Met??fora

De Viquip??dia

La met??fora ??s un dels recursos literaris m??s importants. Es basa en la identificaci?? de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificaci?? es basa en caracter??stiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. ??s semblant a la comparaci??, per?? en la comparaci?? apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en com??, mentre que a la met??fora hi ha una substituci?? total entre paraules o expressions.

Quan un text es basa en una met??fora continuada, es parla d'al??legoria. Va ser molt usada a l'Edat Mitjana. Una met??fora culturalment acceptada ??s un s??mbol.

[edita] Met??fora com a generador de coneixement

Lakoff i Johnson, al llibre Metaphors We Live By que s'inclou entre les peces cabdals de la ling????stica cognitiva, consideren que "la met??fora impregna la vida quotidiana, no nom??s el llenguatge, sin?? tamb?? el pensament i l'acci??. El nostre sistema conceptual ordinari, en termes del qual pensem i actuem, ??s fonamentalment de naturalesa metaf??rica". ??s a dir la met??fora ens permet conceptualitzar nous conceptes a partir d'aproximacions a conceptes coneguts.

Per explicar-nos innovacions en la realitat, ja siguin t??cniques, de nous ??mbits de coneixement o, si es don??s el cas, de canvi de mentalitat a l'hora d'entendre ??mbits de viv??ncia concreta o abstracta ???des d'Internet, passant pels sentiments, o per la comprensi?? de la llibertat humana fins a la pres??ncia de la divinitat en la nostra exist??ncia???; per explicar-nos tot aix??, doncs, normalment partim d'un domini d'origen sistematitzat ???generalment lligat a la nostra interacci?? f??sica amb el m??n i els altres??? que ens ajudi a sistematitzar metaf??ricament el domini dest?? que necessita ajuda per tal de ser categoritzat i conceptualitzat de la forma m??s acurada possible, donada la seva poca consist??ncia ??ntica, la seva borrositat de fronteres o simplement per la dificultat d'expressi?? inherent a determinades experi??ncies.

Aix??, doncs, sistematitzem el m??n, en especial els nous ??mbits de coneixement que van sorgint gr??cies a la creaci?? humana d???innovacions t??cniques que sembla no tenir final, mitjan??ant met??fores que estan ja sistematitzades i, en molts casos, fins i tot subcategoritzades en sistemes simb??lics, per tal d'assolir una coher??ncia conceptual ???que no consist??ncia??? que ens ajudi en la nostra finalitat principal, que no ??s altra que la d'obtenir una comprensi?? de la realitat que ens permeti entendre all?? que ??s i projectar correctament all?? que volem que sigui, ??s a dir, que ens ajudi en la sistematitzaci?? d???all?? que ??s i que ens permeti projectar el millor possible les nostres accions al m??n.