L'Albiol
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Albiolenc, albiolenca | ||||
| Superfície | 20,34 km² | ||||
| Altitud | 823 m | ||||
| Població (2006) • Densitat |
348 hab. 17,11 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 15′ 13″ N 1° 5′ 27″ E | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
4 |
||||
L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu d'alveus, "conca") és un municipi de la comarca del Baix Camp. Limita al nord-est amb Alcover, als nord amb Mont-ral, al sud-oest amb l'Aleixar, al sud amb la Selva del Camp i a l'oest amb Vilaplana.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
El terme es divideix en tres parts:
- La Vall de Rascaç o Vall de Samuntà, amb el Barranc de l'Albiol afluent dretà del riu de la Glorieta
- La Vall de Bonretorn, amb el Barranc o Torrent de les Voltes
- La Vall de la Selva, amb la Riera de la Selva
L'altitud del terme oscil·la entre 230 i 985 metres. El terme té unes 800 hectàrees de bosc, sobretot pins, i 400 de garriga i erm.
[edita] Agricultura
El principal cultiu es l'avellana (460 hectàrees), i després l'olivera, la vinya i els cereals. L'agricultura es concentra a la Vall de Bonretorn, a la part baixa de la Vall de la Selva, i alguns planells aïllats.
[edita] Església i ermita
L'església parroquial de Sant Miquel està datada a la seva portalada el 1791 tot i que té una sepultura de 1766. És d'una nau única amb capelles obertes entre els contraforts. El seu altar major, procedent segons la tradició del convent de Sant Francesc de Reus, va desaparèixer i té ara una talla de Sant Miquel policromada del segle XVIII
L'ermita de la Mare de Déu de les Virtuts, que feia de lloc de reunió de la batllia de Samuntà, es troba en terme de l'Alcover, pertany a la parròquia de l'Albiol, però està enrunada.
[edita] Història
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Albiol, l' | 70 |
| Bonretorn | 4 |
| Masies Catalanes, les | 274 |
| Vila Sant Francesc | 0 |
| Font: Municat | |
És possible que una fortificació sarraïna en aquest lloc fos conquerida, després de la batalla del coll ara conegut com a Coll de la Batalla, per Guillem de Claramunt, al començament del segle XII, i arrasada.
El 1128 apareix un Guerau de l'Albiol company de Robert d'Aguiló. El 25 de juny de 1158 el comte Ramon Berenguer IV va cedir el lloc, part de la batllia de Siurana, a Joan de Martorell, en franc alou, per repoblar-lo i fortificar-lo. Martorell va entrar a la canònica de Tarragona i va cedir els seus drets al bisbe de Tarragona Hug de Cervelló el 1164 que la va cedir a Guerau d'Avinyó, que es creu que llavors es va dir Guerau de l'Albiol; el 1167 n'era senyor Guerau Dalmau, potser el mateix Guerau d'Avinyó, i el castell ja estava bastit. L'arquebisbe va comprar els drets reials el 1187. El 1194 la senyoria era dels canonges i el 1198 la reina vídua na Sança en va reconèixer la possessió plena a l'església, passant definitivament al Camp. Entre el 1195 i el 1209 Dalmau de l'Albiol, hereu de Dalmau d'Avinyó, i la seva muller Berenguera, van vendre els drets al paborde de Tarragona, Ramon de Sant Llorenç, amb diners deixats pel comú de la Selva; el següent paborde Ferrer Pallarès, va cedir els empriu, llenyes, aigües, menes i pedres del terme als selvatans (1248). El 1223 es va establir una devesa a Bonretorn (els pobladors de l'Albiol ja en tenien una per carta del 1167). El poble es va començar a configurar al segle XV aglutinant població esparsa de masos o cases, però el 1584 encara és descrit pel rector com un gran terme ple de masies escampades. L'explotació d'unes mines d'argent a Bonretorn està documentada fins a 1396; el 1495 s'esmenta un Mas de la Fusina, lligat a una indústria d'aiguardent.
El 1410 al extingir-se la pabordia, el terme fou cedit al canonge cambrer. Apareixen jurats documentats des el 1494 i un batlle des el 1584. En aquestos anys l'activitat principal era la ramaderia, però al segle XV es va introduir l'avellaner.
El 1646, a la Guerra dels Segadors, les autoritats castellanes van obligar a desmantellar el castell, feina que van fer els selvatans el 1654.
Extingida la cambreria la senyoria va passar a l'arquebisbe. El nucli modern es va bastir després de l'enderrocament del castell. La rectoria fou construïda el segle XVIII. El 1830 tenia 264 habitants i va pujar a 386 el 1842, després va caure (287 el 1857 després de perdre part del terme) i va tornar a pujar (319 el 1897). El 1837 es va incorporar al terme el de Samuntà, a la vall de Rascaç, que pertanyia al comtat de Prades; el 1854 una part del terme, justament les terres mes planes i riques, van ser incorporades a La Selva del Camp, Alcover, L'Aleixar, Almoster i Castellvell del Camp.
El 3 de setembre de 1873 els liberals de Reus van intentar atrapar al cap carlí Cercós, però aquest els va derrotar. Vegeu: Combat de l'Albiol
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
La població era de 277 habitants el 1900 i 318 el 1910, però al començament de la guerra civil era només de 208. El 1975 va arribar al mínim de 74 habitants (76 el 1981) per anar pujant fins als vora 350 habitants actuals.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Baix Camp |  |
|---|---|---|
|
l'Albiol | l'Aleixar | Alforja | Almoster | Arbolí | l'Argentera | les Borges del Camp | Botarell | Cambrils | Capafonts | Castellvell del Camp | Colldejou | Duesaigües | la Febró | Maspujols | Montbrió del Camp | Mont-roig del Camp | Prades | Pratdip | Reus | Riudecanyes | Riudecols | Riudoms | la Selva del Camp | Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant | Vilanova d'Escornalbou | Vilaplana | Vinyols i els Arcs |
||
