Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Uni?? Catalanista - Viquip??dia

Uni?? Catalanista

De Viquip??dia

Cartell d'Uni?? Catalanista, 1901
Cartell d'Uni?? Catalanista, 1901

La Uni?? Catalanista fou un grup pol??tic format a Barcelona el 1891 per la uni?? de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resist??ncia contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil catal??. Pretenia ser un grup de pressi?? que aplegu??s tots els catalanistes independentment de la seva ideologia.

Taula de continguts

[edita] Fundaci??

La Uni?? pretenia aplegar dos sectors molt diferenciats, el nacionalisme hist??ric (al voltant de la revista La Renaixen??a) i el nacionalisme pol??tic, representat per Enric Prat de la Riba. L'11 de maig de 1890 se celebraren les primeres reunions dels membres de la Lliga de Catalunya (??ngel Guimer??, Narc??s Verdaguer i Call??s, Joan Josep Permanyer i Ayats i Josep Maria Valls i Vicens) per a redactar el Conveni d'Uni?? Catalanista. El projecte de reglament fou aprovat pels representants el 29 de juny del 1890.

El 22 de febrer de 1891 se celebr?? la sessi?? constitutiva. Hi assistiren Joan Josep Permanyer i Ayats (Lliga de Catalunya), Enric Prat de la Riba (Centre Escolar Catalanista), Joaquim Vayreda i Vila (Centre Catalanista d'Olot), Pau Colomer (Centre Catalanista de Sabadell), Vict??ria Mas (de Sant Pol), Rafael Mir (de Sant Sadurn?? d'Anoia), Mari?? Vall??s (Lliga de Manresa), Joan Baptista Gal?? (Agrupaci?? Catalanista de Terrassa), Antoni Aul??stia (de Capellades) i Josep Gatell (de Valls). S'hi nomenar?? la primera junta permanent:

El 15 de mar?? es va constituir oficialment. Uni?? Catalanista era formada per tres ??rgans:

  • El Consell de Representants, constitu??t per un delegat de cadascuna de les corporacions adherides, que es reunia un cop l'any i n'escollia una junta permanent.
  • L' Assemblea General de Delegats, escollits pel Consell de Representants, tamb?? es reunia un cop l'any a indrets diferents per a propagar el catalanisme.
  • La Junta Permanent, que executava els acords presos.

La primera Junta Permanent encarreg?? ??ngel Guimer??, Josep Coroleu, Ram??n Pic?? i Campamar, Joan Josep Permanyer i Ayats i Antoni Aul??stia que redactessin les bases per a una futura constituci?? catalana.

[edita] L'Assemblea de Manresa

Del 25 al 27 de mar?? del 1892 va celebrar la Primera Assemblea a Manresa, en la qual es van aprovar les Bases de Manresa. Hi participaren un total de 243 delegats, d'ells 120 intel??lectuals, 42 advocats i notaris, 22 metges, 4 eclesi??stics, 10 escriptors, 15 apotecaris, 78 propietaris rurals, 22 industrials i fabricants, dos banquers i 12 comerciants (vegeu-ne llista parcial).

D'entrada rebutjaren qualsevol separatisme (eren m??s propers al regeracionisme) i discutiren les esmenes de las bases de Manresa. S'aprov?? gaireb?? tot el text, alhora que Enric Prat de la Riba fa una proposta alternativa, que no fou acceptada, de crear una Diputaci?? General que funcion??s com a Tribunal Constitucional. Tot i que van rebre el suport del gallec Manuel Murgu??a i dels regionalistes bascs i navarresos, foren molt criticats per L'Aven?? i el Centre Catal?? de Valent?? Almirall. Acordaren la celebraci?? d'una segona assemblea a Reus i es va votar una nova junta permanent:

[edita] L'Assemblea de Reus

La Segona Assemblea es va celebrar el 28 i 29 de maig de 1893 a Reus, on hi participaren 264 delegats (d'ells 44 advocats i 16 metges) i es van completar les bases de 1892 en els temes referents a llengua, impremta, educaci??, eleccions i relacions internacionals. Proposaren fomentar l'??s quotidi?? i habitual del catal??, demanar-ne l'ensenyament i fomentar l'edici?? de llibres. Tamb?? acordaren l'organitzaci?? del catalanisme i mitjans per a dur a la pr??ctica els principis regionalistes, participant a la vida pol??tica activa i coordinar-se amb altres nacionalismes i regionalismes perif??rics. Es discut?? si Uni?? Catalanista havia d'aconvertir-se en partit pol??tic i presentar-se a eleccions, per?? deixaren aquesta comesa a la Lliga Regionalista. Emili Saguer i Olivet propos?? la creaci?? d'un estat catal??. El 21 de desembre s'acord?? celebrar una nova assemblea a Balaguer i votar una nova junta permanent que actuar?? tamb?? com a comissi?? sobre la tributaci?? a Catalunya:

[edita] Les Assemblees de Balaguer i Olot

El 13 i 14 de maig de 1894 se celebr?? la Tercera Assemblea a Balaguer, on es tract?? de tributaci?? i ind??stria. Hi assistiren un centenar de representants. Pere Munta??ola propos?? diferenciar els termes estat i naci??, reclamar que la contribuci?? es bas??s en els ingresos i establir les bases per a la tributaci?? a Catalunya segons els principis regionalistes, ??s a dir, autonomia fiscal, regeneraci?? de l'administraci?? p??blica, control fiscal pels gremis i el dret a establir impostos de tota mena. Pel desembre es vot?? una nova junta permanent per a convocar una nova assemblea a Olot:

El 29 i 30 de juny de 1895 la Quarta Assemblea a Olot, on tractaren d'urbanitzaci??, higiene i restauraci?? de monuments, aix?? com el catalanisme en les relacions p??bliques i les necessitats de Catalunya en les infraestructures de transport. Hi anaren 274 delegats. S'acorda publicar un document on es reclama l'establiment dels transports com a compet??ncia exclusiva de les regions, la protecci?? dels monuments, l'establiment d'un pla de carreteres i una proposta de Mancomunitat de Diputacions si no s'assoleix l'autogovern. El 1896 es vota una nova junta permanent:

[edita] Apolicitisme vs partidisme

El 1897 va modificar els estatuts i van entrar noves associacions, agrupacions, peri??dics i particulars, i el 1898 van redactar un manifest contra la Guerra de Cuba, tot denunciant la imprevisi?? dels preparatius militars . Tamb?? signaren un missatge de suport a la Rep??blica de Transvaal, semblant als enviats a Irlanda (1886) i Finl??ndia (1899) , donant-los suport en la lluita per la independ??ncia, i que fou lliurat per Frederic Pujul?? i Vall??s a Paul Kruger a Par??s el novembre de 1900.

EL 25 d'abril de 1897 celebraren l'Assemblea de Girona, amb la participaci?? de 312 delegats i el suport del Centre Escolar Catalanista, l'Associaci?? Popular Regionalista i el Centre Catalanista de Girona. Reben molt de suport i intenten organitzar una plataforma unitaria que agrupi tot el ventall catalanista, que critic?? la pol??tica colonial per corrupta, inefica?? i centralista. El 5 de desembre ??s nomenada una nova junta permanent:

La direcci?? es dividia en dos sectors, un poc polititzat agrupat al entorn de La Renaixen??a, i un altre mes pol??tic encap??alat per Enric Prat de la Riba. El 20 de gener de 1898 redactaren un manifest de suport a l'associacionisme, i el 27 de mar?? donaren suport la candidatura de Joan Josep Permanyer i Ayats per Vilafranca del Pened??s, que rebia el suport d'alguns federalistes. Per?? va fracassar per la imprevisi?? i la ingen??itat. Aix?? accentu?? les difer??ncies entre La Naci?? Catalana, contraris a participar en pol??tica, i La Veu del Montserrat i Narc??s Verdaguer i Call??s, que si ho volien.

Simult??niament, el general Camilo Garc??a de Polavieja y del Castillo sondej?? els catalanistes a la recerca de suport pol??tic. Com a resposta, el 15 de setembre del 1898 la Uni?? li va enviar un manifest on li ofereixen suport a canvi de l'autonomia (Bases de Manresa) prevista en una Diputaci?? General de Catalunya amb ??mplies atribucions, fins i tot militars i de moneda. El general, en canvi, els ofereix nom??s un concert econ??mic, una diputaci?? ??nica, una reorganitzaci?? municipal, ordenament jur??dic catal?? i compet??ncies per a organitzar l'ensenyament professional. El 15 d'octubre la Uni??, presssionada per l'Associaci?? Popular Regionalista, La Renaixen??a i altres grups, ho rebutja, cosa que provocar?? enfrontaments entre els moderats de la Lliga de Catalunya i els radicals com Josep Maria Roca i Heras i Dom??nec Mart?? i Juli??. Com a resultat, el 22 de novembre va dimitir la Junta Permanent i fou escollida una de nova formada per:

La nova junta va engegar una campanya en favor del concert econ??mic, que va rebre el suport dels botiguers. El sector m??s pol??tic es va separar de la Uni?? el 1899 i va formar el Centre Nacional Catal?? sota la presid??ncia de Narc??s Verdaguer i Call??s. El 12 de gener de 1900 ho va fer La Veu de Catalunya i la Lliga de Catalunya. i el 7 d'octubre es va elegir una nova Junta Permanent:

La Uni?? va fer llavors el 26 de maig de 1901 una Assemblea a Terrassa, en la que participaren 986 delegats, entre ells el Centre Catalanista de Santiago de Cuba i el peri??dic Sempre Avant, Avant Sempre de Manila (Filipines), i que nomen?? president Manuel Folguera i Duran, secretari Llu??s Marsans i Sola i vocals Dom??nec Mart?? i Juli??, ??ngel Guimer??, Joan Josep Permanyer i Ayats, Mari?? Vayreda i Vila, Joaquim Riera i Bertran, Pau Sans i Guitart i Antoni Su??ol i Pla. En ella es va decidir entrar en pol??tica i es va demanar el concert econ??mic i el control dels serveis.

Tanmateix, els representants agrupats al voltant del diari La Veu de Catalunya abandonaren la Uni?? i es produ?? un fort distanciament entre radicals i pragm??tics. Manuel Folguera i Duran intent?? reintegrar-los novament, per?? s'hi oposaren l'Associaci?? Popular Regionalista, La Renaixen??a i la Lliga de Catalunya. El Centre va tenir un gran ??xit a les eleccions del 1901 a les que van conc??rrer col??ligats amb la Uni?? Regionalista. El 15 de setembre de 1901 van convocar una manifestaci?? d'entre 5.000 i 12.000 persones en suport als joves catalanistes detinguts l'onze de setembre.

[edita] Crisi

Del 1900 al 1904 la Uni?? va entrar en crisi a causa del protagonisme pres pels diferents sectors. L'integrista (Guimer??, Perm??nyer, Aldavert) propugnava les Bases de Manresa com a texts irrenunciable, no volia participar en pol??tica ni presentar-se a eleccions. El sector renovador (Folguera, Roca) era partidari de pactar amb la Lliga de Catalunya i que en fos la seva veu pol??tica. Per aquest motiu la Uni?? restar?? marginada de la direcci?? pol??tica del catalanisme, i es dedicar?? a la propaganda, tot impulsant l'aplec del Pi de les Tres Branques i festes nacionals com el Corpus de Sang.

Un darrer intent es va produir despr??s de les eleccions de novembre del 1901, quan la Lliga va posar Bartomeu Robert i Yarz??bal en l'alcaldia de Barcelona. Arribaren a una entesa d'acci?? entre la Uni?? i la Lliga. El gener del 1902 Josep Maria Roca i Heras deman?? formalment la Lliga que es reintegr??s a la Uni?? Catalanista, per?? la mort del doctor Robert va fer que s'acab??s l'entesa.

El 1903 va assolir la presid??ncia Dom??nec Mart?? i Juli?? que l'orient?? cap a l'esquerra catalanista, per?? es produ?? la marxa de l'Associaci?? Popular Regionalista. El gener del 1903 va promoure una candidatura electoral independent, per?? fou un frac??s. El 1904 van intentar reformar les bases de Manresa, per?? s'hi opos?? fermament Frederic d'Uy??, membre de la Lliga de Catalunya, cosa que provoc?? tensions i enfrontaments. Mart?? va deixar la presid??ncia el 1906 per?? la va tornar a ocupar el 1914. El 1916 Mart?? va proposar la dissoluci?? que no fou acceptada i va deixar el grup.

[edita] Ep??leg: Partit Pol??tic

Des de llavors la Uni?? gaireb?? va desapar??ixer, tot i que rest?? marginalment com a partit independentista radical que fou despla??at poc a poc per Estat Catal??. El 1921 una delegaci?? fou present a Par??s en l'homenatge al soldat desconegut, per a homenatjar als Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial. Tot i aix??, el 1932 va obtenir un esc?? al Parlament de Catalunya per a Vicen?? Albert Ballester i Camps, president des del 1924, considerat tamb?? el creador de la bandera estelada. Es va dissoldre definitivament en esclatar la guerra d'Espanya.

[edita] Presidents

[edita] Membres destacats

[edita] Refer??ncies

  • Jordi Llorens i Vila La Uni?? Catalanista (1891-1904) (1991) Rafael Dalmau (Editor), Barcelona
  • Jaume Colomer La temptativa separatista a Catalunya. Els origens (1895-1917) (1895) Editorial Columna Assaig, Barcelona