permís de l'arquebisbe i beneïda el 26 de setembre de 1753, diada dels patrons sant Cosme i sant Damià. La festa major se celebra el 15 d'agost en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu ( val a dir que fins fa trenta anys enrere se celebrava per sant Cosme i sant Damià, els 26 i 27 de setembre, diada dels Sants Metges, que són els patrons del poble, festa que ara està essent recuperada pel poble.)

El terme de Duesaigües és travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Móra la Nova, disposant d'un baixador en servei. Per salvar els dos barrancs que hi ha, el 1889 es construïren dos ponts de pedra, amb 14 arcades l'un i 9 l'altre. El viaducte més llarg (viaducte dels Masos) té una alçada màxima de 36 m, i fou declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Durant la passada contesa civil, Duesaigües fou bombardejat per l'aviació nacional del general García-Morato, ja que aquests ponts eren un important objectiu militar. Al final de la Batalla de l'Ebre, a la tardor del 1938 el pont gran fou dinamitat pels propis republicans. Reconstruït en finir la guerra, encara hi podem veure al seu bell mig, la gran cicatriu blanca d'aquella desfeta.

Dins la mateixa línia, i ja en els termes de l'Argentera i de Pradell de la Teixeta fou perforat en els mateixos anys, el que fou el túnel de ferrocarril més llarg de la península ibèrica. En aquestes obres, hi treballaren molts fills de Duesaigües i val a dir que dos d'ells, hi trobaren la mort. Durant la Batalla de l'Ebre, aquest túnel fou utilitzat com a Hospital de Sang.

En el punt de confluència del terme amb el de l'Argentera i el de Riudecanyes hi devia haver l'antic lloc de Vilamanya, integrat a la baronia d'Escornalbou, que segons Toda era d'origen romà, cosa que no ha estat demostrada per troballes arqueològiques. Vilamanya fou comprada juntament amb el mas de la Trilla i el castell d'Escornalbou pel vicecònsol britànic a Tarragona, Joan Bridgman, el 1843.

Duesaigües formà part des finals del segle XII de la baronia d'Escornalbou, que més tard, al segle XIII, passà a pertànyer a l'arquebisbat de Tarragona. Durant la guerra contra Joan II, el maig de 1461, el poble va ser escenari d'una entrevista entre l'arquebisbe Pere d'Urrea i el comte de Prades, que volien reclutar gent per a lluitar a favor del rei. També va formar part de la Comuna del Camp, de la qual era membre el 1563 i probablement abans. El 1710 es va declarar a favor de l'arxiduc. El 1810 la vila fou saquejada per l'exèrcit napoleònic sota el comandament del general Abbé.

Amb la revolució de 1868 encapçalada pel general Riego i anomenada La Gloriosa, en la que també s'hi varen afegir d'altres militars, entre els quals el general Prim, es va constituir al poble una Junta Revolucionària i els federals hi van guanyar les següents eleccions de 1869. El 1925 el filàntrop Eduard Toda i Güell va regalar al poble les aigües de la font de Vilamanya, motiu pel qual fou nomenat fill il·lustre de la vila. Des de primers del segle XX s'hi explotaren pedreres de granit, i mines de galena. I fins els anys 1970 també mines de barita. Actualment disposa de parcs eòlics (Feixos, Teixeta i el futur del Vedat del Pany compartit amb Riudecols).

Amb el pas dels anys, aquesta localitat ha esdevingut un important centre d'estiueig, ja que compta amb una climatologia idònia, proximitat al mar, línia d'autobús amb Reus, i ferrocarril. A més, a 15 Km, a Cambrils hi ha un enllaç amb l'A-7. Com a equipaments cal esmentar un gran camp de futbol, i una piscina olímpica.

Al seu entorn, s'hi poden fer interessants excursions, com poden ser la de la font del Barrancó, l'ascensió al Castell d'Escornalbou, la visita al carrilet de Vilamanya i a l'embassament de Riudecanyes, l'ascensió a la Serra de l'Argentera i Pradell, la visita al Mas d'en Mestre, o bé la visita a l'anomenat Canal del riu Siurana resseguint la preciosa vall del barranc dels Masos.

Al poble, hi funcionen unes actives entitats de caire social, com són: l'Associació de Dones, la colla de Grallers, la de Gegants i Capgrossos, i la Societat de Caçadors. Al recull publicat com a llibre de la Diputació Provincial de Tarragona, on hi figuren els antics balls populars del folklore de cada poble, on encara es conserven i coneixen, hi ha els de Duesaigües, com també els balls de Coques i les Caramelles.

Actualment, al capdavant de l'Ajuntament hi ha l'alcalde que més anys ho ha estat, Sebastià Bondia Borràs. Un antic alcalde, Josep Maria Aragonès Mestre, va publicar un recull de fets, usos i costums civils i religioses del poble, cosa que enriqueix el seu patrimoni cultural, ara en perill de desaparició amb el pas dels anys.

La Societat Recreativa Unió Esportiva Duesaigües disposa de 10 equips de futbol: 2 equips Prebenjamins, 2 Benjamins, 2 equips Alevins (un dels quals a Preferent, que va aconseguir l'ascens la temporada 2006-2007), 1 equip infantil, 1 equip Cadet i 2 Amateurs. Durant els mesos de setembre-octubre es va procedir al plantament de gespa natural i col·locació d'enllumenat artificial al camp municipal de Duesaigües.

Al mes de maig de 2008, l'editorial Piolet va publicar un mapa excursionista " Vall de Cortiella ", on hom hi pot trobar tota mena d'informació del terme de Duesaigües. Conté topònims actuals i antics, ja en desús.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 14 16 21 128 306 439 453 713 428

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 403 360 387 363 329 280 244 199 208

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 216 219 210 214 199 202 191 211 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Bibliografia

• Vall de Cortiella: mapa excursionista 1:15.000 Editorial Piolet. Maig de 2008.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Baix Camp
l'Albiol | l'Aleixar | Alforja | Almoster | Arbolí | l'Argentera | les Borges del Camp | Botarell | Cambrils | Capafonts | Castellvell del Camp | Colldejou | Duesaigües | la Febró | Maspujols | Montbrió del Camp | Mont-roig del Camp | Prades | Pratdip | Reus | Riudecanyes | Riudecols | Riudoms | la Selva del Camp | Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant | Vilanova d'Escornalbou | Vilaplana | Vinyols i els Arcs