Carlisme
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Carl?? (moneda)??. |
El Carlisme va ser un moviment pol??tic conservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya.
Taula de continguts |
[edita] Ideologia
Ideol??gicament, el carlisme ??s tradicional i anti-liberal. El seu lema ??s D??u-P??tria-Furs-Rei. El seu suport social provenia tradicionalment de les ??rees rurals, donat que molts pagesos veien amena??ada la seva forma tradicional de viure amb l'entrada dels principis econ??mics liberals al camp a causa de les successives desamoritzacions. El suport de l'Esgl??sia al moviment carlista tamb?? fou considerable, per la seva defensa d'un catolicisme militant, que no admet la llibertat de culte, aix?? com tampoc la laicitat de l'Estat.
La reivindicaci?? dels furs ha fet que s'interpret??s sovint el carlisme com a moviment anticentralista i precursor dels moderns nacionalismes, per?? sempre dins d'un projecte com?? per a Espanya, que els carlins denominen "les Espanyes".
[edita] Hist??ria
El conflicte entre carlins i liberals origin?? nombroses guerres durant el segle XIX (les Guerres Carlines). El carlisme va ser especialment fort a Navarra, i tamb?? al Pa??s Basc, el Pa??s Valenci?? i Catalunya. Alguns militars o personatges carlins destacats van ser:
- Tom??s de Zumalac??rregui
- Mari?? Vayreda, escriptor, combatent carl?? en la seva joventut i autor dels Records de la darrera carlinada
- Ramon Cabrera i Griny??, general era conegut i temut, com el tigre del Maestrat
Al segle XX, els carlins van lluitar amb el b??ndol franquista a la Guerra Civil Espanyola defensant el seu tradicionalisme. Franco, malgrat l'oposici?? del Rei Alfons Carles I, va obligar a la Comuni?? Tradicionalista a fusionar-se amb Falange Espanyola. Des de llavors, els carlins es van considerar traits pel dictador i es van allunyar del r??gim que, no obstant aix??, va seguir utilitzant els s??mbols carlins a la seva escenografia (el jou i les fletxes)
[edita] Pretendents carlins
Aquests s??n els diferents pretendents carlins al tron d'Espanya:
- Carles V (Carles Maria Isidre de Borb??) 1833-1845
- Carles VI (Carles Llu??s de Borb?? i de Bragan??a) (fill) 1845-1861
- Joan III (Joan de Borb?? i de Bragan??a) (germ??) 1861-1868
- Carles VII (Carles de Borb?? i Austria-Este) (fill) 1868-1909
- Jaume III (Jaume III de Borb?? i Borb?? Parma) fill) 1901-1931
- Alfons Carles I (Alfons Carles de Borb?? i Austria-Este) (germ?? de Carles VII i ??ltim Rei reconegut per tots el carlins) 1931-1936
- Carles VIII (Carles d'Habsburg i Borb??) 1936-1952 (mort el 1953, va contar amb el suport de una minoria de carlins. La resta don?? suport a Xavier I)
- Xavier I (Francesc Xavier de Borb?? i Parma) 1952-1975 (regent 1936-1952, considerat com Rei per la majoria del carlins)
- Carles Hug I (Carles Hug de Borb?? i Parma) 1975-
[edita] El Carlisme avui
Avui en dia, el moviment carl?? ha perdut molta for??a i, malgrat que continua, actualment no t?? representaci?? parlament??ria a Espanya (sense senadors ni diputats). Malgrat aix??, hi ha dues organitzacions carlines que continuen la lluita pol??tica:
- el Partit Carl?? (PC), d'ideologia socialista autogestionaria. Va fundar Esquerra Unida a 1986 per?? va sortir de la coalici?? un any despr??s.
- la Comuni?? Tradicionalista Carlista (CTC), tradicionalista i formada pels carlins que van abandonar el PC degut a la evoluci?? ideol??gica de D. Carles Hug als anys 70.
Les dues organitzacions pol??tiques es presenten habitualment a les eleccions. L'actual alcalde de la localitat navarresa de Puente la Reina/Gares ??s el carl?? Feliciano V??lez (Partit Carl?? de Euskal Herria).
A m??s, el germ?? petit de D. Carles Hug, D. Sixto-Enric de Borb??-Parma compta amb una Secretaria Pol??tica i els seus seguidors (una minoria dins del Carlisme) ho consideren el "Banderer de la Tradici??".
Vegeu tamb?? la Llista de pretendents carlins.
