Arca de Noè
De Viquipèdia
L'arca de Noè és l'embarcació que Noè va construir seguint les instruccions de Déu per salvar-se del diluvi universal segons el relat de la Bíblia.
Taula de continguts |
[edita] El relat bíblic
La història de l'arca es troba als capítols 6-9 del Gènesi. Déu vol destruir la humanitat corrompuda amb un gran diluvi i escull Noè per salvar l'espècie perquè era un home just.
Noè construeix una arca on posa la seva família i una parella de cada espècie perquè no mori la Creació divina. El diluvi dura quaranta dies i quaranta nits (el quaranta és símbol de multitud a la cultura hebrea) fins inundar tot el món.
L'arca navega sobre les aigües dos-cents dies més fins dipositar-se sobre el mont Ararat. Noè decideix enviar diversos ocells per veure si ja poden sortir (si ja ha baixat el nivell de l'aigua). Al tercer intent, un colom porta una branca d'olivera indicant que hi ha terra seca a la vora i la família de Noè comença una nova dia donant gràcies a Déu.
El relat barreja dues fonts diferents, com passa a tot el capítol del Gènesi, i per això mostra contradiccions i reiteracions.
[edita] La tradició rabínica
A banda dels debats sobre la literalitat del relat, abandonats gairebé del tot avui dia, quan s'accepta que la lectura de la Bíblia és metafòrica, subsisteixen debats sobre els fets en la tradició rabínica.
Un d'ells és la passivitat de Noè per avisar els seus compatriotes, era un home just qui deixa morir la humanitat? Per salvar la virtut del personatge, la tradició es fixa en els advertiments que fa mentre construeix l'arca i en uns cedres que suposadament va plantar (sembla que la fusta de l'arca era de cedre) com a símbol que van ignorar els altres humans.
Relats posteriors afirmen que els mateixos animals acudien a l'arca i que varen ser admeses set parelles de cada espècie pura i només una de les impures.
[edita] Tradició cristiana
Agustí d'Hipona va ser dels primers en proposar una lectura al·legòrica de l'arca. Les proporcions de la mateixa, dictades per Déu, son una escala del cos humà, símbol de Crist, que també salva la humanitat amb la seva pròpia persona.
Se subratlla el paralel·lisme entre el colom i l'Esperit Sant, així com entre l'olivera i la pau.
[edita] Tradició musulmana
Noè també apareix a l'Alcorà com a profeta. Va navegar al voltant de la Meca i va pregar perquè vingués el diluvi, escandalitzat de la corrupció i la idolatria que l'envoltaven. Va poder posar l'arca en moviment invocant el nom d'Alà.
És la tradició que més ha especulat sobre quins animals viatjaven a l'arca, incloent els mítics.
[edita] Recerca de l'arca
El fet de situar l'arca en un lloc precís, el mont d'Ararat, ha disparat la seva recerca durant segles. Es creu que va ser Faust de Bizanci, al segle IV, el primer que va donar una localització de la mítica muntanya.
Entre els armenis, on suposadament es troba Ararat, circulen les llegendes segons les quals Déu protegeix l'arca i impedeix que ningú s'apropi a les seves restes.
S'han trobat estranyes formacions rocalloses que han alimentat la polèmica sobre si l'arca està enterrada. A més a més, han anat sorgint candidats alternatius a ser el mont Ararat, sovint per qüestions polítiques.
[edita] La historia del Arca segons la hipòtesis documental
La historia del Arca explicada en el Gènesi esta basada en dos fonts originalment quasi-independents, i no tingué la forma present fins el segle V aC. La hipòtesis documental sosté que el procés de composició en el transcurs de mols segles ajuda a explicar la aparent confusió i repetició en el text. Contràriament, molts jueus ortodoxes i cristians tradicionals refusen aquest anàlisis, i afirmen que la historia del Arca es certa, que te un sol autor (Noè), i que les faltes percebudes poden explicar-se racionalment.
La historia del Arca te paral·lels en el mite sumeri de Utnapishtim, que narra cóm un antic rei fou advertit per el seu déu personal de que construís una embarcació en la que escaparia d'un diluvi enviat per el consell superior dels déus.
S'han trobat paraŀlelismes menys exactes en altres cultures arreu del món. La historia del Arca ha estat objecta de amplies elaboracions en les variades religions abrahàmiques, en que mesclen solucions teòriques a problemes pràctics, per exemple, cóm Noè s'hauria desfet dels excrements dels animals.
