Ramón Serrano Suñer
De Viquipèdia
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, 12 de setembre de 1901 - Madrid 1 de setembre de 2003) fou un advocat i polític espanyol, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Fill de José Serrano Lloveres i de Carmen Sunyer Font de Mora. La família paterna era originaria de Tivissa (Ribera d'Ebre) i la materna de Gandesa (Terra Alta). Ramón Serrano es va casar amb Ramona "Zita" Polo, germana de Carmen Polo, dona de Francisco Franco i va tenir-hi sis fills. Se li atribueix també una filla nascuda fora del matrimoni. El dia 1 d'octubre de 1936 una junta de generals revoltats va escollir a Francisco Franco com "generalísimo" dels exèrcits de terra, mar i aire i a Serrano Suñer, per analogia, se'l va anomenar com el "cuñadísimo", tot i que de fet no era cunyat de Franco, sinó de Carmen Polo, la dona del dictador.
L'any 1904 la seva família se'n va a residir a Castelló de la Plana, seguint al pare que era enginyer. Un temps més tard aniran a Cartagena (Múrcia), on va néixer Ramón Serrano Suñer. El 1919 es trasllada a Madrid on inicia la carrera de dret, obtenint la llicenciatura, amb premi extraordinari, quatre anys més tard. L'any següent aprovarà les oposicions a advocat de l'Estat, obtenint plaça a Saragossa. Precisament serà en aquesta ciutat on coneixerà a Ramona Polo, amb qui es casarà el 1931.
Taula de continguts |
[edita] Inici de l'activitat política
L'any de la proclamació de la segona república es presenta a candidat a diputat per "cortes" per la Unión de Derechas, sense obtenir l'acta de diputat. Dos anys més tard assisteix a Madrid, en representació del partit esmentat al congrés constitutiu de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), liderada per José María Gil Robles. Al novembre surt escollit diputat per Saragossa.
L'any 1936, el de l'inici de la Guerra Civil, organitza una trobada a casa seva entre Franco i José Antonio Primo de Rivera, líder de la Falange, sense que en la reunió hi hagués cap acord entre el militar i el falangista.
[edita] Guerra civil
L'inici de la Guerra Civil el sorprèn a Madrid. Degut a la seva militància en un partit de dretes i al parentiu amb el general Franco, en aquells moments un més entre els revoltats, s'ha d'amagar junt amb la seva dona i dos fills en una pensió. Després s'amagarà a casa d'un ex-ministre republicà, fins que es detingut i portat a la presó Modelo de Madrid on sobreviurà a l'assalt dels dies 22 i 23 d'agost. Aconseguirà ser internat en una clínica, des d'on escaparà disfressat de dona, amb l'ajuda del doctor Gregorio Marañón. Passa a la zona nacional després d'embarcar al port d'Alacant, en un vaixell que el porta a Marsella.
Quan arriba a Salamanca el febrer de 1937 s'assabenta de la mort dels seus germans José i Fernando. A partir d'aquell moment inicia la seva activitat per organitzar l'administració central de l'Estat nacional. És autor també del decret d'unificació de les diferents forces franquistes: falangistes, carlistes, requetès, etc. L'any següent promou la llei de premsa i es nomenat ministre de l'Interior en el primer govern del general Franco. Més tard, quan les competències d'ordre públic siguin incorporades a Interior, el departament passarà a denominar-se de governació.
Se'l considera un dels fundadors de l'agència de notícies EFE, que va començar la seva activitat amb aquest nom el 3 d'abril de 1939. Serrano, preguntat sobre si efe significava Franco, va afirmar que s'havia batejat així a l'agència en honor a la Falange.
El dia 1 de juny de 1939 viatja a Roma, acompanyant els suposats voluntaris italians que han lluitat al costat de Franco. A la capital italiana manté entrevistes amb el rei Victor Manuel III, Benito Mussolini, el Papa Pius XII i el rei exiliat Alfonso XIII. Es nomenat president de la Junta Política de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
[edita] Segona guerra mundial
El 13 de setembre de 1940 viatja a Berlin i s'entrevista amb Hitler.El 16 d'octubre es nomenat ministre d'afers exteriors i una setmana més tard assisteix a Hendaia a l'entrevista entre Franco i Hitler. Gairebé un mes més tard s'entrevistarà amb Ribbentrop i Hitler a Berchtesgaden.
L'any 1941 es considera el de l'inici del seu declivi polític, perquè Franco dona entrada a dues persones contraries a la seva línia política: Arrese a la secretaria general del Movimiento i Galarza a governació. El 24 de juny quan Alemanya envaeix la Unió Soviètica, Serrano surt al balcó de la secretaria general del Movimiento i crida: "¡Rusia es culpable!" a la massa d'entusiàstics falangistes, congregats al lloc. Se'l considera un dels promotors de la División Azul, formada per voluntaris que van anar a lluitar a la URSS, integrada com a divisió número 250 de l'exèrcit alemany. Els membres de la División Azul van jurar obediència personal a Hitler.
El 13 de setembre de 1940 viatja a Berlín i s'entrevista amb Hitler.El 16 d'octubre es nomenat ministre d'afers exteriors i una setmana més tard assiteix a Hendaia a l'entrevista entre Franco i Hitler. Gairebé un mes més tard s'entrevistarà amb Ribbentrop i Hitler a Berchtesgaden.
Un cop finalizada la segona Guerra Mundial, escriu una carta a Franco, junt amb altres persones, on li demana que formi una govern d'unitat nacional, presidit per ell mateix, però amb ministres de diverses procedències. Entre els proposats hi ha Francesc Cambó de la Lliga, que havia donat suport econòmic a la causa franquista. Serrano demana també la reinstauració de la monarquia.
Un any abans havia demanat l'alta al col·legi d'advocats de Madrid i és dedicarà a aquesta activitat durant la seva vida laboral. L'any 1957 va deixar l'únic càrrec que el vinculava al Movimiento, el de "procurador en cortes".
[edita] Un personatge polèmic
Finalitzada la Guerra Civil, Serrano Suñer, que havia nascut a Cartagena, es va negar a acceptar la proposta de les noves autoritats franquistes, de ser declarat fill predilecte i a que bategessin un carrer de la ciutat murciana amb el seu nom. Serrano no volia que l'associessin a una ciutat que havia estat de les darreres en caure en poder de les tropes franquistes. També acabada la Guerra Civil va proposar retirar la capitalitat de l'Estat a Madrid, com a càstig degut a la resistència ferotge que hi van trobar les tropes franquistes, en la seva ofensiva sobre la capital.
Se'l va acusar d'haver ordenat la detenció per part de la Gestapo, del president de la Generalitat Lluís Companys i Jover. També se'l va acusar de no haver fet res, quan les autoritats nazis van preguntar que havien de fer amb els presoners republicans espanyols. El ministeri de Serrano va contestar que calia considerar-los apàtrides. Alguns d'aquests republicans van anar a parar a camps d'extermini. Aquest és el cas de l'anomenat "tren d'Angulema".
El traductor de Hitler durant l'entrevista d'Hendaia, va dir als judicis de Nuremberg, que Serrano Suñer era un feixista de cap a peus.
Durant els anys noranta la banca suïssa va fer públic un llistat de persones amb comptes "adormits" al país helvètic, de l'època de la segona Guerra Mundial. Ramón Serrano era titular de diversos dipòsits, en un moment en que ell tenia responsabilitats de govern.
El carrer de Gandesa on es troba la casa materna, va portar el nom de Ramón Serrano Suñer, fins que l'ajuntament va decidir tornar a posar-li el nom original de carrer de Miravet.
[edita] Bibliografia
Alcázar de Velasco, Ángel. Serrano Suñer en la Falange. Barcelona Madrid Patria 1941.
Garriga Alemany, Ramón. Franco-Serrano Suñer : un drama político. Ed. Planeta. Barcelona 1986.
Gellately, Robert; Goldensohn, Leon. Las entrevistas de Núremberg. Ed. Taurus. 2004
García Lahiguera, Fernando. Ramón Serrano Súñer un documento para la historia. Ed. Argos. Barcelona 1983.
Gómez Molina, Adriano; Maria Thomàs, Joan. Ramón Serrano Suñer. Ediciones B. Barcelona 2003
Merino Bobillo, Ignacio. Serrano Suñer. Conciencia y poder. Ed. Edaf.
Merino Bobillo, Ignacio. Serrano Suñer historia de una conducta. Ed. Planeta. Barcelona 1996
Saña, Heleno. El franquismo sin mitos. Conversaciones con Serrano Suñer. 1981
Escrits per Serrano Suñer
Serrano Suñer, Ramón. Entre Hendaya y Gibraltar. 1947
Serrano Suñer, Ramón. Entre el silencio y la propaganda. La historia como fue. Memòries. Ed. Planeta. Barcelona 1977
[edita] Enllaços externs
Catalans: Catalunya! de Xavier Borràs
