Congrés de Diputats

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

Informació desfasada despres de les Eleccions generals espanyoles (2008); cal actualitzar

Entrada del Palau de les Corts Espanyoles, flanquejada per uns lleons realitzats en bronze fos

El Congrés de Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol. Es reuneixen per a sessions al Palau de les Corts d'Espanya, situat a la ciutat de Madrid.

La Constitució Espanyola de 1978 estableix una organització bicameral de les Corts Generals que estan formades pel Congrés de Diputats i el Senat. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els seus pressupostos, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atorga la Constitució.

No obstant això, aquest bicameralisme no suposa una equiparació completa entre el Congrés i el Senat. La Constitució reserva al Congrés una sèrie de funcions i facultats que posen de manifest la seva supremacia. D'aquesta manera, el Congrés autoritza la formació del Govern d'Espanya, pot provocar-ne el seu cessament, coneix en primer lloc la tramitació dels projectes legislatius i dels pressupostos i ha de confirmar o rebutjar les esmenes o vetos que pot aprovar el Senat sobre aquests textos legislatius.

Taula de continguts

1 Antecedents
2 Naturalesa de la Cambra
3 Funcions de la Càmera
- 3.1 Funció política
- 3.2 Funció legislativa
4 Composició actual del Congrés
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

[edita] Antecedents

Gravat de l'edifici que albergava el Congrés de Diputats l'any 1843

El Congrés dels Diputats té el seu antecedent més remot en l'Estatut Reial de 1834, atorgat per Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, regent durant la minoria d'edat d'Isabel II, i que va establir per primera vegada a Espanya la configuració bicameral de les Corts, al dividir-les en dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne. L'Estament dels Procuradors del Regne tenia caràcter electiu i una composició que corresponia netament a la representació de les ciutats i burgs amb dret de vot en les Corts de l'Antic Règim.

En la Constitució de 1837, aprovada com a conseqüència del Motí de La Granja de San Ildefonso que va forçar a la Reina Regent a sancionar-la, va recollir per primera vegada la denominació de "Congrés de Diputats" per a la Cambra baixa de les Corts Generals. En les successives Constitucions de 1845, 1856, 1869 i 1876 van preservar la configuració del Congrés com una Càmera de representació popular, que en alguns casos va tenir atribuïda preeminència sobre el Senat en matèria de forces armades i de contribucions i crèdit públic i control polític als membres del Govern.

[edita] Naturalesa de la Cambra

Façana principal del Congrés de Diputats

[edita] Composició

El Congrés de Diputats està compost per un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats, sent el seu nombre actual de 350 per determinació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, aprovada l'any 1985.

Els Diputats són escollits en cada circumscripció electoral, que té atribuïda una representació mínima inicial i un nombre addicional d'escons conformement a la seva població; la circumscripció electoral ordinària és la província. En el cas de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, que no estan enquadrades en cap província, formen una circumscripció cadascuna d'elles. Cadascuna d'aquestes ciutats està representada per 1 diputat.

Encara que l'elecció es verifica conformement a criteris de representació proporcional, la Llei Orgànica del Règim Electoral General preveu l'aplicació de dispositius correctors a fi d'evitar fraccionaments inconvenients per a l'estabilitat de la Càmera i del Govern que d'ella depengui. Aquests dispositius són la barrera electoral que exigeix un percentatge mínim de vots rebuts per a participar en el repartiment d'escons. L'elevat nombre de circumscripcions suposa una cosina dels partits més votats sobre els quals menys suport rebin, de manera que els primers reben un nombre superior de llocs en la Càmera.

[edita] Mandat

El mandat dels diputats finalitza quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Càmera, que pot tenir lloc conjunta o separadament de la dissolució del Senat. Aquest dret de dissolució correspon al cap d'estat d'Espanya, actualment el seu rei, que l'exerceix a petició del President del Govern i sota l'exclusiva responsabilitat d'aquest.

[edita] Òrgans del Congrés

Imatge de l'hemicicle en un dia de portes obertes

En exercici de l'autonomia que la Constitució reconeix al Congrés de Diputats, la Càmera es regeix pel reglament establert per ella l'any 1982 i que configura una sèrie d'òrgans de govern per exercir les competències corresponents.

Aquests òrgans són, principalment:

El President del Congrés, que ostenta la representació de la Càmera i que és escollit pel ple per a la totalitat de la legislatura. Presideix tots els altres òrgans col·legiats del Congrés i les reunions conjuntes d'ambdues Càmeres de les Corts Generals.

La Taula del Congrés, integrada pel president, quatre Vicepresidents i quatre Secretaris escollits pel ple en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, la funció primordial dels quals és regir i ordenar el treball de tot el Congrés, sent l'òrgan de govern intern.

La Junta de Portaveus, integrada pel president i el Portaveu de cadascun dels Grups Parlamentaris, més un membre del Govern i altre de la Taula del Congrés, i el personal tècnic necessari. La seva funció primordial és fixar l'ordre del dia de les sessions del Ple.

Les Comissions, compostes per un nombre proporcional de diputats en funció de la importància numèrica dels diversos grups parlamentaris, i que poden ser de dos tipus: Permanents i No permanents. En el cas de les Comissions permanents, el Ple del Congrés pot conferir-los competència legislativa plena en relació a un assumpte, amb el que podran aprovar o rebutjar definitivament el projecte de Llei en qüestió; i en el cas de les Comissions no permanents són aquelles creades amb un propòsit específic i que la seva temàtica i durada estan fixades per endavant pel ple del Congrés.

La Diputació Permanent, composta per un nombre proporcional de diputats en funció de la importància numèrica dels diversos Grups Parlamentaris. Ha d'estar composta com a mínim per 21 membres (article 78 de la Constitució). És l'òrgan que vetlla pels poders de la Càmera entre períodes de sessions o quan el seu mandat ha acabat per expiració o dissolució, sent presidida pel president del Congrés.

[edita] Funcions de la Càmera

Exemplar de la Constitució Espanyola de 1978 conservat al Congrés

El Congrés dels Diputats té atribuït per la Constitució Espanyola de 1978 l'exercici d'unes funcions determinades, que poden tenir un caràcter concorrent, diriment o exclusiu:

Exerceix en concurrència amb el Senat espanyol la representació del poble espanyol, la potestat legislativa, la funció pressupostària i el control de l'acció del Govern d'Espanya.

Exerceix amb caràcter diriment la potestat legislativa, en els casos que el Senat introdueixi esmenes o oposi el seu veto a qualsevol projecte o proposició de Llei, devent en aquests casos reafirmar el projecte inicial a fi que pugui ser enviat al Rei d'Espanya per a la seva sanció, podent fer-ho per majoria absoluta després de la seva reexpedició pel Senat o per majoria simple dos mesos després d'aquesta reexpedició.

Exerceix amb exclusivitat les funcions d'atorgament i retirada de confiança en el Govern, de proposta al Rei del nomenament de 4 Magistrats del Tribunal Constitucional i de proposta al Rei del nomenament de 6 Vocals de el Consell General del Poder Judicial.

[edita] Funció política

El Congrés de Diputats tria a el President del Govern, a proposta del Rei, en primera votació per majoria absoluta i transcorregudes quaranta-vuit hores per majoria simple.

També controla l'acció del Govern mitjançant interpel·lacions i preguntes, que qualsevol dels seus membres pot plantejar al Govern i que poden donar origen a una moció en la qual la Càmera manifesti la seva posició, així com adoptant una moció de censura o rebutjant una qüestió de confiança que li pugui plantejar el Govern, que en ambdós casos es veurà obligat a dimitir si la Càmera vota desfavorablement.

Les interpel·lacions i preguntes són realitzades als membres del Govern, en Ple o en Comissió. Les proposicions no de llei, les mocions i les resolucions que, de ser aprovades, obliguen al Govern.

La moció de censura és aquella que pot plantejar una desena part dels Diputats i que en cas de ser aprovada suposa la retirada de la confiança de la Càmera en el Govern. La moció ha d'incloure el nom d'un candidat a la Presidència del Govern, i en cas de ser adoptada, el que únicament pot tenir lloc pel vot favorable de la majoria absoluta de la Càmera, aquell s'entendrà investit i el Rei procedirà a nomenar-lo President.

La qüestió de confiança és aquella en la qual el President del Govern sotmet al Ple del Congrés per a comprovar el suport que li oferix la Càmera davant una iniciativa o una qüestió de política general. En cas de refús pel ple, el Govern haurà de presentar la seva dimissió al Rei.

[edita] Funció legislativa

Frontó de la façana principal del Congrés

El Congrés de Diputats té la iniciativa legislativa, juntament amb el Senat i amb el Govern, i a més pot rebre proposicions de Llei remeses per les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes o per 500.000 ciutadans majors d'edat.

El Congrés tramita "projectes de Llei", és a dir, iniciatives remeses pel govern, així com "proposicions de Llei", o sigui, iniciatives remeses pel Senat o originades al propi Congrés. En tots els casos pot introduir esmenes en els respectius textos.

Així mateix, el Congrés ratifica o rebutja les esmenes introduïdes en els projectes i proposicions de Llei i accepta o aixeca el veto oposat pel Senat, en ambdós casos immediatament per majoria absoluta o transcorreguts dos mesos per majoria simple. No obstant això l'aprovació de projectes i proposicions de Llei Orgànica requereix sempre el vot favorable de la majoria absoluta del Congrés de Diputats.