Jaume germà del Senyor

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Sant Jaume (desambiguació)».

Segons el Nou Testament, Jaume (en arameu Yaqob bar Yosef, en hebreu יַעֲקֹב בן-יוֹסֵף Yahăqōb ben Yôsēp i en grec Iάκωβος Iàkovos) conegut com Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major.

En l'Evangeli segons Mateu s'anomena la seva família, ja que tot parlant sobre Jesús es cita que la gent de Galilea deia: ¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no s'anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seves germanes, ¿no viuen totes aquí amb nosaltres? (Ma 13,55-56).

Se'n desconeix qualsevol dada de la seva biografia fins després de la mort del seu germà Jesús, quan Sant Pau afirma que Després [Jesús de Natzaret ressuscitat] s'aparegué a Jaume (Cor 15,7).

Quan els apòstols van escampar-se pel món a predicar l'Evangeli, Jaume actuà com a líder de la comunitat jueva cristiana de Jerusalem que practicaven escrupulosament la Llei de Moisès (Gàl 2,12). Va rebre la visita de Sant Pau en una ocasió tal com es relata al llibre dels Fets dels Apòstols: A l'endemà Pau va venir (...) a veure Jaume, i tots els ancians eren presents a la reunió (Fets 21,18).

Jaume serà el dirigent únic de la comunitat de Jerusalem des que Sant Pere abandona la ciutat l'any 43 o 44 fins que mor lapidat l'any 62 segons l'historiador jueu Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques on cita:

Ananies era un saduceu sense ànima. Va convocar astutament al Sanedrí en el moment propici. El procurador Fest havia mort. El successor, Albí, encara no havia pres possessió. Va fer que el sanedrí jutgés a Jaume, germà de Jesús, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perquè fossin apedregats (Ant., XX, ix, 1).

Hegesip, cap al 180 dC, l'anomena «Jaume el Just» a més de referir-s'hi com «Jaume, el germà del Senyor» (Història Eclesiàstica 4,22,4).

La seva festa és celebrada en diferents dies segons diferents ritus del cristianisme: