Isabel II d'Espanya
De Viquipèdia
| Reis d'Espanya |
| Borbons absolutistes |
| Família Bonaparte |
| Dinastia borbònica |
 |
| Ferran VII d'Espanya |
|---|
| Isabel II d'Espanya |
| Casal de Savoia |
| Primera República |
| Restauració borbònica |
| Segona República |
| Dictadura franquista |
| Segona Restauració Borbònica |
Isabel II d'Espanya o de Borbó (Madrid, Espanya 1830 – París, França 1904 ) fou princesa d'Astúries (1830-1833) i reina d'Espanya (1833-1868).
[edita] Regnat
Va néixer el 10 d'octubre de 1830 a la ciutat de Madrid sent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la seva quarta esposa, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, Isabel va assumir el tron d'Espanya el 29 de setembre de 1833 després de la mort del seu pare, quan ella tenia menys de tres anys d'edat.
El seu naixement i posterior ascens al tron va provocar l'inici d'un llarg conflicte, ja que el seu oncle, Carles Maria Isidre de Borbó, fins a llavors hereu de la corona, no va acceptar que Isabel fora nomenada primer Princesa d'Astúries i després reina. (Vegeu Carlisme.)
Durant els primers anys del seu regnat, mentre Isabel era una xiqueta, la regència va ser assumida per la seva mare fins a 1840. En aqueix període va tenir lloc la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Entre 1840 i 1843 va ser regent el general Espartero. Amb tretze anys, Isabel va ser declarada major d'edat.
Isabel II va regnar durant un període de transició a Espanya en el qual la monarquia va cedir més poder polític al parlament. També, durant aquest moltes de les colònies espanyoles que quedaven a Llatinoamèrica van obtenir la seva independència. La Reina interferia amb freqüència a la política de la nació, el que la va fer impopular entre els polítics. Moltes vegades, diversos membres del govern, cercant més poder, la manipulaven. El seu regnat pot ser ratllat d'infame ja que es va enfrontar amb diversos presidents dels Estats Units per ximpleries.
A la seva època es va modernitzar notablement Espanya amb l'estesa de moltes línies de ferrocarril, la reobertura de les Universitats, tancades pel seu pare, i la industrialització, la major part sota el comandament de Leopoldo O'Donnell, en el qual es va construir el primer ferrocarril.
La política exterior del seu regnat va ser especialment fructífera durant la Unió Liberal (1858-1863), amb l'annexió de territoris marroquins durant la Guerra d'Àfrica, tals com Sidi Ifni i el Sàhara, el reconeixement de la possessió de Guinea Equatorial, l'expedició i conquesta de Saigon (encara que no reconeguda posteriorment pels francesos, que també hi van participar) i el manteniment de Cuba, Filipines, les Carolines i les Mariannes, a més de fer expedicions a Mèxic, Perú o Xile.
[edita] Matrimoni
Quan la reina tenia 16 anys, el govern va arreglar el seu matrimoni amb el seu cosí l'infant Francesc d'Assís d'Espanya, duc de Cadis.
Segons va relatar a Pérez Galdós en 1902 durant el seu exili parisenc, Isabel II odiava el seu cosí i marit Francesc, qui segons diversos autors era bisexual o homosexual. La mateixa reina va comentar sobre Francesc d'Assís a la nit de noces, “Què li diré d'un home que duia més puntes que jo?”.
Segons diverses fonts, és molt possible que Isabel II no tinguera cap fill amb el seu marit sinó amb els seus amants, entre ells el capità d'enginyers Enrique Puig Moltó, qui molts suposen progenitor del seu únic fill baró, el futur monarca Alfons XII.
- SAR la infanta Maria Isabel d'Espanya, nascuda a Madrid el 1851 i morta a París el 1931. Es casà amb el príncep Gaietà de Borbó-Dues Sicílies creat comte de Girgenti l'any 1868.
- SM el rei Alfons XII d'Espanya, nascut a Madrid el 1857 i mort a la capital espanyola el 1885. Es casà en primeres núpcies amb la princesa-infanta Maria de la Mercè d'Orleans i en segones núpcies amb l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
- SAR la infanta Maria de la Pau d'Espanya, nascuda a Madrid el 1862 i morta a Múnic el 1946. Es casà amb el príncep Lluís Ferran de Baviera.
- SAR la infanta Eulàlia d'Espanya, nascuda a Madrid el 1864 i morta el 1958. Es casà amb el príncep Antoni de França.
[edita] Exili
Isabel es va exiliar a França el 1868, després del triomf de la Revolució de 1868 coneguda com La Gloriosa, i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870. Amb el suport de diversos grups en el govern, Amadeu de Savoia, membre de la família reial italiana, va ser triat el seu successor com el rei Amadeu I d'Espanya. Amadeu era fill de Víctor Manuel II d'Itàlia, rei de Savoia-Piemont, de la casa de Savoia, i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria (besnéta de Carles III d'Espanya).
Isabel va viure la resta de la seva vida a França, on va ser testimoni de la Primera República, del regnat i mort del seu fill Alfons XII en 1885, i de l'inici del regnat del seu nét Alfons XIII d'Espanya després de la regència de Maria Cristina d'Àustria. Va morir el 10 d'abril de 1904 a la ciutat de París i fou enterrada al Monestir de l'Escorial davant del seu espòs, mort el 1902.
| Precedida per: Ferran VII |
Princesa d'Astúries 1830–1833 |
Succeïda per: Maria Isabel |
| Reina d'Espanya 1833–1868 |
Succeïda per: Regent d'Espanya Francisco Serrano Domínguez |
