Bronzino
De Viquip??dia
Agnolo di Cosimo (Flor??ncia, 17 de novembre de 1503 ??? Flor??ncia, 23 de novembre de 1572), generalment conegut com Il Bronzino, o Agnolo Bronzino (err??niament, en el passat, tamb?? se li van atribuir els noms d'Agnolo Tori i d'Angelo (Agnolo) Allori), fou un pintor manierista itali?? de Flor??ncia. L'origen del seu sobrenom, Bronzino, ??s desconegut, per?? podria derivar del color bru de la seua pell, o b?? de la forma que donava a molts dels seus retrats. S'ha suggerit que tenia la pell bruna com a s??mptoma de la malaltia d'Addison, una afecci?? de les gl??ndules adrenals que sovint causa una excessiva pigmentaci?? de la pell.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Bronzino va n??ixer a Flor??ncia. Segons el seu amic Vasari, inicialment va ser deixeble de Raffaellino del Garbo, i despr??s de Pontormo, qui va ser la principal influ??ncia en el seu estil i a qui sempre va reverir. Pontormo el va retratar quan encara era un xiquet en el quadre Josep a Egipte, actualment a la National Gallery de Londres.
[edita] Retrats
L'any 1539 es va posar sota el patronatge dels M??dici, sent un dels molts artistes que es van triar per a les fastuoses decoracions fetes per a les esposalles del duc Cosme I de M??dici amb Elionor de Toledo, filla del Virrei de N??pols. No va trigar molt a esdevenir el pintor oficial del duc i de la seua cort, lloc que mantindria durant la major part de la seua carrera. Els seus retrats, de figures est??tiques, elegants i refinades, exemples de freda arrog??ncia i fermesa, van influir en l'evoluci?? del retrat de cort europeu durant un segle. D'aquests retrats es van fer moltes versions i c??pies de taller. Tamb?? pint?? Bronzino retrats idealitzats dels poetes Dant i Petrarca. Va involucrar-se de manera destacada en les activitats de l'Accademia del Disegno de Flor??ncia, de la qual va ser membre fundador l'any 1563. El pintor Alessandro Allori va ser el seu deixeble preferit, de fet Bronzino vivia a la casa familiar d'Allori quan va morir a Flor??ncia l'any 1572 (Alessandro era pare de Cristofano Allori).[1] Rarament va abandonar Flor??ncia.
Les seues c??lebres s??rires de distants retrats de Cosme I de M??dici i d'Elionor de Toledo, i les figures de la seua cort, com ara les de Bartolomeo Panciatichi i la seua muller Lucrezia, s??n les seues obres m??s conegudes. El seu retrat de l'almirall genov??s Andrea Doria com a Nept?? ??s menys fam??s, per?? tamb?? molt reeixit.
Bronzino tamb?? va ser poeta, i els seus retrats m??s personals corresponen als de figures liter??ries, com ara el de Laura Battiferri, muller de l'escultor i arquitecte Bartolommeo Ammanati, (Palazzo Vecchio, Flor??ncia, c. 1560).
[edita] Temes religioses
Entre 1540 i 1541, Bronzino va comen??ar a treballar en la decoraci?? al fresc de la Capella d'Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio. Elegants i classicistes, per?? tamb?? manieristes, aquestes obres religioses s??n excel??lents il??lustracions de l'est??tica de la cort florentina de mitjans del segle XVI: molt estilitzades i en absolut personals o emotives. No obstant, aquest estil fred i mancat d'emoci?? no ha de ser interpretat com una manca de fervor religi??s en Bronzino o en la cort. El Pas del Mar Roig ??s un exemple t??pic de l'est??tica de Bronzino en aquesta ??poca.
Durant dos anys (1546???1548) va viure a Roma, on va fer una s??rie de pintures religioses, com ara una Ressurecci?? de la Mare de D??u (1552), que sembla ser el resultat d'una crisi moral; de fet, aquesta era l'??poca en que l'austera atmosfera de la Contrareforma es trobava en el seu punt culminant.
Les seues obres religioses presenten sovint posats i gestos elegants, com per exemple en El martiri de sant Lloren?? (1569), en la qual gaireb?? cadascuna de les extraordin??riament contorsionades postures pot ser resseguida en l'obra de Rafael o de Miquel ??ngel, als qual Bronzino idolatrava. Quan intenta transmetre una emoci?? intensa, el seu manierisme no resulta gens convincent, fregant l'academicisme. L'habilitat de Bronzino amb el nu es va desplegar completament en la c??lebre Venus, Cupid, la Follia i el Temps, que incorpora un punyent erotisme sota el pretext d'una al??legoria moralitzant. Entre altres obres importants cal citar els frescos per a la capella del Palazzo Vecchio i el disseny de diversos tapissos sobre La hist??ria de Josep, per al mateix palau.
La major part de les obres de Bronzino es troben a Flor??ncia, per?? tamb?? n'hi ha alguns exemples a la National Gallery de Londres i a altres museus.
[edita] Obres selectes
- Sant Marc (c. 1525) - Oli sobre fusta, Capella Capponi, Santa Trinita, Flor??ncia
- Sant Mateu (c. 1525) - Oli sobre fusta, Capella Capponi, Santa Trinita, Flor??ncia
- Sant Sebasti?? (1525-1528) - Oli sobre taula, 87 x 77 cm, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
- Piet?? (c. 1530) - Oli sobre taula, 105 x 100 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat al??leg??ric de Dant (c. 1530) - Oli sobre fusta, 127 x 120 cm, National Gallery of Art, Washington
- Retrat de dama vestida de verd (1530-1532) - Oli sobre taula, 76,7 x 65,4 cm, Royal Collection, Windsor
- Sagrada Fam??lia (1534-1540) - Oli sobre fusta, 124.5 x 99.5 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena
- Adoraci?? dels pastors (1535-1540) - Oli sobre fusta, 65,3 x 46,7 cm, Museu de Belles Arts, Budapest
- Retrat d'Ugolino Martelli (before 1537) - Oli sobre taula, 102 x 85 cm, Staatliche Museum, Berl??n
- Retrat de Bartolomeo Panciatichi (c. 1540) - Pintura al tremp sobre fusta, 104 x 84 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Sagrada Fam??lia (c. 1540) - Oli sobre fusta, 117 x 93 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat d'un home jove (c. 1540) - Oli sobre fusta, 96 x 75 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York
- Venus, Cupid, la Follia i el Temps (Al??legoria; 1540-1545) - Oli sobre taula, 146 x 116 cm, National Gallery de Londres
- Creuament del mar Roig (1540-1545) - Fresco, 320 x 490 cm, Palazzo Vecchio, Flor??ncia
- Adoraci?? de la serp de bronze (1540-1545) - Fresc, 320 x 385 cm, Palazzo Vecchio, Flor??ncia
- Davallament de Crist (1540-1545) - Oli sobre taula, 268 x 173 cm, Mus??e des Beaux- Arts, Besan??on
- Retrat de noia jovel (1541-1545) - Oli sobre fusta, 58 x 46,5 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Bia de M??dici (c. 1542) - Pintura al tremp sobre taula, 63 x 48 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Cosme I de M??dici (1545) - Oli sobre taula, 74 x 58 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat d'Elionor de Toledo (c. 1545) - Oli sobre taula, 115 x 96 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Lucrezia Panciatichi (c. 1545) - Oli sobre taula, 101 x 82.8 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Stefano Colonna (1546) - Oli sobre taula, 125 x 95 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma
- Retrat de Giovanni de M??dici (c. 1549) - Pintura al tremp sobre fusta, 58 x 46 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Don Garcia de M??dici (1550) - Oli sobre taula, Museu del Prado, Madrid
- Retrat d'una dama (c. 1550) - Oli sobre fusta, 109 x 85 cm, Galeria Sabauda, Tor??
- Retrat d'Andrea Doria com a Nept?? (1550-1555) - Oli sobre llen??, 115 x 53 cm, Pinacoteca di Brera, Mil??
- Sant Joan Baptista (1550-1555) - Oli sobre fusta, 120 x 92 cm, Galeria Borghese, Roma
- Retrat de Pierantonio Bandini (c.1550-1555) - Oli sobre fusta, 106,7 x 82,5 cm, National Gallery of Canada
- Retrat de Francesc I de M??dici (1551) - Pintura al tremp sobre fusta, 58.5 x 41.5 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Maria de M??dici (1551) - Pintura al tremp sobre fusta, 52.5 x 38 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Retrat de Ludovico Capponi (1551) - Oli sobre fusta, 117 x 86 cm, Col??lecci?? Frick, Nova York
- Sagrada Fam??lia (1555-1560) - Pintura al tremp sobre fusta, 117 x 99 cm, Museu Puixkin, Moscou
- Retrat de Laura Battiferri (1555-1560) - Oli sobre llen??, 83 x 60 cm, Palazzo Vecchio, Flor??ncia
- Noli me tangere (1561) - Oli sobre llen??, 291 x 195 cm, Museu del Louvre, Par??s
- Al??legoria de la Felicitat (1564) - Oli sobre coure, 40 x 30 cm, Uffizi, Flor??ncia
- Davallament de Crist (1565) - Oli sobre fusta, 350 x 235 cm, Galleria dell'Accademia, Flor??ncia
- Martiri de Sant Lloren?? (1569) - Fresc, San Lorenzo, Flor??ncia
[edita] Galeria
[edita] Refer??ncies
Aquest article incorpora text de la Encyclop??dia Britannica de 1911 (domini p??blic).
[edita] Notes
- ??? Cecil Gould, The Sixteenth Century Italian Schools, National Gallery Catalogues, London 1975, ISBN 0947645225