Monestir de l'Escorial
De Viquipèdia
| San Lorenzo d'El Escorial | |
 |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Arquitectes | Juan Bautista de Toledo Juan de Herrera |
| Començament | 1563 |
| Acabament | 1584 |
| Localització | El Escorial |
| Estil | Renaixement |
| Materials utilitzats | granit i pissarra |
| Sistema constructiu | arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Alçat | 55 m, (alçada de les torres) |
| Planta | 152 x 192,5 m |
 |
|
El Reial Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial és un gran complex monumental que inclou un monestir, un palau, un museu i una biblioteca. Ubicat al poble de San Lorenzo de el Escorial a la comunitat autònoma de Madrid es troba a 45 quilòmetres de la capital de l'Estat espanyol. El topònim sembla que prové d'uns antics dipòsits d'escòria ubicats a la població de l'Escorial, pròxima al monestir.
[edita] Localització i funció
Situat al mont Abantos a la Serra de Guadarrama, aquest monumental complex fou construït per ordre del rei Felip II d'Espanya per tal de commemorar la Batalla de Sant Quintí en la qual les tropes del rei castellà s'imposaren a les del rei Enric II de França, el dia 10 d'agost de 1557 a les proximitats de París a la localitat de Sant Quintí.
En un primer moment el Monestir tenia la voluntat de fer la funció de Panteó Reial on enterrar-hi els reis Carles I d'Espanya i la seva esposa, la infanta Isabel de Portugal, així com els descendents del monarca.
La forma amb què es construí el Monestir, una graella, ha provocat que tradicionalment es parlés que es va fer en honor de Sant Llorenç, martiritzat pels romans en una graella i del qual se celebra la seva festivitat el dia 10 d'agost, dia en què tingué lloc la batalla de Sant Quintí.
[edita] L'edifici
El 2 de novembre de 1984 es declarà el Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial com a monument Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Les principals estances del Monestir es poden dividir entre les següents:
Biblioteca: Projectada per l'arquitecte Juan de Herrera. Els frescos de les bòvedes foren pintats per Pellegrino Tibaldi. La biblioteca posseix més de 40.000 volums d'extraordinari valor molts dels quals van pertànyer a les biblioteques privades dels Àustries espanyols.
Palau de Felip II: Format per una sèrie d'estances decorades amb austeritat, fou la residència del rei Felip II. Situat al costat de l'alta major de la Basílica la qual cosa permetia al monarca seguí la missa des del llit.
Basílica: Peça central de l'organigrama del Monestir al voltant del qual s'organitzen les dependències restants.
Sala de Batalles: Sala on s'exposen a través de frescos les principals batalles guanyades per l'exèrcit espanyol als camps de batalla europeus.
Panteó de Reis: Cripta on s'enterren tots els monarques espanyols des de Carles I d'Espanya i les reines que donaren un monarca al país. A part de la Cripta, l'estança està formada per un podrimener ((castellà)pudridero), sala on s'ubiquen el cos per espai d'anys i on es deixen que els cossos es descomposin. A excepció del rei Felip V d'Espanya i de la seva muller, la princesa Isabel de Farnesio tots els monarques espanyols des de l'any 1504 descasen a aquesta cripta. Actualment es troben al podrimener els cossos de la reina Victòria Eugènia de Battenberg i dels comtes de Barcelona, amb la qual cosa la Cripta quedarà complerta.
Cripa d'Infants: Destinada a allotjar infants i infantes, príncep i princeses, i reines que no han tingut fills monarques. Construït l'any 1888, actualment són ocupats 36 dels 60 nínxols existents. Destaca la tomba de Joan d'Àustria.
Sales capitulars: Espais on els monjos del Monestir celebren els seus capítols, una espècie de confessió mútua que té l'utilitat de garantir la puresa de la congregació.
Pinacoteca: Formada per col·leccions reials de pintura italiana, castellana, alemanya i flamenca dels segles XV, XVI i XVII.
Molt a prop del cos central del Monestir hom hi pot localitzar la Caseta del Príncep, destinada al futur rei Carles IV d'Espanya, i la Caseta de l'Infant, destinada a l'infant Gabriel d'Espanya i que foren dissenyades a la dècada de 1770 per l'arquitecte Juan de Villanueva.
