Creaci??
De Viquip??dia
La Creaci?? ??s l'acte pel qual una divinitat forma el m??n, el cosmos o la vida. Constitueix una cre??ncia b??sica de les principals religions i mitologies. En l'??poca moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions cient??fiques (creacionisme). Suposa una cosmogonia basada en una for??a sobrenatural o intel??ligent, que exclou l'atzar. En algunes tradicions la creaci?? ??s posterior a l'aparici?? dels d??us (que creen les criatures, el m??n i els altres) i en altres es d??na simult??niament (tamb?? els d??us s??n creats). La creaci?? pot ser ex nihilo (la divinitat crea alguna cosa on abans nom??s hi havia el no-res) o a partir d'una mat??ria primordial.
Taula de continguts |
[edita] La creaci?? a les grans religions monoteistes
El judaisme i el cristianisme creuen que el m??n va sorgir per ordre de D??u, tal i com s'explica al G??nesi. Alguns corrents defensen la lectura literal de la B??blia (i daten fins i tot el moment), altres pensen que el relat vol emfasitzar que tot existeix per voluntat divina (per tant D??u seria la causa primera de l'exist??ncia) i que l'??sser hum?? ??s el final del proc??s de creaci?? per ser la criatura m??s perfecta (feta a imatge i semblan??a de D??u, amb un ??nima).
La creaci?? es divideix en diversos dies, que per a alguns s??n una met??fora de l'evoluci??. Aix??, el primer dia D??u separa la llum de les tenebres (permetent de forma gr??fica l'exist??ncia del temps amb el pas del dia i de la nit, ja que Ell ??s etern per definici??). El segon separa les aig??es primordials, fent que existeixi un cel i un mar (??s a dir, el concepte d'espai). El tercer dia ajunta les aig??es inferiors per permetre apar??ixer la terra seca, on creixeran els vegetals. El quart crea els astres principals, mentre que el cinqu?? crea els primers animals: peixos i ocells (tots els que no pertanyen estrictament a la terra). El sis?? dia crea la resta d'animals, incloent l'??sser hum??, i el set??, el xabbat o disabte, descansa i admira la seva obra, que ??s bona per naturalesa (ja que D??u ??s perfecte).
Segons la Tradici?? Jueva, l'any de la Creaci?? fou l'any 1812 aC.
L'Islam t?? una visi?? semblant, si b?? no est?? tan detallada a l'Alcor??. Les tres religions subratllen el paper de la paraula, ja que la divinitat d??na una ordre verbal perqu?? les coses comencin a existir. Aquesta creen??a en el poder del verb explicar?? corrents com els encateris de la m??gia cl??ssica o la lectura cabal??stica dels textos sagrats. En les tres tradicions D??u ??s preexistent a tot, no ??s creat ja que ??s etern.
[edita] La creaci?? a l'hinduisme
Als textos v??dics es parla de "creacions" en plural, ja que tot segueix un cicle imparable de reencarnacions, per tant hi ha diversos m??ns que apareixen, duren un cert temps (un dia de Brama, equivalent a 4320000000 anys terrestres) i es destrueixen per donar llocs a uns altres. Aquest proc??s es repetir?? fins a cent vegades (sent una xifra metaf??rica per indicar multitud).
La creaci?? suposa posar ordre en un caos primordial, en el que ni hi ha ni deixa d'haver-hi res, en una concepci?? t??pica de la filosofia oriental, que fuig del dualisme extrem. Dins cada creaci?? apareixen els diversos d??us, que al seu torn originen les esp??cies, costums i objectes.
[edita] La creaci?? al m??n maia
El Popol Vuh ??s el text sagrat que narra la creaci?? maia. El d??u original (del que no se sap res) conviu amb dos d??us, Tepeu i Gucumatz, amagats en un caos blau i verd (per tant dins de l'aigua, com a la majoria de tradicions). Aquests dos dialoguen i arriben a l'acord de crear tot el que existeix. Tamb?? ??s a partir de la paraula que comencen a sorgir les coses i omplen el buit que hi havia abans.
Intenten que les noves criatures els respectin i els preguin per?? els animals no saben parlar. Intenten crear els homes de diverses mat??ries, entre elles fang (una altra constant mitol??gica) i fusta, per?? les races no s??n apropiades i les destrueixen o converteixen en micos. Llavors demanen consells als seus avantpassats (dels que tampoc se sap l'origen) i aquests aconsellen usar el blat de moro per crear l'??sser hum??.
[edita] La visi?? inca
De les tenebres inicials, Viracocha va emergir del llac Titicaca amb uns quants ??ssers humans (de nou els homes s??n ??ssers similars a la divinitat i diferents de la resta d'animals) i llavors va crear la llum, el m??n i les diferents esp??cies. Del sol va descendre l'Inca primer, que es va aparellar amb les dones originals. La ra??a humana va oblidar, per??, agrair al creador la seva exist??ncia i aquest va detenir la pluja, fent impossible la vida.
Un nou d??u va sorgir, Pachacamac, i va convertir totes les persones en micos (una tradici?? semblant a una de les races fallides dels maies) per tornar a comen??ar la seva pr??pia creaci?? despr??s d'haver fet fugir Viracocha, que va anunciar que tornaria de m??s enll?? de les aig??es (aix?? explica en part la relaci?? dels inques amb els colonitzadors espanyols, que venien travessant l'oce?? d'aquest indret indeterminat). Pachacamac i la seva fam??lia divina van convertir-se en els amos de Cuzco, amb la seva ra??a de gent que els adorava
[edita] Les dues visions xineses
Els primers escrits xinesos no tenen cap mite de creaci?? pr??piament dit. M??s endavant, el daoisme propos?? que el Dao era la for??a creadora, en un paper similar al arch?? grec i lluny del paper de la divinitat monoteista. Aquest Dao va fer que del no-res sorg?? l'exist??ncia, entesa com a principi metaf??sic, en la l??nia de l'??sser de Parm??nides. L'exist??ncia va donar lloc al Yin i al Yang, que al seu terme van crear la resta de coses existents. Cal subratllar que aquest mite ??s for??a conceptual, allunyat de la majoria de tradicioions, que identifiquen els objectes creats amb objectes realment existents, a mode d'arquetips.
Potser per aquesta vaguedat va sorgir una versi?? alternativa, que conviu amb aquesta. L'univers va n??ixer d'un ou, dins el qual vivia un d??u. Quan aquest va n??ixer va trencar l'ou en dues meitats; la superior va esdevenir el cel i la inferior la terra i el mar. El d??u va viure i quan va morir va esclatar en diferents trossos, que van donar lloc a la vida. Aquest mite recull la creen??a panteista, segons la qual la vida ??s segrada i per tant tots els ??ssers tenen alguna cosa de la divinitat, creen??a estesa en moltes comunitats. Un ou similar es troba a una cultura for??a allunyada: la finesa.
[edita] Tradicions asi??tiques
El poble asi??tic dels ainu t?? un mite de creaci?? propi: hi ha sis cels i sis inferns, on viuen tota classe de d??us i dimonis. El superior ??s la llar de Kaimu, el creador, envoltat d'aigua i d'una muralla de metall encantat que ning?? pot traspassar. Tot el m??n sura en l'aigua primordial, on habita una gran truita que en donar cops fa onades i terratr??mols. Kaimu un dia va decidir secar zones d'aquest mar per fer un m??n m??s bonic i part de les seves critatures li van demanar anar a viure all??. L'??sser hum?? va ser creat espec??ficament per habitar aquest nou m??n.
La creaci?? japonesa va partir de dos d??us, Izanagui i Izanami, que representen el principi mascul?? i femen?? respectivament. Aparellant-se, van donar lloc a les diferents illes que formen el Jap??, on van poder n??ixer les criatures. Tradicions de Sib??ria i l'est d'??sia tenen mites similars, canviant el nom de les divinitats i el producte de les seves relacions (roques, planes, plantes, animals...)
Els orok de R??ssia creien que al principi a la terra hi havia tres sols. La calor era tal que la terra s'estava convertint en un desert sense vida. Llavors un home m??tic anomenata Hadau va disparar fletxes per fer desapar??ixer dos dels sols (que encara es veuen a vegades en un fenomen conegut cient??ficament com parahel??li). Tamb?? va manar que una ??liga i un corb, amb llavors per fer homes, volessin per tota la terra per tornar-li la vida.
[edita] La creaci?? a l'??frica
La majoria de cultures africanes creuen en un demiurg que crea els homes a partir d'una mat??ria comuna, com el fang, l'aigua o la fusta. Els massai, per exemple, descenen d'un arbre. El demiurg va donar als tres homes cap de tribus tres trossos de la fusta primera, amb els quals es van fer armes i eines per dominar la natura. Aix?? ??s una constant en els mites africans, els homes descendeixen de coses que usen al seu temps per sobreviure en el m??n. Aquesta ??ntima connexi?? amb la natura, de la qual provenen, explica la quantitat de ritus destinats a mantenir l'harmonia amb l'entorn.
Els mandinka, que viuen al sud de Mali, creuen que el d??u creador, Mangala, estava dividit en quatre trosos que simbolitzen les quatre estacions (pas del temps), els quatre elements cl??ssics (la mat??ria), els quatre punts cardinals (l'espai) i quatre ??ssers vius que vivien al seu interior en forma de llavor. Va expulsar tot el contingut del seu ventre, cansat de tant pes, donant lloc al m??n i a la vida. Els quatre humans primigenis formaven dues parelles de bessons (es casaven amb l'altra parella, justificant m??tic del tab?? de l'incest que porta a l'exog??mia de les tribus).
[edita] Altres tradicions
Els abor??gens australians creuen que la creaci?? va produir-se en un somni, amb la qual cosa aquest m??n no ??s ben b?? la realitat. Aquest somni t?? un temps indeterminat, que ??s sempre i fa molts anys alhora, de naturalesa m??tica. Els ??ssers humans quan dormen poden crear el m??n, com fan amb les hist??ries somniades. Aquestes hist??ries sovint s'identifiquen amb un animal comunitari, que simbolitza l'aparici?? de la vida.
La mitologia grega repr??n alguns dels elements t??pics dels mites de creaci??, com les successives generacions de d??us, el caos primordial, la sortida de les aig??es i l'equilibri dels atributs divins. La versi?? m??s completa del mite de creaci?? es deu a Hes??ode, a la seva Teogonia. Plat??, en el seu di??leg Timeu, presenta de nou el demiurg que crea a partir del fang. Com que el fang ??s material i imperfecte, els ??ssers humans no s??n d??us ni idees, malgrat el model que va agafar per fer-los.
