[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Restauracionisme - Viquipèdia

Restauracionisme

De Viquipèdia

De la sèrie d'articles sobre
Cristianisme

Història del cristianisme
Apòstols
Concilis ecumènics
Gran Cisma d'Orient
Reforma Protestant

Teologia Cristiana
Trinitat
Messies
Jesucrist
Eucaristia
El Decàleg
Les Benaurances

Les Escriptures
La Bíblia
Antic Testament
Nou Testament
Llibres apòcrifs
Els Evangelis

Esglésies Cristianes
Catolicisme
Cristianisme ortodox
Protestantisme
Restauracionisme

El restauracionsime no és un moviment uniforme en teologia, sinó una onada de moviments amb motius similars que va sorgir als Estats Units i al Canadà durant el segle XIX, després del "Segon Gran Desvetllament". Aquests moviments volien transcendir les denominacions protestants, i restaurar el cristianisme d'acord amb el que creien és el patró original de l'església.

Històricament, el "Segon Gran Desvetllament" va sorgir el segle XIX, motivant als cristians protestants dels Estats Units a una devoció major, i unint les diferents denominacions protestants que aleshores existien. No obstant això, els moviments restauracionistes van creure que els avivaments no havien d'unir les diferents institucions, sinó de restaurar les creences originals que s'havien perdut al llarg de la història.

Els restauracionistes creuen que poc després de la mort de l'últim dels apòstols el segle II, l'església cristiana va corrompre la doctrina, en allò que s'ha anomenat la "Gran Apostasia". Aquest terme era utilitzat per descriure l'estat degenerat del cristianisme tradicional, i la raó per la qual, cap denominació cristiana existent (catòlica, ortodoxa i protestant) no era el successor legítim de l'església fundada per Jesús, i no podien ser reformades, sinó que era necessària una nova construcció de l'església. Aquesta característica és l'única que comparteixen els moviments restauracionistes, ja que cada moviment va proposar doctrines força diferents entre sí.

Per a la resta de les denominacions del cristianisme, els moviments restauracionistes són classificats com a "sectes", és a dir, que no es conformen a la doctrina cristiana ortodoxa. Una excepció, però, és el moviment Adventista que des de la segona meitat del segle XX va començar a ser acceptat per diferents denominacions protestants.

Els principals moviments restauracionistes són:

Altres moviments i doctrines, encara que no completament relacionades en termes d'història, però que promouen una altra concepció del cristianisme restaurat en oposició a la corrent de pensament protestant, ortodox i catòlic, són:

La primera rebutja la doctrina trinitària, considerant Jesús no com a Crist (i per tant els crítics no la consideren part del cristianisme), i la segona promou una doctrina d'inclusió, en què tothom, cristians i no cristians, és a dir, encara que llur creença sigui una diferent o oposada al cristianisme, seran salvats.