Tribunal Constitucional d'Espanya
De Viquipèdia
Tribunal Constitucional d'Espanya o TC és un òrgan constitucional espanyol la funció del qual és la de ser l'intèrpret suprem de la Constitució. Està regulat en l'actualment vigent Constitució Espanyola de 1978 (CE), en el Títol IX, en els articles del 159 al 165, així com en la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC). El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem que és de la Constitució, és independent dels altres òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució i a la seva Llei Orgànica. A més, és únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori de l'Estat espanyol (art. 1 LOTC).
Taula de continguts |
[edita] Composició
El Tribunal Constitucional està integrat per 12 membres, que detenen el títol de Magistrats del Tribunal Constitucional. Són nomenats pel Rei mitjançant Reial decret, a proposta:
- De les Càmeres que integren les Corts Generals. Són quatre pel Congrés dels Diputats i quatre pel Senat, per majoria de 3/5 dels membres de cada Càmera;
- Del Govern. Són dos;
- Del Consell General del Poder Judicial. Són dos, per majoria de 3/5 dels seus membres (art.107.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial).
La designació per a aquest càrrec es fa per nou anys, havent de recaure en ciutadans espanyols que siguin Magistrats o Fiscals, Professors d'Universitat, Funcionaris públics o advocats, tots ells juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'exercici professional. Els Magistrats es renoven per terceres parts cada tres anys.
La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible:
- Amb tot mandat representatiu;
- Amb els càrrecs polítics o administratius;
- Amb l'acompliment de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb l'ocupació al seu servei;
- Amb l'exercici de les carreres judicial i fiscal;
- Amb qualsevol activitat professional o mercantil.
En la resta, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del poder judicial (arts. 389 a 397 de la Llei Orgànica del Poder Judicial). En general, només és possible per als Magistrats del Tribunal Constitucional la docència o investigació jurídica, així com la producció i creació literària, artística, científica i tècnica i les publicacions derivades d'aquella. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat (art. 159 de la Constitució).
[edita] Organització i funcionament
El Tribunal Constitucional té la seva seu en la vila de Madrid, en la confluència dels carrers Isaac Peral i Doménico Scarlatti, al barri de Vallehermoso del districte de Chamberí, a les proximitats de la Ciutat Universitària de Madrid. El Tribunal Constitucional funciona (arts. 6 a 8 LOTC):
- En Ple. Està integrat pels 12 membres i presidit pel president. Les funcions del Ple són pràcticament totes les competències del Tribunal, exceptuant els recursos d'empara que són de les Sales.
- En Sales. El Tribunal Constitucional consta de dues Sales. Cada Sala està composta per sis Magistrats, nomenats pel tribunal en Ple. La Sala 1a la presideix el President del Tribunal i la Sala 2a el Vicepresident.
- En Seccions. Ambdues Sales poden constituir Seccions, per al despatx ordinari i la decisió sobre l'admissibilitat dels recursos, compostes pel president i dos Magistrats.
El Tribunal Constitucional en Ple tria d'entre els seus membres, en votació secreta, al seu President i proposa al Rei el seu nomenament per tres anys, podent ser reelegit per una sola vegada. Igual procediment se segueix per al nomenament del Vicepresident, al que correspon la substitució del President en cas de vacant, absència o altre motiu legal (art. 9 LOTC).
Per a l'acompliment de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal Constitucional compte amb cinc Secretaries de Justícia que, sota l'adreça dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramitació dels assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales. Les Secretaries de Justícia compten amb personal funcionari de carrera dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia. Al servei de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal, quan òrgan constitucional, disposa d'una estructura organitzativa pròpia, amb òrgans de direcció i de suport en el plànol administratiu. En garantia de la seva posició com òrgan constitucional, el Tribunal gaudeix d'autonomia pressupostària i administrativa (elaboració del seu propi projecte de pressupost i reglaments propis d'organització i personal).
[edita] Competències
El Tribunal Constitucional és competent per a conèixer (art. 2.1 LOTC):
- Del recurs d'inconstitucionalitat i de la qüestió d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb força de llei (ex. Decrets-lleis i decrets legislatius). El recurs d'inconstitucionalitat el poden interposar el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats del Congrés, 50 Senadors, els Governs autonòmics i els Parlaments autonòmics;
- Del recurs d'empara per violació dels drets fonamentals i de les llibertats públiques relacionats en l'art. 53.2 de la Constitució, és a dir, per violació de les llibertats i drets reconeguts en els arts. 14 a 29 de la Constitució, ambdós inclusivament. El pot interposar qualsevol persona física o jurídica que invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal;
- Dels conflictes constitucionals de competència entre l'Estat i les Comunitats Autònomes o dels d'aquestes entre si;
- Dels conflictes entre els òrgans constitucionals de l'Estat;
- Dels conflictes en defensa de l'autonomia local;
- De la declaració sobre la constitucionalitat dels Tractats internacionals;
- De les impugnacions previstes en l'article 161.2 de la Constitució. Segons aquest article, el Govern pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal Constitucional, si escau, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos;
- De la verificació dels nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, per a jutjar si reuneixen els requisits requerits per la Constitució i la present Llei; # De les altres matèries que li atribuïxen la Constitució i les Lleis Orgàniques.
Del recurs d'il·legalitat dels reglaments és competent la jurisdicció contenciós-administrativa i no el Tribunal Constitucional, ja que, al ser normes jurídiques emanades del Govern a través de la seva potestat reglamentària (arts. 97 de la Constitució i 23 de la Llei del Govern) que no tenen força de llei, ni cap recurs d'inconstitucionalitat. El tribunal amb competència última en aquesta matèria seria el Tribunal Suprem. Els Tractats internacionals, no obstant això, sí poden ser recorreguts per inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, atès que la Constitució espanyola els atorga força de Llei (art. 96 de la Constitució).
El Tribunal Constitucional pot dictar reglaments sobre el seu propi funcionament i organització, així com sobre el règim del seu personal i serveis, dintre de l'àmbit de la seva Llei Orgànica reguladora. Aquests reglaments, que haurien de ser aprovats pel tribunal en Ple, es publicaran en el "Butlletí Oficial de l'Estat", autoritzats pel seu President (art. 2.2 LOTC).
[edita] Relació entre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem
Encara que en ocasions pogués semblar que el Tribunal Constitucional és de major rang que el Tribunal Suprem, això no és així. La seva relació no és jeràrquica sinó competencial.
El Tribunal Suprem és el de més alt rang dintre del Poder Judicial. No obstant això, el Tribunal Constitucional es troba fora d'aquesta jerarquia i forma una categoria pròpia, amb reconeixement diferenciat en la Constitució. La seva obligació és vetllar pel compliment de la Constitució i per a això té potestat per a declarar nul·les les lleis inconstitucionals i per a defensar al ciutadà de violacions dels seus drets fonamentals (recurs d'empara).
[edita] Jurisprudència del Tribunal Constitucional
Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran al "Butlletí Oficial de l'Estat" amb els vots particulars, si els hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l'endemà de la seva publicació i no cap recurs algun contra elles. Les quals declarin la inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma amb força de llei i totes les quals no es limitin a l'estimació subjectiva d'un dret tenen plens efectes enfront de tots. Tret que en la sentència es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat (art. 164 de la Constitució).
En l'actualitat, a Espanya, es troba oberta una intensa polèmica entre civilistes i constitucionalistes referent a la inclusió de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la categoria de les fonts del Dret. A favor d'aquesta inclusió s'addueix que les seves resolucions creen veritables normes, encara en defecte de regulació estatal (p. ex. el succeït amb el Servei Militar Obligatori i l'objecció de consciència), o fins i tot arriba a constituir-se com una font del Dret negativa, excloent lleis i reglaments de l'ordenament jurídic després d'un judici sobre la seva constitucionalitat. En contra d'aquests arguments, es planteja el fet que les seves resolucions són, a pesar de no tenir caràcter jurisdiccional (al no pertànyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), sentències, això és, actes de coneixement del Dret, sent per tant inviable que el Tribunal Constitucional innovi normativament, doncs de les seves sentències no emanen lleis ni reglaments de cap tipus, sinó que tan sols són un tipus especial de sentències que vinculen a tots quant a la seva condició de suprem intèrpret de la Constitució.
