Tribunal Constitucional d'Espanya
De Viquip??dia
Tribunal Constitucional d'Espanya o TC ??s un ??rgan constitucional espanyol la funci?? del qual ??s la de ser l'int??rpret suprem de la Constituci??. Est?? regulat en l'actualment vigent Constituci?? Espanyola de 1978 (CE), en el T??tol IX, en els articles del 159 al 165, aix?? com en la Llei Org??nica del Tribunal Constitucional (LOTC). El Tribunal Constitucional, com a int??rpret suprem que ??s de la Constituci??, ??s independent dels altres ??rgans constitucionals i est?? sotm??s nom??s a la Constituci?? i a la seva Llei Org??nica. A m??s, ??s ??nic en el seu ordre i est??n la seva jurisdicci?? a tot el territori de l'Estat espanyol (art. 1 LOTC).
Taula de continguts |
[edita] Composici??
El Tribunal Constitucional est?? integrat per 12 membres, que detenen el t??tol de Magistrats del Tribunal Constitucional. S??n nomenats pel Rei mitjan??ant Reial decret, a proposta:
- De les C??meres que integren les Corts Generals. S??n quatre pel Congr??s dels Diputats i quatre pel Senat, per majoria de 3/5 dels membres de cada C??mera;
- Del Govern. S??n dos;
- Del Consell General del Poder Judicial. S??n dos, per majoria de 3/5 dels seus membres (art.107.2 de la Llei Org??nica del Poder Judicial).
La designaci?? per a aquest c??rrec es fa per nou anys, havent de recaure en ciutadans espanyols que siguin Magistrats o Fiscals, Professors d'Universitat, Funcionaris p??blics o advocats, tots ells juristes de reconeguda compet??ncia amb m??s de quinze anys d'exercici professional. Els Magistrats es renoven per terceres parts cada tres anys.
La condici?? de membre del Tribunal Constitucional ??s incompatible:
- Amb tot mandat representatiu;
- Amb els c??rrecs pol??tics o administratius;
- Amb l'acompliment de funcions directives en un partit pol??tic o en un sindicat i amb l'ocupaci?? al seu servei;
- Amb l'exercici de les carreres judicial i fiscal;
- Amb qualsevol activitat professional o mercantil.
En la resta, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pr??pies dels membres del poder judicial (arts. 389 a 397 de la Llei Org??nica del Poder Judicial). En general, nom??s ??s possible per als Magistrats del Tribunal Constitucional la doc??ncia o investigaci?? jur??dica, aix?? com la producci?? i creaci?? liter??ria, art??stica, cient??fica i t??cnica i les publicacions derivades d'aquella. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat (art. 159 de la Constituci??).
[edita] Organitzaci?? i funcionament
El Tribunal Constitucional t?? la seva seu en la vila de Madrid, en la conflu??ncia dels carrers Isaac Peral i Dom??nico Scarlatti, al barri de Vallehermoso del districte de Chamber??, a les proximitats de la Ciutat Universit??ria de Madrid. El Tribunal Constitucional funciona (arts. 6 a 8 LOTC):
- En Ple. Est?? integrat pels 12 membres i presidit pel president. Les funcions del Ple s??n pr??cticament totes les compet??ncies del Tribunal, exceptuant els recursos d'empara que s??n de les Sales.
- En Sales. El Tribunal Constitucional consta de dues Sales. Cada Sala est?? composta per sis Magistrats, nomenats pel tribunal en Ple. La Sala 1a la presideix el President del Tribunal i la Sala 2a el Vicepresident.
- En Seccions. Ambdues Sales poden constituir Seccions, per al despatx ordinari i la decisi?? sobre l'admissibilitat dels recursos, compostes pel president i dos Magistrats.
El Tribunal Constitucional en Ple tria d'entre els seus membres, en votaci?? secreta, al seu President i proposa al Rei el seu nomenament per tres anys, podent ser reelegit per una sola vegada. Igual procediment se segueix per al nomenament del Vicepresident, al que correspon la substituci?? del President en cas de vacant, abs??ncia o altre motiu legal (art. 9 LOTC).
Per a l'acompliment de la seva funci?? jurisdiccional, el Tribunal Constitucional compte amb cinc Secretaries de Just??cia que, sota l'adre??a dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramitaci?? dels assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales. Les Secretaries de Just??cia compten amb personal funcionari de carrera dels Cossos al servei de l'Administraci?? de Just??cia. Al servei de la seva funci?? jurisdiccional, el Tribunal, quan ??rgan constitucional, disposa d'una estructura organitzativa pr??pia, amb ??rgans de direcci?? i de suport en el pl??nol administratiu. En garantia de la seva posici?? com ??rgan constitucional, el Tribunal gaudeix d'autonomia pressupost??ria i administrativa (elaboraci?? del seu propi projecte de pressupost i reglaments propis d'organitzaci?? i personal).
[edita] Compet??ncies
El Tribunal Constitucional ??s competent per a con??ixer (art. 2.1 LOTC):
- Del recurs d'inconstitucionalitat i de la q??esti?? d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb for??a de llei (ex. Decrets-lleis i decrets legislatius). El recurs d'inconstitucionalitat el poden interposar el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats del Congr??s, 50 Senadors, els Governs auton??mics i els Parlaments auton??mics;
- Del recurs d'empara per violaci?? dels drets fonamentals i de les llibertats p??bliques relacionats en l'art. 53.2 de la Constituci??, ??s a dir, per violaci?? de les llibertats i drets reconeguts en els arts. 14 a 29 de la Constituci??, ambd??s inclusivament. El pot interposar qualsevol persona f??sica o jur??dica que invoqui un inter??s leg??tim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal;
- Dels conflictes constitucionals de compet??ncia entre l'Estat i les Comunitats Aut??nomes o dels d'aquestes entre si;
- Dels conflictes entre els ??rgans constitucionals de l'Estat;
- Dels conflictes en defensa de l'autonomia local;
- De la declaraci?? sobre la constitucionalitat dels Tractats internacionals;
- De les impugnacions previstes en l'article 161.2 de la Constituci??. Segons aquest article, el Govern pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels ??rgans de les Comunitats Aut??nomes. La impugnaci?? produir?? la suspensi?? de la disposici?? o resoluci?? recorreguda, per?? el Tribunal Constitucional, si escau, haur?? de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos;
- De la verificaci?? dels nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, per a jutjar si reuneixen els requisits requerits per la Constituci?? i la present Llei; # De les altres mat??ries que li atribu??xen la Constituci?? i les Lleis Org??niques.
Del recurs d'il??legalitat dels reglaments ??s competent la jurisdicci?? contenci??s-administrativa i no el Tribunal Constitucional, ja que, al ser normes jur??diques emanades del Govern a trav??s de la seva potestat reglament??ria (arts. 97 de la Constituci?? i 23 de la Llei del Govern) que no tenen for??a de llei, ni cap recurs d'inconstitucionalitat. El tribunal amb compet??ncia ??ltima en aquesta mat??ria seria el Tribunal Suprem. Els Tractats internacionals, no obstant aix??, s?? poden ser recorreguts per inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, at??s que la Constituci?? espanyola els atorga for??a de Llei (art. 96 de la Constituci??).
El Tribunal Constitucional pot dictar reglaments sobre el seu propi funcionament i organitzaci??, aix?? com sobre el r??gim del seu personal i serveis, dintre de l'??mbit de la seva Llei Org??nica reguladora. Aquests reglaments, que haurien de ser aprovats pel tribunal en Ple, es publicaran en el "Butllet?? Oficial de l'Estat", autoritzats pel seu President (art. 2.2 LOTC).
[edita] Relaci?? entre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem
Encara que en ocasions pogu??s semblar que el Tribunal Constitucional ??s de major rang que el Tribunal Suprem, aix?? no ??s aix??. La seva relaci?? no ??s jer??rquica sin?? competencial.
El Tribunal Suprem ??s el de m??s alt rang dintre del Poder Judicial. No obstant aix??, el Tribunal Constitucional es troba fora d'aquesta jerarquia i forma una categoria pr??pia, amb reconeixement diferenciat en la Constituci??. La seva obligaci?? ??s vetllar pel compliment de la Constituci?? i per a aix?? t?? potestat per a declarar nul??les les lleis inconstitucionals i per a defensar al ciutad?? de violacions dels seus drets fonamentals (recurs d'empara).
[edita] Jurisprud??ncia del Tribunal Constitucional
Les sent??ncies del Tribunal Constitucional es publicaran al "Butllet?? Oficial de l'Estat" amb els vots particulars, si els hagu??s. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l'endem?? de la seva publicaci?? i no cap recurs algun contra elles. Les quals declarin la inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma amb for??a de llei i totes les quals no es limitin a l'estimaci?? subjectiva d'un dret tenen plens efectes enfront de tots. Tret que en la sent??ncia es disposi una altra cosa, subsistir?? la vig??ncia de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat (art. 164 de la Constituci??).
En l'actualitat, a Espanya, es troba oberta una intensa pol??mica entre civilistes i constitucionalistes referent a la inclusi?? de la jurisprud??ncia del Tribunal Constitucional en la categoria de les fonts del Dret. A favor d'aquesta inclusi?? s'addueix que les seves resolucions creen veritables normes, encara en defecte de regulaci?? estatal (p. ex. el succe??t amb el Servei Militar Obligatori i l'objecci?? de consci??ncia), o fins i tot arriba a constituir-se com una font del Dret negativa, excloent lleis i reglaments de l'ordenament jur??dic despr??s d'un judici sobre la seva constitucionalitat. En contra d'aquests arguments, es planteja el fet que les seves resolucions s??n, a pesar de no tenir car??cter jurisdiccional (al no pert??nyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), sent??ncies, aix?? ??s, actes de coneixement del Dret, sent per tant inviable que el Tribunal Constitucional innovi normativament, doncs de les seves sent??ncies no emanen lleis ni reglaments de cap tipus, sin?? que tan sols s??n un tipus especial de sent??ncies que vinculen a tots quant a la seva condici?? de suprem int??rpret de la Constituci??.
