Maria, mare de Jes??s
De Viquip??dia
En el cristianisme i en l'islam, Maria (en arameu ???????? Mary??m, en hebreu ?????????????? Miry??m, en grec ???????????? Mariam i en ??rab ???????? Maryem) coneguda com Santa Maria, Verge Maria o Maria, mare de Jes??s (? - Jerusalem o Efes?, 42 o 45 dC?) fou la mare de Jes??s de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arrib??s el temps de les noces per a consumar el matrimoni; ??s a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jes??s. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan conceb?? de l'Esperit Sant, per miracle de D??u. Els creients cristians l'acostumen a recon??ixer com a Mare de D??u.
Maria ??s venerada en la fe cristiana, principalment en l'Esgl??sia Cat??lica Romana i l'Esgl??sia Ortodoxa. L'??rea d'estudi sobre Maria en la teologia cristiana s'anomena "Mariologia".
Taula de continguts |
[edita] Maria en la hist??ria
La majoria, encara que no tots, els historiadors accepten que Jes??s de Natzaret va ser un personatge hist??ric, encara que no acceptin les hist??ries miraculoses dels evangelis. Tres dels quatre evangelis can??nics esmenten a Maria, aix?? com el llibre dels Fets dels Ap??stols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcor?? tamb?? esmenta a Maria, encara que aquest va ser escrit 600 anys despr??s.
No obstant aix??, no hi ha cap refer??ncia ni informaci?? verificable a m??s dels evangelis, sobre l'exist??ncia i la vida de Maria. Existeix un evangeli no can??nic del segle II sobre la seva infantesa, l'evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions cat??liques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a traves dels segles s'ha desenvolupat el culte mari?? basat en la fe, les tradicions dels Pares de l'Esgl??sia i les seves interpretacions de les Escriptures, principalment de l'Apocalipsi.
[edita] Maria, d'acord a les Escriptures
[edita] Escriptures cristianes
Les Escriptures cristianes no donen molta informaci?? sobre la vida de Maria. D'acord al Nou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'??ngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "L'Anunciaci??" (el catolicisme la celebra el 25 de mar??, 9 mesos abans de Nadal). Despr??s d'aix??, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomen?? "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a D??u, anomenat "Magnificat".
Tres mesos despr??s Maria va retornar a casa seva. Un ??ngel li va dir a Josep que no rebutj??s a Maria per la seva condici??. Poc despr??s del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va n??ixer Natzaret. Van circumcidar-lo al vuit?? dia i el van presentar al temple, d'acord a la tradici?? jueva. Els mags d'Orient van visitar la fam??lia, per?? la not??cia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecuci?? i matan??a de nens per part d'Herod, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un ??ngel i van fugir a Egipte. Quan Herod mor??, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.
Despr??s d'aix??, Maria no apareix als Nou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jes??s tenia 12 anys, les Noces de Can??, quan Maria i els germans de Jes??s volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Ap??stols ens diu que Maria estava present durant el Pentecostes. No hi ha m??s informaci?? sobre la seva vida. D'acord a la tradici?? cristiana, i a la petici?? de Jes??s, l'ap??stol Joan va cuidar d'ella.
[edita] Tradici?? cristiana no can??nica
D'acord a l'evangeli ap??crif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepci?? de Maria, Anna era est??ril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la hist??ria de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys d'edat. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a ap??crif, i avui dia no pertany a la compilaci?? del Nou Testament de cap denominaci?? cristiana, les tradicions cat??liques i ortodoxes consideren que les hist??ries s??n ver??diques o possibles.
D'acord amb l'Esgl??sia Cat??lica i l'Esgl??sia Ortodoxa, 13 o 15 anys despr??s de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en pres??ncia dels ap??stols. Dies despr??s, quan els ap??stols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ??nima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpci??). No obstant aix??, hi ha cat??lics que afirmen que no va morir.
[edita] Maria i l'Alcor??
Maria t?? una posici?? d'honor entre les dones de l'Alcor??. ??s l'??nica dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jes??s, el Senyal de D??u per a la humanitat, qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a Al??l?? abans de n??ixer, acceptada (l'??nica dona) al servei d'Al??l??. Els relats de Sura de l'Alcor?? ??s gaire id??ntic al relat de l'evangeli de Lluc, i ambd??s comencen amb la visitaci?? de l'??ngel a Zacaries i l'anunciaci?? del naixement de Yahya (Joan), seguit de l'anunciaci?? del naixement de Jes??s a Maria. Altres seccions s??n m??s similars als llibres ap??crifs del cristianisme, principalment del pseudo-llibre de Mateu i de l'evangeli de la infantesa de Jes??s segons Jaume el Just.
[edita] Teologia de Maria
[edita] Naixement virginal de Jes??s
Totes les denominacions cristianes accepten la doctrina del naixement virginal de Jes??s, confirmada pel credo apost??lic i el Credo de Nicea, els quals es refereixen a Maria, com la verge Maria. D'acord a aquesta doctrina, Maria va concebre Jes??s per obra de D??u Esperit Sant, i no pas per Josep. La negaci?? d'aquest dogma ??s considerat una heretgia en el catolicisme, el cristianisme ortodox i el protestantisme.
Jes??s no ??s l'??nic fundador de religi?? que neix d'una mare verge, aquest miracle es d??na en moltes religions orientals. Els cr??tics sostenen que els primers compiladors grecs estaven molt influ??ts per aquests cultes i que van voler donar a Jes??s un lligam amb els grans herois religiosos coneguts pels p??blics. D'altres afirmen que tot es deu a un error de traducci??. La paraula "almah" hebrea que s'usa per referir-se a Maria significa verge per?? tamb?? jove (com apareix en totes les representacions art??stiques). L'interpretaci?? jueva de la profecia afirma que el Mes??as ha de naixer d'una dona jove, per?? que no cal que sigui virge. La traducci?? al grec la va transformar en el "partenos", que nom??s t?? el primer sentit.
[edita] Virginitat perpetua de Maria
El catolicisme i l'ortod??xia de l'est ensenyen que Maria era verge abans, durant i despr??s del naixement de Jes??s. La majoria dels protestants avui dia creuen, per??, que Maria era verge quan va donar a llum a Jes??s, el qual va ser concebut per obra de l'Esperit Sant, per?? que despr??s va tenir fills de Josep, ja que el Nou Testament esmenta als germans de Jes??s, i Jaume, en la seva ep??stola, ??s considerat el germ?? de Jes??s. Els cat??lics, per??, consideren que el terme "germ??" de Jes??s, en el Nou Testament fa refer??ncia als cosins o potser mig-germans de Jes??s, fills de Josep d'un matrimoni previ al matrimoni amb Maria. El catolicisme associa aquesta virginitat perp??tua a la puresa i per aix?? la vesteixen sempre amb els colors blau i blanc.
[edita] La immaculada concepci?? de Maria
El concepte de la immaculada concepci?? de Maria, ??s una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per D??u del pecat orginal quan va ser concebuda, ra?? per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privaci?? de la gr??cia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre, 1854, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans. El protestantisme, per contra, rebutja aquesta doctrina, principalment basat en el "Magnificat", ja que Maria canta "el meu esperit s'alegra en D??u meu salvador", que per a ells, mostra que Maria tamb?? necessitava al salvador. A m??s, consideren que tots el ser humans neixen amb una naturalesa de pecat, i necessiten de l'obra redemptora de la creu, inclosa Maria. Jes??s, d'acord al protestants, per virtut de la concepci?? de l'Esperit Sant va ser l'??nic home que va ser lliure de pecat, i per tant, podia prendre el lloc de c??stig i de mort de la humanitat per causa de llur pecats, i v??ncer a la mort, ressuscitant i prometent resurrecci?? als que creuen en la seva obra de redempci??. Si Maria havia estat una dona amb gr??cia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jes??s no ??s global, ja que una gr??cia especial podia restaurar la condici?? de pecat de l'home sense necessitat d'aplicar la just??cia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat. Un dogma paral??lel ??s el de l'assumpci??, que indica que Maria va pujar al cel en cos i ??nima i no sols en ??nima com la resta de persones.
[edita] Mare de D??u
Els primers cristians consideraven que Maria era la mare de Jesucrist, D??u Fill, en la Terra. Despr??s del III concili ecum??nic, el Concili d'Efes, el 431 d.C., es va considerar correcte referir-se a Maria com a theotokos, "mare de D??u", per a emfatitzar que Jesucrist era D??u (segona persona de la Trinitat), en oposici?? al nestorianisme, l'arrianisme i altres heretgies que negaven la divinitat de Jes??s. No obstant aix??, aquest t??tol va crear confusi??, i va ser objecte de controv??rsia entre els cristians d'aquella ??poca, i posteriorment entre protestants i cat??lics, ja que suposava la superioritat i pre-emin??ncia de Maria sobre l'eternitat de D??u. Per als protestants Maria, ??s mare de Jes??s, la dona per mitj?? de la qual D??u Fill va arribar a la Terra, per?? que no ??s Mare de D??u (trinitat).
[edita] Veneraci?? a Maria
El catolicisme i el cristianisme ortodox accepten la veneraci?? a Maria, la qual es realitza per mitj?? de l'oraci?? i intercessi?? (o que ella fa intercessi?? de les peticions dels homes davant Jes??s), aix?? com c??ntics, poemes, pintures i icones. Tamb?? es prosternen davant est??tues o imatges en senyal de respecte i veneraci??. Maria tamb?? rep t??tols d'exaltaci?? superior a tots el sants, i que els protestants atribueixen a Jes??s. El segon concili vatic?? (1962-1965) van descriure a Maria com a ser superior a tots els sers creats, incloent als ??ngels, superant a totes les criatures al cel i a la Terra. No obstant aix??, l'an??lisi final la declara humana i no pas divina en la seva naturalesa. L'increment en la for??a del culte a Maria, va comen??ar en l'Edat Mitjana, principalment per mitj?? de Bernat de Claravall. Bernat va declarar que la "Verge ??s la manera reial per mitj?? de la qual el Salvador ve a nostra vida".
El protestantisme, per??, rebutja la veneraci?? a Maria (de fet, la veneraci?? a qualsevol sant), ja que consideren que les activitats cat??liques de veneraci?? s??n, de fet, adoraci??, la qual cosa est?? prohibida en el primer i segon dels deu manaments. A m??s, no creuen que pugui escoltar ni fer miracles des del cel (aix?? com el sants), ja que aix?? implica que ella (i el sants) comparteixen els atributs divins que nom??s pertanyen a D??u, com ara l'omnisci??ncia (poden escoltar les preg??ries de tota la humanitat, fins i tot preg??ries mentals), omnipres??ncia (poden escoltar i respondre preg??ries dels homes de tot el m??n), i omnipot??ncia (si els miracles s??n fets per ells i no pas per D??u mateix).
[edita] Conceptes i cr??tiques no b??bliques sobre la vida de Maria
Les persones que no s??n cristianes ni musulmanes generalment dubten de la concepci?? virginal de Maria. Una teoria no cristiana suggereix que Maria havia tingut relacions amb un soldat rom??, i despr??s es cas?? amb Josep el qual la va protegir de les lleis jueves que l'haurien sentenciat a mort. Aquesta versi?? va ser proposada per primera vegada el segle III per Or??genes, qui va dir que l'havia escoltada d'altres romans, i aquests de jueus contemporanis.
[edita] Enlla??os externs
- Sobre la immaculada concepci?? de Maria:
- Suzanne Stratton, La Inmaculada Concepci??n en el arte espa??ol, Cuadernos de Arte e Iconografia, Tomo I- 2. 1988. Disponible en l??nia
