Jesús de Natzaret

De Viquipèdia

Jesús (en arameu ישוע Jeschua o Jeschu, en grec Ἰησοῦς Iēsoûs) (Betlem 4 aC^[1]/7 dC^[2] - Jerusalem 29) també conegut com Jesús de Natzaret va ser un predicador jueu que és la figura central del cristianisme, dins el qual és conegut com a Jesucrist (del grec Ιησούς Χριστός). "Crist" no és un nom, sinó la traducció grega del terme hebreu messies que significa "ungit". Jesús és considerat un profeta important per l'islam, anomenat Isa عيسى a l'Alcorà .

Taula de continguts 1 Introducció 2 Vida i ensenyaments, basat en els evangelis 2.1 Cronologia 2.2 Vida familiar 2.3 Vida adulta 2.4 Arrest, crucifixió i resurrecció 3 Interpretació religiosa 4 El Jesús mitològic 5 El Jesús islàmic 6 Jesús Barrabàs 7 Teoria de la inexistència històrica de Jesús 8 Referències

[edita] Introducció

De la sèrie d'articles sobre Cristianisme

Història del cristianisme Apòstols Concilis ecumènics Gran Cisma d'Orient Reforma Protestant

Teologia Cristiana Trinitat Messies Jesucrist Eucaristia El Decàleg Les Benaurances

Les Escriptures La Bíblia Antic Testament Nou Testament Llibres apòcrifs Els Evangelis

Esglésies Cristianes Catolicisme Cristianisme ortodox Protestantisme Restauracionisme

Les fonts escrites contemporànies sobre la vida de Jesús són de dos tipus:

• El primer correspon a les fonts independents, reduïdes a breus citacions, com les de Flavi Josep, Tàcit i Suetoni i les del Talmud rabínic, que es limita a qualificar-lo de fetiller i amb voluntat de confondre al poble hebreu.
• El segon tipus de testimonis corresponen als mateixos escrits del cristianisme agrupats d'una banda en els evangelis canònics i oficialment acceptats pel cristianisme (datats entre 15 a 75 anys després de la mort de Jesús) i els anomenats evangelis apòcrifs que són rebutjats per tots els corrents del cristianisme i que tenen un caràcter més anecdòtic, fins i tot grotesc, que els fa difícilment acceptables. Tot i això provenen dels evangelis apòcrifs la menció dels noms dels tres Reis mags Melcior, Gaspar i Baltasar o els noms dels pares de Maria, Joaquim i Anna.

Cal esmentar que els evangelis canònics no són ni pretenen ser una biografia de Jesús, sinó que pretenen explicar-ne el seu missatge que predica. No segueixen un ordre estrictament cronològic. Tots el fets que esmenten ho fan atenent al valor que poden tenir com a doctrina.

[edita] Vida i ensenyaments, basat en els evangelis

[edita] Cronologia

Els relats més detallats del naixement de Jesús es troben als evangelis de Mateu i de Lluc. D'acord als evangelistes, Jesús nasqué a Betlem . La data (segons els càlculs actuals) resulta paradoxalment de 4 anys abans de Crist. El lloc de naixement a Betlem correspon a una profecia de l'Antic Testament i no es pot comprovar històricament.

D'acord als relats dels evangelis de les activitats del pastors, Jesús pot haver nascut durant la primavera o l'estiu. No obstant, des de l'any 354, els cristians romans celebren el naixement de Jesús després del solstici de desembre, reemplaçant la festivitat romana de la Saturnàlia. Abans d'aquest segle, els cristians el celebraven el 6 de gener, com a part de la festa de la Teofania, també coneguda com a Epifania, la qual no només commemorava el naixement de Jesús, sinó també el seu baptisme per Joan el baptista al riu Jordà.

L'any 248 de l'era Diocleciana (és a dir, basat en l'ascens de l'emperador Dioclecià al tron de Roma), Dionisi Exiguus estimà que el naixement de Jesús va ocórrer 753 anys després de la fundació de Roma. Dionisi, per tant, establí la data del naixement de Jesús el 25 de desembre, 1 ACN (Ante Christum Natum, que en llatí significa, "Abans del naixement de Jesús"), i després va assignar l'any següent com a any 1 AD (Anno Domini, que en llatí significa "Any del Senyor"). Aquest sistema feia de l'any del càlcul de Dionisi l'any 532. Dos segles després aquest càlcul va guanyar acceptació i es va convertir en el calendari establert de la civilització occidental, gràcies a la promoció de Sant Beda el venerable.

No obstant això, basat en un eclipsi lunar que l'historiador Josep registra poc abans de la mort d'Herodes, el naixement de Jesús probablement ocórregué poc abans de l'any 4 aC. Aquest estimació es basa en la historicitat del relat de l'evangeli de Mateu sobre la massacre dels innocents sota les ordres d'Herodes, un esdeveniment, però, que no s'esmenta a cap altre registre històric.

[edita] Vida familiar

D'acord als evangelis Jesús nasqué a Betlem, fill de Maria, una verge que va concebre per l'Esperit Sant. L'evangeli de Lluc conté un relat de la visitació de l'àngel Gabriel a Maria, per dir-li que havia estat escollida per a portar al món al fill de Déu. Els catòlics anomenen aquest esdeveniment "L'Anunciació". Josep, el promès de Maria, només és esmentat durant les històries de la infantesa de Jesús, i es creu, a partir dels relats, que va morir abans del començament del ministeri de Jesús.

Marc 6:3 (i altres passatges de Mateu i Lluc) diu que Jesús era "fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó", i també diu que tenia germanes. Flavi Josep, l'historiador jueu, i Eusebi l'historiador cristià es refereixen a Jaume el Just com a germà de Jesús. No obstant, Sant Jeroni va argumentar que eren cosins de Jesús, la qual cosa pot ser possible per la traducció del mot grec per a "germà". Aquesta interpretació, però, està basada en la tradició catòlica i ortodoxa de la virginitat perpètua de Maria, la qual no tindria cap altre fill biològic després de Jesús. L'evangeli de Lluc diu que Maria era parenta d'Elisabet, mare de Joan el baptista (Lluc 1:36), però no diu de quina manera estaven emparentades.

La llar de la infantesa de Jesús fou la ciutat de Natzaret de la regió de la Galilea. Després de la fugida cap a Egipte per escapar de la massacre dels nens innocents d'Herodes, Jesús va viure a Israel. Només hi ha un esdeveniment de la seva infantesa registrat als evangelis canònics: el viatge cap a Jerusalem quan tenia dotze anys, que es refereix a la seva precocitat i autoritat intel·lectual davant les autoritats religioses jueves.

Per la majoria dels cristians només el naixement virginal i l'encarnació són les doctrines més importants de la fe del període de la infantesa de Jesús fins al començament del seu ministeri. Els musulmans també creuen en el naixement virginal, encara que no creuen en el seu propòsit com a messies o redemptor de la humanitat. Els no cristians no accepten aquestes doctrines, considerant-les mitològiques o fins i tot que són un indicador de que va ser concebut fora del matrimoni.

[edita] Vida adulta

L'activitat de Jesús es va concentrar principalment a la regió de Galilea, sobretot a Cafarnaüm. D'acord a les creences cristianes, després de haver estat batejat pel seu parent Joan el baptista Jesús va començar el seu ministeri públic. D'acord a l'evangeli de Lluc, tenia 30 anys d'edat. Jesús va utilitzar diversos mètodes en els seus ensenyaments, com ara les paràboles i les metàfores. Sovint, ensenyava "Penediu-vos, que el regne de Déu s'ha apropat". Un dels seus ensenyaments més importants va ser el Sermó del Mont, el qual conté les Benaurances i la història del Fill Pròdig. Jesús va tenir deixebles, dels quals 12 van ser els seguidors més importants i escollits directament per ell. A aquests 12 deixebles se'ls anomena apòstols. D'acord al Nou Testament Jesús va realitzar nombrosos miracles durant el seu ministeri. Segons els evangelis va expulsar dimonis i guarir malalties i fins i tot tornà a la vida a una noia i al seu amic Llàtzer.

Jesús sovint s'oposava als religiosos jueus, principalment als fariseus i saduceus. Els seus ensenyaments castigaven als fariseus pel seu legalisme i hipocresia, encara que tenia seguidors fariseus com ara Nicodem. La seva predicació incloïa el perdó dels pecats, vida després de la mort, i la resurrecció del cos. Jesús també va ensenyar sobre el final dels temps i el final del món.

D'acord a la tradició, Jesús va predicar per un període de tres anys, però no s'esmenta la duració del seu ministeri a cap evangeli, i algunes interpretacions suggereixen una període més curt.

[edita] Arrest, crucifixió i resurrecció

La seva vinguda a la terra, d'acord als ensenyaments cristians, va tenir un sol propòsit: morir en la creu pels pecats de la humanitat, esdeveniment que és el fonament i centre de la teologia cristiana, i que Jesús mateix anunciaria en diverses ocasions als seus deixebles durant el seu ministeri. De fet, la major part del contingut dels evangelis són relats sobre els últims 7 dies del seu ministeri, i principalment sobre la seva traïció i crucifixió. Els evangelis s'estenen molt i donen gran importància a l'episodi de la Passió de Jesús per raons estrictament teològiques. Presenten a Déu, que tot i poder evitar-ho, pateix per la humanitat. D'acord al Nou Testament Jesús va entrar a Jerusalem durant la setmana de la celebració de la Pasqua, la qual planejava celebrar amb els seus 12 deixebles. Els seus ensenyaments van causar controvèrsia entre els fariseus que van buscar l'oportunitat per assassinar-lo. Va ser traït per un dels seus deixebles, Judes Iscariot.

Jesús va ser acusat de blasfèmia davant el Sanedrí jueu, sota pena de mort. D'acord a les lleis romanes d'aleshores, els jueus no podien executar a cap home, i per tant, el van lliurar als romans, sota el càrrec de sedició, ja que deia ser "Rei" dels jueus. El càstig per a la sedició era la mort per crucifixió, però, d'acord als evangelis, el governador romà Ponç Pilat va determinar que Jesús no era pas culpable del crim i el va enviar a Herodes, el qual també el va declarar innocent. Atès que era una costum durant la festa de la Pasqua que el governador alliberés un presoner, Pilat va oferir a la multitud deixar lliure Jesús o Barrabàs. La multitud va demanar la mort de Jesús, i Pilat es rentà les mans, declarant que era innocent de la injustícia de llur decisió.

Els quatre evangelis diuen que Pilat va ordenar que Jesús fos crucificat amb un rètol sobre la creu (anomenat en llatí: titulus crucis), el qual deia "Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus" (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, l'acrònim del qual és INRI). Els evangelis diuen que després de la seva mort sobre la creu, els seus seguidors van prendre el seu cos i el van enterrar dins d'una tomba buida. D'acord als quatre evangelis canònics, Jesús va ressuscitar dels morts al tercer dia després de la seva crucifixió. Aquest esdeveniment és considerat la doctrina més important de la fe cristiana.

[edita] Interpretació religiosa

La mort i la resurrecció de Jesucrist són les dues doctrines fonamentals del cristianisme. Per tant, no va ser un accident ni cap tragèdia, sinó que d'acord al "coneixement previ de Déu", tot s'havia planejat des de la fundació del món (d'acord als escrits del llibre de Fets dels Apòstols del Nou Testament). Jesús va prendre el lloc de la humanitat, ja que tots són pecadors davant Déu, i per tant, tots necessiten d'un salvador. En morir Jesús, que d'acord a la teologia cristiana, mai no havia comès cap pecat, la justícia divina es realitzaria, i per mitjà de la gràcia de Déu i la fe dels homes en Jesucrist, s'oferia a la humanitat la reconciliació amb Déu, és a dir, la salvació i el perdó dels pecats.

Pau de Tars (Sant Pau), encara que no va conèixer directament Jesús va ser una peça clau en la interpretació dels texts de l'Antic Testament que feien referència al messies, i els seus escrits van ser fonamentals en l'establiment i interpretació de la doctrina cristiana. Sant Pau escriu a les seves epístoles sobre el manteniment de la fe en Jesucrist, el penediment i el nou naixement (encara que ell no utilitza aquesta expressió, sinó el terme "nova criatura"; l'expressió "néixer de nou" va ser utilitzada únicament, segons l'evangeli de Joan, per Jesús mateix) que té com a resultat el seguiment del seu exemple, molt concretament l'amor a Déu i al proïsme que Jesús va afirmar com el manament que resumeix tota la Llei.

Per la majoria de les branques del cristianisme, principalment el catolicisme i el protestantisme, la resurrecció de Jesucrist, i la resurrecció dels morts creients al "finals dels temps", és una resurrecció física. Encara així, hi ha altres interpretacions que afirmen que la resurrecció no és el revifament d'un cadàver sinó que és la culminació de l'existència en un pla espiritual. En l'evangeli alguns veuen a Jesús ressuscitat i no el reconeixen fins que ell fa un gest, ple de simbolisme, de partir el pa.

Segons les religions que s'anomenen cristianes, Jesús es el Messies i el fill de Déu, i segona persona de la Santíssima Trinitat, que va portar la salvació a la humanitat, mitjançant la seva mort i resurrecció. Per als musulmans, Jesús va ser un profeta. Segons el judaisme, va ser un fals messies. Altres religions sostenen punts de vista diversos sobre la figura de Jesús.

[edita] El Jesús mitològic

A la figura històrica i religiosa de Jesús la tradició va afegir atributs que tenen un clar paral·lelisme amb altres mites antics, una prova més del sincretisme inicial del cristianisme, que rellegia històries paganes i les adaptava a la seva fe. Per exemple, a la tradició oriental hi ha diversos déus que moren i ressuciten, ja que véncer la mort o ser inmortal és un dels atributs bàsics de la divinitat. Concretament els crítics veuen influència dels mites al voltant d'Osiris i Horus.

L'eucaristia com a cerimònia on ingerir el cos d'un déu porta vida és una constant en les cultures neolítiques. El canibalisme naixeria de la mateixa creença, ja que la sang sempre ha sigut un símbol de vida i energia.

La iconografia de Jesús rep una clara influència de Mitra i el seu culte. Per exemple l'ascens al cel o els dotze apòstols, que serien els signes del zodíac.

Aquests mites, però, no compten amb l'acceptació general, ja que s'argumenta que serien prototips universals o relectures posteriors i no una influència directa sobre el Jesús cristià.

[edita] El Jesús islàmic

El Jesús islàmic, anomenat Isa, és considerat l'últim gran profeta abans de Mahoma. El relat sobre la seva vida es basa en l'explicat als evangelis, com la virginitat de Maria o la revelació divina sobre la seva missió. En canvi no hi ha acord sobre la crucifixió i la posterior resurecció. L'Islam creu que Jesús baixarà del cel amb els altres profetes per lluitar contra el gran dimoni a la fi del món.

[edita] Jesús Barrabàs

L'investigador jueu britànic Hyam Maccoby,^{[cal citació]} especialitzat en l'estudi de la tradició religiosa cristiana i jueva, va proposar que Jesús, que sempre començava les seves pregàries amb el mot abba 'pare', era conegut com Jesús Bar Abba o Jesús Barrabàs (Jesús fill del pare), la persona la llibertat de la qual demanava el poble al prefecte de Judea Ponç Pilat.

[edita] Teoria de la inexistència històrica de Jesús

Si s'admet, enterament o parcial, la historicitat dels relats dels Evangelis canònics i del llibre dels Fets dels Apòstols, texts religiosos i confessionals escrits els segles I i II, s'afirma implicitament l'existència històrica de Jesús de Natzaret. Encara que el consens sobre un personatge històric no implica l'acceptació de la seva característica divina o religiosa, alguns investigadores neguen de manera absoluta la validesa històrica de les fonts cristianes,^{[cal citació]} en considerar la figura de Jesús de Natzaret com el resultat d'un invent, i encara falsificació, conscient dins l'evolució del cristianisme. Segons aquesta teoria, els primers cristians i Pau desconeixien completament Jesús de Natzaret, que no seria un personatge històric, sinó una entitat mítica posterior, producte del sincretisme entre les religiositats hel·lenística i jueva.^{[cal citació]} Algunes argumentacions que sostenen aquesta postura són:^{[cal citació]}

• La literatura cristiana del segle I (llevat dels Evangelis) no enregistra els ensenyaments de Jesús, ni els seus miracles, ni el procés que va portar a la seva execució ni la seva biografia.^{[cal citació]} Earl Doherty, denomina açò, amb ironia, "una conspiració de silenci".
• Jesús no és esmentat pels historiadors jueus contemporanis Filó d'Alexandria, Just de Tiberíades i Maties, ni pels historiadors romans contemporanis Sèneca i Plutarc. Las referències a Jesús de l'historiador jueu Flavi Josep semblen una interpolació cristiana tardana^{[cal citació]}. Fins i tot el sentit de les referències a Crist de Tàcit i de Suetoni (historiadors romans del segle II) no es clar^{[cal citació]}.
• Les epístoles de Pau de Tars no fan cap referència a la biografia de Jesús de Natzaret sinó que parlen sobre Déu i el Crist celestial o espiritual.
• Gran part dels esdeveniments de la vida de Jesús narrats als Evangelis presenten paral·lelismes clars amb relats de l'Antic Testament.
• Llevat el Nou Testament, no existeixen registres o referències directes anteriors al segle IV dC sobre el poble de Natzaret; cap dels geògrafs o cronistes de l'Antiguitat mencionen Natzaret;^{[cal citació]}, població no esmentada pel minuciós historiador Flavi Josep, i no citada dins de les 63 localitats del Talmud, i tampoc Pau de Tars s'hi refereix.
• El relat de Mateu sobre la massacre dels innocents sota les ordres de Herodes el Gran, és un esdeveniment que no s'esmenta pas dins cap dels registres històrics, perquè sembla ésser una història basada sobre un típic relat mític de l'antiguitat, que pot trobar-se dins de cultures diverses. Doherty,^{[cal citació]} en concret, atribueix l'invent de la figura de Jesús a l'autor de l'Evangeli segons Marc.

Actualment, els principals defensors d'aquesta teoria dins els mitjans acadèmics són Earl Doherty, Alvar Ellegård, G. A. Wells, Timothy Freke i Peter Gandy.

[edita] Referències

1. ↑ D'acord a l'Evangeli de Mateu 2:1, Jesús hauria nascut durant el regnat d' Herodes el Gran de Judea i tota la família fugiria cap a Egipte fins a la seva mort. No se sap amb precisió la data de la mort d'Herodes (les dates proposades varien del 5 aC. al 2.d.C.). En base als diversos estudis històrics, la data convencional més acceptada pel naixement de Crist es 4 aC.
2. ↑ D'acord a l'Evangeli de Lluc 2:2, Jesús hauria nascut durant el regnat de Quirini (o Quirí) de Síria. Encara que tampoc no se sap amb precisió la data del començament del seu govern, es creu que governaria entre el 5 i el 12 dC. Per tant, alguns historiadors prefereixen establir l'any del naixement de Jesús dins d'aquest període, probablement el 7 dC.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jesús de Natzaret