Esgl??sia Adventista del Set?? Dia

De Viquip??dia

Ellen G. White

L???Esgl??sia Adventista del Set?? Dia ??s una esgl??sia cristiana fundada com a tal l???any 1863 als Estats Units. Actualment la seva implantaci?? arriba a gaireb?? tots els pa??sos del m??n i ??s present a tots els continents. Aquest article no pret??n ser una explicaci?? exhaustiva de l'adventisme del set?? dia; ??s nom??s un resum molt succint dels punts m??s destacats de la seva hist??ria, les seves creences i les seves pr??ctiques religioses. Per ampliar informaci??, podeu visitar els enlla??os externs indicats al peu.

Taula de continguts

1 Or??gens
- 1.1 Antecedents
- 1.2 El proc??s fundador
2 L'adventisme a Catalunya
3 Creences dels adventistes del set?? dia
4 Pr??ctiques religioses i ritus
5 Organitzaci?? i govern
6 Enlla??os externs

[edita] Or??gens

[edita] Antecedents

L'Esgl??sia Adventista del Set?? Dia va n??ixer a partir del moviment millerista de la d??cada de 1840, una de les ??ltimes onades de fervor espiritual del Segon Gran Despertar religi??s. El moviment millerista rep el nom de William Miller, el qual, estudiant la profecia de Daniel 8,14, va arribar al convenciment que la ???purificaci????? de qu?? parlava el profeta era el retorn de Crist per purificar l'Esgl??sia. Seguint un raonament de ???sentit com?? cristi????? (com, per exemple, el principi d'interpretaci?? prof??tica de dia per any, aplicat a les profecies de Daniel i Apocalipsi), interpretant la profecia dels 2.300 dies de Daniel 8,14, va concloure que la segona vinguda de Crist es donaria ??al voltant de 1843??. El moviment millerista va culminar amb el ???moviment del set?? mes???, que ensenyava que el ???ministeri sacerdotal de Crist??? culminaria amb la purificaci?? de la terra i establia la segona vinguda de Crist per a una data no anterior al 22 d'octubre de 1844, coincidint amb un Iom Kippur. At??s que Crist no va tornar en aquella data, l'episodi es va con??ixer com la ???Gran Decepci?????.

[edita] El proc??s fundador

Tot i que aquella decepci?? va suposar l'ensulsiada del moviment adventista de Miller, una part dels seus seguidors va aprofundir en l'estudi de les profecies b??bliques i va descobrir el que esdevindria una de les doctrines caracter??stiques de l'adventisme del set?? dia: la doctrina del Santuari. Amb aquest estudi va sorgir la problem??tica del dia b??blic de rep??s i adoraci??. Entre els pioners adventistes, el primer a defensar l'observan??a del dissabte com a dia de rep??s instaurat per D??u fou el capit?? Joseph Bates. Bates va con??ixer la doctrina del dissabte gr??cies a un opuscle escrit per un predicador millerista anomenat Thomas M. Preble, el qual havia rebut la influ??ncia d'una jove baptista del set?? dia, Rachel Oakes Preston.

Despr??s de la Gran Decepci??, durant prop de vint anys, el moviment adventista fou un grup disgregat de persones que s'adherien al missatge. Entre els seus principals partidaris s'hi comptaven James White, la seva esposa Ellen G. White i l'esmentat Joseph Bates. Amb el pas del temps, aquells pioners s'adonarien que el que havia nascut com un moviment transconfessional esdevenia una nova comunitat eclesi??stica, les necessitats de la qual els empenyerien a organitzar-se en esgl??sia; cosa que es donaria l'any 1863. A partir d'aquell any, el creixement de la nova esgl??sia atenyeria cotes realment elevades i en molt poc temps els adventistes americans entrarien en contacte amb el moviment adventista que, de manera paral??lela, s'havia desenvolupat a Europa. Aix?? naixia una esgl??sia amb voluntat d'arribar a tots els racons del planeta.

[edita] L'adventisme a Catalunya

L'any 1903, els germans Frank i Walter Bond van arribar al port de Barcelona decidits a obrir el camp missioner d'Espanya. Es van instal??lar a Terrassa, on van fundar una escola. Poc temps despr??s ja s'havia format un grup de fidels que, m??s endavant, s'estendria per altres indrets de la Pen??nsula. El nombre d'adventistes augmentaria de manera m??s o menys estable fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola l'any 1936, que va suposar la disgregaci?? de la comunitat i va for??ar-ne un nou inici.

Per?? aquesta vegada ja no es partiria de zero, la iniciativa vindria dels adventistes del pa??s i seria capa?? de superar les f??rries restriccions en mat??ria de llibertat de culte i religi?? que va imposar la dictadura del general Franco. En l'actualitat l'Esgl??sia Adventista del Set?? Dia t?? oberts temples a totes les comunitats aut??nomes de l'Estat espanyol i s'integra a la Federaci?? Evang??lica Espanyola (FEREDE), que agrupa les confessions cristianes d'arrel evang??lica d'Espanya i n'??s l'interlocutor davant de l'Estat.

En acabar la Guerra Civil, l'any 1939, a Catalunya subsistiria nom??s un grup, a Barcelona, del qual n'ha sorgit la quasi totalitat d'esgl??sies en territori catal??. Actualment, hi ha esgl??sies adventistes del set?? dia a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Cardedeu, Igualada, Reus, Girona i Lleida; a m??s d'un grup a Vic, que dep??n de l'esgl??sia degana, situada al carrer del Comte d'Urgell, a Barcelona.

[edita] Creences dels adventistes del set?? dia

Seguidament es resumeixen les creences fonamentals de l'adventisme del set?? dia. Fent clic a l'enlla?? proposat, podreu trobar una relaci?? (en castell??) de les 27 Creences Fonamentals dels Adventistes del Set?? Dia tal com es recullen al lloc web oficial de la Uni?? Adventista Espanyola (p??gina en castell??).

Tot i que l'Esgl??sia Adventista del Set?? Dia comparteix el gruix de les seves creences amb la majoria d'esgl??sies d'arrel evang??lica, el nom que ella mateixa es d??na ja n'indica les dues m??s caracter??stiques:

Immin??ncia de la segona vinguda de Crist, en una data no revelada per?? molt pr??xima en el temps.
Vig??ncia del quart manament (??xode 20, 8-11) que indica que el dia de rep??s, establert per D??u com un senyal de reconeixement de la seva autoritat i un recordatori de la seva obra creadora, ??s el set?? dia de la setmana, el dissabte, que s'ha de dedicar a mantenir una comuni?? especial amb ell i la resta del seu poble.

Tanmateix, hi ha altres doctrines o creences que la diferencien de la resta de confessions; entre elles destaquen:

Doctrina del Santuari: Segons aquesta doctrina, el santuari que Mois??s va fer aixecar al desert ??s una representaci?? del veritable santuari, que es troba al cel, i tots els elements que contenia, aix?? com el servei que s'hi desenvolupava, apuntaven cap a l'obra redemptora de Crist. Aquell santuari terrenal es purificava una vegada a l'any en el Dia de l'Expiaci?? (Iom Kippur, en hebreu). En aquell dia el summe sacerdot entrava al lloc sant??ssim, on hi havia dipositada l'Arca de l'Alian??a, que contenia les taules de pedra amb els Deu Manaments escrits pel dit de D??u, un bol de mann?? i la vara florida d'Aaron i estava coberta amb el propiciatori, damunt del qual es manifestava la xequin?? o pres??ncia de D??u. El summe sacerdot duia a terme una tasca intercessora pels pecats de tot el poble, els quals s'havien anat acumulant al llarg de l'any, de manera prefigurada, amb la sang dels sacrificis aspergida sobre el vel que separava les dues estances del santuari. Un estudi detingut d'aquesta doctrina va descobrir que els sacerdots representaven Crist fent de pont entre la Divinitat i la humanitat; i m??s concretament el summe sacerdot en el Dia de l'Expiaci??, que representa Crist intercedint per tots els fidels que han acceptat el seu sacrifici vicari. Tota vegada que aquesta idea els va quedar clara, els pioners adventistes es van adonar de l'error d'interpretaci?? de William Miller, el qual va confondre el santuari celestial amb l'esgl??sia. Aix?? doncs, el que s'esdevingu?? l'any 1844 no ??s altra cosa que l'inici de la tasca intercessora de Crist que precedeix immediatament el seu retorn, aix?? com el summe sacerdot sortia del santuari terrenal per retornar al seu poble amb el perd?? obtingut per a ell.
Doctrina de la majordomia: Segons aquesta doctrina, totes les coses pertanyen a D??u, que ens les lliura per tal que les administrem en nom seu. Aix?? doncs, som responsables davant d'ell del que fem amb tot all?? que est?? sota la nostra gesti??. Som responsables, doncs, de la prudent administraci?? dels diners, dels nostres b??ns i de la nostra salut. Quant als diners i els b??ns materials, la manera com es reconeix aquest fet ??s la devoluci?? de delmes i ofrenes per tal de contribuir al sosteniment de la tasca evangelitzadora de l'Esgl??sia. Pel que fa a la salut, els adventistes s??n coneguts per dur un estil de vida saludable i ordenat: s'abstenen d'ingerir segons quins aliments i totes aquelles subst??ncies que s??n perjudicials per al correcte funcionament del cos, a m??s de les que alteren la percepci?? de la realitat; procuren fer exercici de manera regular; etc??tera. De manera coherent amb aquesta doctrina, la postura adventista respecte del medi ambient ??s la de conservar tant com sigui possible l'entorn natural perqu?? es considera que ??s un b?? que ens ha estat cedit.
Immortalitat condicional de l'??nima: L'??nima no ??s immortal per ella mateixa. D??u, en la creaci?? de l'home, li atorga l'al?? de vida, l'esperit. En el moment de la mort, aquest esperit retorna a D??u, que el tornar?? a l'??sser hum?? en ocasi?? de la seva resurrecci??; i nom??s a partir de la resurrecci??, si la persona s'ha salvat, podr?? gaudir de la vida eterna atorgada als sants. D'aqu?? es deriva que els adventistes no creguin en la possibilitat de comunicar-se amb els morts i que els esperits que pretenen ser de persones mortes no s??n m??s que els ??ngels caiguts juntament amb Satan??s.
Vig??ncia dels Deu Manaments: Els adventistes del set?? dia creuen que tots els Deu Manaments, els recollits en les taules de pedra que, al Sina??, D??u va lliurar a Mois??s, continuen vigents. Per aix?? afirmen que el rep??s en dissabte instaurat per D??u no va quedar abolit amb la mort de Crist a la creu. Per tant, per a ells, el dissabte ??s un dia de dedicaci?? especial a D??u i als homes; i amb la seva observan??a commemoren la creaci?? del m??n i reconeixen la seva depend??ncia del Creador aix?? com l'autoritat de D??u. Per tant, interpreten aquesta observan??a amb el mateix esperit original del S??bat jueu: cessaci?? de totes les activitats ordin??ries.
Do d'esperit de profecia: Seguint les ensenyances b??bliques, els adventistes del set?? dia creuen que, al llarg dels segles, D??u s'ha comunicat amb el seu poble per mitj?? dels profetes, entesos no com homes i dones capa??os de predir el futur o posse??dors de poders m??gics, sin?? com persones a qui D??u inspira els seus missatges per al poble escollit. Per aix?? creuen que aquest do no es limita nom??s als temps b??blics, sin?? que es manifesta en el poble escollit de totes les ??poques. En aquesta categoria s'inclou l'autora adventista m??s prol??fica, Ellen G. White, que mai va pretendre que la seva obra arrib??s a ocupar una posici?? d'autoritat doctrinal en substituci?? de la B??blia, ans afirmava que tot el que havia escrit n'era una explicaci?? o un aclariment, indicant que ??s ??una llum menor per guiar els homes i les dones a la llum major??, la B??blia. Malgrat l'alta consideraci?? en qu?? els t??, l'Esgl??sia Adventista del Set?? Dia mai ha pret??s atorgar als escrits d'Ellen White el paper d'autoritat doctrinal, el qual correspon a la B??blia, i la B??blia sola.

[edita] Pr??ctiques religioses i ritus

Atesa la base b??blica de les seves creences, els adventistes del set?? dia cerquen la m??xima proximitat amb les pr??ctiques i ritus de l'Esgl??sia apost??lica. Aix?? doncs, els seus serveis de culte es caracteritzen per la senzillesa, la preemin??ncia de la paraula i la participaci?? directa dels fidels. Els adventistes del set?? dia, tot i que no tenen sagraments tal com s'entenen en algunes esgl??sies, s?? que practiquen alguns ritus i cerim??nies p??blics instaurats en temps evang??lics:

Baptisme per immersi??: El mateix Jes??s va donar exemple i va ordenar a Joan Baptista que, seguint un ritus de purificaci?? jueu, el bateg??s submergint-lo a les aig??es del riu Jord??. Aix?? va establir el ritus d'ingr??s formal a l'Esgl??sia. Per als adventistes, el baptisme no t?? cap poder sobre la vida espiritual del creient; ??s, nom??s, el senyal visible d'un proc??s interior de transformaci??, que suposa la mort de l'home antic i el seu renaixement, renovat, en Crist i, com a tal, es duu a terme a petici?? del catecumen, que fa ??s del seu lliure albir. Per tant, els adventistes del set?? dia rebutgen la pr??ctica del baptisme dels nadons, perqu?? consideren que en ells no es donen ni el lliure albir ni la possibilitat de transformaci??, at??s que un nad?? es troba a l'inici de la seva vida i, en conseq????ncia, no hi ha res susceptible de canvi.
La Cena del Senyor o Santa Cena: Els adventistes donen aquest nom al memorial de l'??ltim sopar que Crist va celebrar la nit del dijous de Pasqua amb els seus dotze deixebles abans de ser lliurat per al seu martiri. Aquell sopar es representa amb el ritus del rentament de peus, que ??s mutu entre tots els participants i simbolitza el servei mutu a m??s de la neteja de les impureses que es van acumulant amb la vida del dia a dia, i la Santa Cena pr??piament dita, en qu?? els participants, seguint les instruccions que Crist va donar als seus deixebles, ingereixen pa ??zim i most sense fermentar. Ambd??s elements ja estaven presents en la celebraci?? del sopar de Pasqua jueu i simbolitzen, respectivament, el cos traspassat i la sang vessada de Crist, sense que en cap moment es cregui que n'arribin a tenir la subst??ncia ???a difer??ncia d'altres confessions cristianes, els adventistes no creuen ni que es produeixi transsubstanciaci?? (doctrina cat??lica) ni que hi hagi una consubstanciaci?? (doctrina d'algunes esgl??sies protestants). Aquest ritus de la Santa Cena est?? obert a tota la comunitat de creients, amb independ??ncia de la seva adscripci?? a una esgl??sia o altra, i implica un examen de consci??ncia per tal de fer prop??sit sincer d'esmena dels defectes de car??cter o de conducta i aconseguir, amb l'ajuda de l'Esperit Sant, un car??cter i una vida m??s idonis per a un fill de D??u. Tot i la solemnitat de la cerim??nia, que nom??s t?? lloc aproximadament una vegada cada tres mesos, no ??s una ocasi?? trista, sin?? de joia i celebraci?? pel fet que recorda la vict??ria de Crist sobre el pecat i, de retruc, la mort i proclama la possibilitat d'obtenir perd?? per als pecats i aconseguir, aix??, la vida eterna.

[edita] Organitzaci?? i govern

Pel que fa al seu govern, l'Esgl??sia Adventista del Set?? Dia ??s un cas at??pic: no t?? jerarquies de poder, per?? tampoc ??s un conglomerat amorf de congregacions independents unes de les altres. Tanmateix, t?? una estructura de govern que li permet dur a terme una tasca d'evangelitzaci?? coordinada arreu del m??n.

Els creients s??n la base de l'organitzaci?? de l'Esgl??sia Adventista, la qual s'organitza en quatre nivells de representaci??:

Esgl??sia local: La componen els membres d'un indret determinat.
Associaci?? Local: Est?? formada per les diverses esgl??sies d'un estat, una regi??, una prov??ncia, etc??tera.
Uni??, Missi?? o Camp: El seu territori t?? un abast m??s ampli que el de l'Associaci?? Local i pot arribar a incloure diversos pa??sos.
Associaci?? General: El seu ??mbit d'actuaci?? ??s tot el m??n i s'estructura administrativament en tretze divisions. Cada una d'elles coordina l'actuaci?? de les diverses unions o missions que la componen.

Tots aquests nivells de direcci?? s??n representatius i col??legiats. Cada any (o cada dos anys, segons ho aconsellin les caracter??stiques de l'esgl??sia local i aix?? ho decideixin els seus integrants) els fidels escullen els membres del Consell d'Esgl??sia Local i els directors dels diversos departaments mitjan??ant un proc??s d'elecci?? per vot majoritari.

Al seu torn, les esgl??sies locals, amb el mateix sistema, escullen els delegats que les representaran al Congr??s de l'Associaci?? respectiva que se celebra cada dos o tres anys. L'autoritat executiva entre congressos ??s exercida pel Comit?? Executiu de l'Associaci?? i pels responsables executius (President, Secretari i Tresorer), tots ells elegits en sessi?? plen??ria dels delegats al Congr??s de l'Associaci??.

En el cas de la Uni??, aix?? com l'Associaci?? General, se segueix un procediment similar, per?? amb una periodicitat quinquennal. Durant els congressos es presenten els informes d'activitats realitzades i es decideixen les pol??tiques a seguir.

En cas que sorgeixin diverg??ncies, l'assumpte passa al nivell superior en l'organitzaci?? fins arribar a l'Associaci?? General. En el per??ode de temps compr??s entre congressos de l'Associaci?? General, el Comit?? Executiu de l'Associaci?? General ??s la m??xima autoritat en tots els assumptes en qu?? sorgeixin difer??ncies d'opini??.

(La informaci?? que ha perm??s la redacci?? d'aquesta secci?? s'ha extret de la p??gina web, en angl??s, explicativa de l'estructura mundial de l'Esgl??sia Adventista del Set?? Dia.)