Almoster

De Viquipèdia

Almoster és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Hidrografia 1.2 Economia 1.3 Urbanitzacions 1.4 Demografia 2 Història 3 Fills Il·lustres 4 Festes locals 5 Enllaços externs

[edita] Geografia

Se situa al peu del Puig d'en Cama de 714 metres. Està enllaçat amb Castellvell del Camp per una carretera que continua cap a Reus, i amb La Selva del Camp per una carretera de segon ordre. La vegetació es principalment de pins i alzines, es cultiva principalment l'avellana i també l'oliva. Compta amb 1.140 habitants (2005).

El poble, situat al peu de muntanya, a 290 metres sobre el nivell del mar, té a l'est la riera d'Almoster. Les cases principals son Cal Víctor i Cal Llombart. L’església està dedicada a Sant Miquel i és del 1704. Els masos principals del terme son Mas de Carreres, Mas de Picarany i Mas del Víctor, que fou propietat de Josep Rosselló Martí, alcalde de Reus fins al 1868.

[edita] Hidrografia

Es poden esmentar els barrancs següents;

• Barranc de la Llenguadera; Generalment és sec. A la vora hi creixen pins i alzines.
• Barranc de Picarany
• Barranc de l'Abeurada; Amb les pluges el barranc baixa amb força però es sec la resta del temps i en part es fa servir com a camí rural.
• Riera de la Quadra o d'Almoster.

[edita] Economia

Fora de l'agricultura, Almoster és una població on resideixen gent sobretot de Reus que treballen fora del poble.

[edita] Urbanitzacions

Hi ha quatre urbanitzacions principals: al nord-oest del poble la Urbanització Picarany, i al sud el conjunt anomenat l'Aubareda. Aquesta darrera va tenir com a promotor al Sr. Joan Maria Roig. La urbanització Pontarrons es a la partida d'aquest nom. I la Urbanització Castellmoster, continuació de la del Picarany, està en bona part dins de terme de Castellvell del Camp.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 12 18 24 286 524 516 529 453 455

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 402 353 354 355 291 363 415 371 406

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 481 586 679 716 823 927 1.050 1.241 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La població va disminuir el segle XX i va passar de 455 habitants a començaments de segle, a 291 el 1950. Després la caiguda demogràfica es va aturar i va anar remuntant lentament fins els poc mes de mil habitants actuals.

[edita] Història

Entitat de població	Habitants
Almoster	877
Castellmoster	105
Picarany	153
Puntarrons	5
Font: Municat

S’han trobat algunes restes neolítiques al lloc anomenat Les Masies i també restes romanes a la partida anomenada Pontarró.

L’origen de l'actual vila es suposa que fou una masia àrab (Al-Munastir, traduït com a "convent de frontera"). A la carta de poblament de la Selva de 1184 s’esmenta un lloc anomenat torrent de Mosterio i el 1204 el lloc de Mosterium pertanyia a Reus i el castlà de la ciutat Bernat de Bell-lloc en va cedir 2/3 a un tal Bartomeu. Disputes entre ambdós senyors van fer intervenir el cambrer de Reus que va reconèixer el dret d'Almoster a un batlle propi però com a part del terme de Reus a la que havia de pagar tribut; finalment el cambrer va comprar el lloc el 1206.

Pactes amb La Selva per les pastures d'Almoster es van signar el 1428 i 1480. En extingir-se la cambreria el 1545 va passar a l'Arquebisbat de Tarragona i va formar part de la Comuna del Camp. Amb la grafia Moster apareix el 1564 i com Almoster el 1582. El 1573 l'església va obtenir pila baptismal. Un tractat de 20 de maig de 1599 va reconèixer el poble com part del terme de Reus a la que havia de pagar 12 lliures l'any, però podria nomenar jurats, fer ordinacions i posar talls i estaria exempta de contribuir a les despeses de Reus. L’arquebisbe Joan de Montcada va reconèixer el 1641 la pertinença d'Almoster al terme de Reus, el batlle de la qual podia exercir-hi la jurisdicció civil i criminal. El 1710 es va declarar per l'arxiduc. El 1714 el guerriller catalanista Carrasclet va fer gran mortaldat d'invasors castellans a un lloc anomenat Torrent de Na Castella.

El 1717 va quedar cancel·lat el pacte amb Reus del 1599 i dos anys desprès consta una població de 286 persones que pugen a 524 el 1787 quant ja te la categoria de parròquia sempre sota jurisdicció del Arquebisbat. A començaments segle XVIII va augmentar la població però va començar a baixar el 1844 (passa de 621 a 493) i amb lleus oscil·lacions arriba als 412 habitants el 1897. El 1850 va obrir l'ajuntament del poble. El 1868, amb la revolució de Joan Prim, aprova unir-se a Reus però no es va consumar. El 1854 va incorporar algunes partides que abans pertanyien a l'Albiol. Federalista el 1871 i 1872. El 1873 els carlins foren desfets i perseguits fins La Selva pels liberals de Reus i l'exèrcit.

[edita] Fills Il·lustres

Els germans missioners Antoni, Manel i Josep Aymemi Ferrer.

[edita] Festes locals

El 30 de juliol és la Festa Major dedicada als Sants Abdon i Senén; el 29 de setembre es l'altra Festa Major, dedicada a Sant Miquel.

Cada primer diumenge de desembre es fa la Festa de l'Oli, que abans es feia a on avui està la Urbanització Aubareda i ara a canviat a un altre lloc. El 15 de maig se celebra la festa de Sant Isidre.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Baix Camp
l'Albiol | l'Aleixar | Alforja | Almoster | Arbolí | l'Argentera | les Borges del Camp | Botarell | Cambrils | Capafonts | Castellvell del Camp | Colldejou | Duesaigües | la Febró | Maspujols | Montbrió del Camp | Mont-roig del Camp | Prades | Pratdip | Reus | Riudecanyes | Riudecols | Riudoms | la Selva del Camp | Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant | Vilanova d'Escornalbou | Vilaplana | Vinyols i els Arcs