Cosme I de Mèdici

De Viquipèdia

Cosme I de Mèdici (12 de juny de 1519 – 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de1537 a 1574, regnant com a primer Gran Duc de Toscana a partir de 1569.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Cosme i les arts 2 Vegeu també 3 Matrimoni i família 4 Referències 5 Enllaços externs

[edita] Biografia

Va nàixer a Florència, fill del famós condottiere Giovanni dalle Bande Nere de Forlì i de Maria Salviati.

Va ascendir al poder als disset anys d'edat, quan el duc Alexandre de Mèdici fou assassinat l'any 1537, atés que tots els descendents varons d'Alexandre eren il·legítims. Cosme pertanyia a una altra branca de la família i havia residit habitualment a Mugello, per la qual cosa era pràcticament desconegut a Florència. No obstant, la major part dels personatges influents de la ciutat li van fer costat, en alguns casos potser esperant poder manipular-lo atesa la seua curta edat. Però com va dir-hi Benedetto Varchi en una frase que s'ha fet cèlebre «El golafre en feia un compte i el taverner en feia un altre» ^[1]. Cosme va mostrar-se tenaç, astut i ambiciós, i aviat va rebutjar la clàusula que havia signat i que el sotmetia massa al poder del consell dels Quaranta-vuit.

Quan els exiliats florentins van assabentar-se de la mort d'Alexandre, van aliar-se amb França i amb els veïns enemics de Florència. Durant aquesta època, Cosme va tenir una filla il·legítima, Bia (1537 – 1542), que va ser retratada poc abans de la seua prematura mort per Bronzino, en un quadre meravellós^[2].

A finals de juliol de 1537 els exiliats van marxar sobre Toscana sota el comandament de Bernardo Salviati i Piero Strozzi. Quan Cosme va assabentar-se que s'acostava l'enemic va enviar-hi les seues millors tropes, sota el comandament d'Alessandro Vitelli. Els exèrcits es van enfrontar a Montemurlo, una fortalesa que havia pertangut als Nerli. Després de vèncer l'exèrcit dels exiliats, Vitelli va atacar la fortalesa, on Strozzi i un grapat dels seus companys s'havien refugiat. La fortalesa va caure en qüestió d'hores, i Cosme va poder celebrar així la seua primera victòria. Els presoners prominents van ser decapitats a la Piazza o al Bargello. El cos de Filippo Strozzi va ser trobat al costat d'una espasa tacada de sang i amb una nota que citava palaules de Virgili, però hom creu que el seu pressumpte suïcidi va ser una farsa.

Al juny de 1537 Cosme va ser reconegut com a cap de l'estat Florentí per l'emperador Carles V, a canvi de la seua ajuda contra França en el curs de les Guerres d'Itàlia. Amb aquesta jugada, Cosme va poder restaurar fermament el poder dels Mèdici, que haurien de governar Florència fins a la mort del darrer dels Grans Ducs, Gian Gastone de Mèdici (1671–1737).

De seguida, Cosme es va fixar en Siena. Amb el suport de l'emperador va vèncer els senesos a la Batalla de Marciano (1554), i va sotmetre a setge la ciutat. Malgrat la desesperada resistència dels ciutadans de Siena, el 17 d'abril de 1555, després d'un setge de 15 mesos, la ciutat va caure: la població va disminuir des de quaranta mil a vuit mil habitants. L'any 1559 va ser anexionat als territoris de Cosme el darrer reducte senès: Montalcino. L'any 1569 va constituir el Gran Ducat de Toscana.

Va ser un generós mecenes d'artistes i va desenvolupar l'armada florentina, que participaria a la batalla de Lepanto, i que va confiar a la seua nova creació, l'Orde Militar de Sant Esteve. També va ser un actiu promotor d'infraestructures militars en un intent de protegir el seu Estat del freqüent pas d'exèrcits estrangers (en són exemples les noves fortaleses de Siena, Arezzo o Sansepolcro; les noves muralles de Pisa i Fivizzano; i els fortins de Portoferraio, a l'illa d'Elba, i Terra del Sole). A canvi de l'ajuda financera que va prestar a Carles V va aconseguir la retirada de la Toscana de les guarnicions imperials espanyoles, el que va ajudar a disminuir l'àmplia influència espanyola a Itàlia.

Cosme era un governant despòtic, que a més va gravar la població amb feixucs impostos per finançar els seus projectes. Per a evitar els atemptants contra la seua persona va crear una guàdia personal de mercenaris suïssos. L'any 1548 va fer assasinar a Venècia al seu parent Lorenzino, el darrer Mèdici aspirant al tron de Florència.

En els últims 10 anys del seu regnat, enfonsat per la mort de dos dels seus fills a causa de la malària, Cosme va delegar el poder en el seu fill i successor Francesc. Va retirar-se a la seua Vil·la de Castello, a la rodalia de Florència.

[edita] Cosme i les arts

Entre les seues moltes realitzacions es troba la creació dels Uffizi, edifici originalment concebut per ser la seu del govern, i que avui dia és un dels museus d'art més importants del món. També va acabar el Palau Pitti com a residència de la família Mèdici i va crear els magnífics Jardins de Boboli, darrere del palau. Va ser un gran mecenes, i va donar suport entre d'altres als pintors i escultors Vasari, Benvenuto Cellini, Pontormo, Bronzino, a l'arquitecte Lanci i als historiadors Scipione Ammirato i Benedetto Varchi.

A la Piazza della Signoria – principal plaça de Florència – hi ha una gran estàtua eqüestre de Cosme de Mèdici, feta l'any 1598 per Giambologna.

Va ser també un gran apassionat de l'alquímia, afecció que va heretar de la seua àvia Caterina Sforza.

[edita] Vegeu també

• Guerres d'Itàlia
• Guerra d'Itàlia de 1551-1559

[edita] Matrimoni i família

L'any 1539 va casar-se amb Elionor de Toledo (1522–1562), filla de Don Pedro Álvarez de Toledo, virrei espanyol de Nàpols. Elionor va usar com a nom de casada Elionor de Toledo-de Mèdici. El seu rostre continua sent familiar, degut als solemnes i distants retrats que va fer d'ella el pintor Agnolo Bronzino. El més famós d'aquests retrats és el que la representa amb el seu fill Giovanni i que actualment es conserva a la Galeria dels Uffizi. Elinor va aportar als Mèdici el Palau Pitti i sis fills per a assegurar la successió i quatre filles per connectar la casa Mèdici amb les més importants dinasties italianes. Va donar suport a la recent Companyia de Jesús.

Elionor va morir de malària, a l'igual que els seus fills Giovanni i Garzia, l'any 1562, quan tenia només 40 anys d'edat. Tots tres van contraure la malaltia mentre viatjaven a Pisa.

Els fills de Cosme van ser:

Maria	3 d'abril de 1540 – 19 de novembre de 1557
Francesc	25 de març de 1541 – 19 d'octubre de 1587	Gran Duc de Toscana
Isabella	31 d'agost de 1542 – 16 de juliol de 1576	Va ser assassinada pel seu marit Paolo Giordano I Orsini a causa de la seua infidelitat.
Giovanni	28 de setembre de 1543 – Novembre de 1562	Bisbe de Pisa i cardenal
Lucrezia	7 de juny de 1545 – 21 d'abril de 1561	Muller (1560) d'Alfons II d'Este, Duc de Ferrara i Mòdena
Pere (Pedricco)	10 d'agost de 1546 – 10 de juny de 1547
Garcia	5 de juliol de 1547 – 12 de desembre de 1562
Antonio	1548 – 1548
Ferran	30 de juliol de 1549 – 17 de febrer de 1609	Gran Duc de Toscana
Anna	1553 – 1553
Don Pietro de Mèdici	3 de juny de 1554 – 25 d'abril de 1604	Assassinà la seua muller a causa de la seua infidelitat

L'any 1570 es va tornar a casar amb Camilla Martelli[1] (morta el 1574). Van tenir una filla:

Virgínia

29 de maig de 1568 – 15 de gener de 1615

Muller de Cèsar d'Este, Duc de Mòdena

Va tenir dos fills amb la seua amant Eleonora degli Albrizzi; Giovanni va ser legitimat.

Filla de nom desconegut	1566 – 1566	Morta poc després del seu bateig
Giovanni	1563 – 1621

Va tenir una altra filla il·legítima, Bia de Mèdici, nascuda abans del seu primer matrimoni.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosme I de Mèdici

[edita] Referències

• Eisenbichler, Konrad, editor (2001). The Cultural Politics of Grand Duke Cosimo I de' Medici. 
• Eisenbichler, Konrad, editor (2004). The Cultural World of Eleonora of Toledo, Duchess of Florence and Siena. *

[edita] Enllaços externs

• (anglès) Cobntes de la Cripta: Informes de l'exhumació de les tombes Mèdici a Itàlia, segueix la investigació mèdica sobre Cosme I

Precedit per: Alexandre de Mèdici	Duc de Florència 1537–1569	Succeït per: esdevingué Gran Duc de Toscana
Precedit per: —	Gran Duc de Toscana 1569–1574	Succeït per: Francesc I de Mèdici