Noè

De Viquipèdia

En el Gènesi, capítols cinquè al desè, Noè (en hebreu נוֹחַ בן-לֶמֶך Nōah ben Lemech i en àrab نوح Nuh ibn Lamekh) és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islamisme, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.

[edita] Naixement de Noè

Noè era la desena generació des d'Adam; era fill de Lèmec i d'ell descendeix tota la humaitat a través dels seus fills Sem, Cam i Jàfet.

Segons una tradició apòcrifa jueva, Noè va néixer circumcís, amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan el seu avi Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial.

[edita] Noè i el diluvi

Vegeu els articles Arca de Noè i Diluvi universal

Als sis-cents anys Déu li va manar que construís una gran arca de fusta de xiprer on hi posaria set parelles de cada animal a fi de salvar-los d'un gran diluvi universal que havia de negar el món i fer desaparéixer la maldat que pujava en els homes. Déu l'escollí a ell per ser l'únic pur que quedava.

Quan l'Arca estigué carregada amb les parelles d'animals i la família de Noè, va començar a ploure i no va parar en quaranta dies i quaranta nits en què les aigües van arribar fins a set metres per damunt de les muntanyes.

Quan va parar la pluja, no es veia terra per enlloc, només aigua. I així durant 150 dies. El dia dissetè del setè mes, l'arca quedà varada a les muntanyes d'Ararat però no fou fins el primer dia del desè mes que veieren per primer cop terra ferma.

Només desembarcar, Noè va preparar un altar i va oferir sacrificis a Jahvè. Noè i la divinitat van fer un pacte: Déu es comprometia a no eliminar mai més la raça humana i a canvi, els descendents de Noè podrien menjar tots els animals i totes les plantes de la Terra però no podrien menjar la seva pròpia sang.

[edita] Noè, pare de la humanitat

Noè va ser qui va plantar la primera vinya. Un dia va beure massa i es va emborratxar i desnuar. El seu fill Cam ho va veure i ho va dir a Sem i Jàfet qui el van tapar sense veure'l, motiu pel qual Noè maleí Canaan (fill de Cam) a què fos esclau de Sem i Jàfet.

Després del diluvi encara va viure tres-cents cinquanta de manera que va morir als nou-cents cinquanta anys. Ell fou l'últim dels grans patriarques antediluvians que van tenir tanta longevitat, perquè després del diluvi universal, Déu va reduir dràsticament la durada de la vida dels homes fins arribar, en poques generacions, als 120 anys.

Els descendents dels seus fills s'escamparen per la Terra i la repoblaren. Tradicionalment es creu que:

• els descendents de Sem van repoblar Àsia
• els descendents de Cam van repoblar Àfrica
• els descendents de Jàfet van repoblar Europa

El segle XVIII va sorgir la teoria racista i pro-esclavatge que els fills de Cam foren ennegrits de pell per Déu per recordar permanentment el pecat que havia comès Cam en veure nu el seu pare.

La llegenda del diluvi universal és una de les que s'ha pogut establir amb major consens que el judaisme va absorbir de la mitologia sumèria.

Tanakh Genealogia des de Adam a David v • d • e

De la creació al Diluvi

Adam

Set

Enoix

Quenan

Mahalalel

Jèred

Henoc

Matusalem

Lèmec

Noè

Sem

Origen dels Patriarques

Arfaxad

Xèlah

Éber

Pèleg

Reú

Serug

Nahor

Tèrah

Abraham

Isaac

Jacob

De les Tribus al Regne

Judà

Fares

Hesron

Aram

Amminadab

Nahxon

Salmon

Booz

Obed

Jessè

David