[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Guerra civil - Viquipèdia

Guerra civil

De Viquipèdia

Es denomina guerra civil a qualsevol confrontament bèl·lic els quals els seus participants no són en la seva majoria forces militars regulars, si no que estan formades o organitzades per persones generalment de la població civil. La seva característica més comú és que el conflicte armat es desenvolupi en un mateix país, enfrontant-se entre si persones del mateix lloc: ciutat, poble, comunitat... defensant, generalment, dues ideologies o interssos diferents. En aquesta conflagració, arriba a vegades la intervenció d'unitats extrangeres de diferents països, inclús ajudant o col·laborant amb els diferents bàndols de aquella mateixa guerra civil, la qual els seus individus poden arribar a ser voluntaris civils que simpatitzen la idea del costat sel·leccionat.

Per desgràcia, actualment el continent africà és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les dues ètnies més importants de cada país, siguent a coneixement global, anomenades "guerres oblidades", ja que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.

[edita] Famoses guerres civils de la història

Guerra de les Dues Roses (1445-1485)
Conflictes dinàstics entre els membres de la Casa de York contra els de la Casa de Lancaster, que lluitaren intermitentment per aconseguir posar a un dels seus membres com a Rei d'Anglaterra. Acabaria amb l'Edat Mitjana a les Illes Britàniques, amb ell el triunf final dels Tudor.
Guerra Civil Catalana (1462-1472)
És l’enfrontament armat entre Joan II d’Aragó i les institucions catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) per tenir el control polític. La mort de Carles de Viana –protegit de Catalunya i enfrontat amb el seu pare Joan II- serà l’excusa per formalitzar l’inici d’una contesa que, de fet, es venia covant des del seu predecessor Alfons el Magnànim.
Amb tot, la guerra és el resultat d'una controversia política que enfronta la monarquia i l'oligarquia; entre l'estil absolutista i el pactista. Tambè està sobre el tauler la capacitat política de la Generalitat per assumir la sobirania i governar. Al començar les hostilitats, tota la societat es veu obligada a optar per un o altre bàndol en funció del seus interessos i ideologies[1].
Guerra Civil japonesa (1476-1568)
Conflictes que hi va haver al Japó per diferents circumstàncies. Un dels clans d'aquella època va ser el clan Matsudaira.
Guerres carlines (1833-1876)
Conflictes dinàstics entre dues branques de la casa Borbó per la succesió a la corona. D'un costat, Isabel II i, posteriorment, el seu fill Alfonso XII; de l'altre, Carles Maria Isidre de Borbó i Parma, germà de Ferran VII i els seus descendents.
Guerra de Secessió (1861-1865)
Enfrontament dels Estats Units d'Amèrica, industrialitzats i abolicionistes, contra els Estats Confederats d'Amèrica (agricultors i esclavistes) per la secessió dels estats del sud de la Unió.
Guerra Civil Xilena (1891)
Conflicte entre forces del Congrés Nacional de Xile que s'enfrentaren contra les del president José Manuel Balmaceda, acabant amb la victòria dels primers i la implementació d'un sistema parlamentari.
Guerra dels Mil Dies (1899-1901)
Conflicte intern de Colòmbia entre les forces dels partits Liberal y Conservador, que acabaren amb la victòria dels últims i establiment d'un estat hegemònic fins a mitjà del segl XX.
Guerra Civil Russa (1918-1922)
Enfrontament entre el recent govern instal·lat comunista de la Unió Soviètica i forces contrarevolucionèries (anomenadesv"blanques") recolzades pels països occidentals. Acaba amb la victòria dels bolxevics i la consolidació de l'Estat Soviètic.
Guerra Civil Irlandesa (1922-1923)
Es va iniciar com una divisió interna del Sinn Féin (partit polític que liderà la Guerra d'Independència) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el Tractat Anglo-Irlandès de 1921, pel qual es creava l'Estat Lliure d'Irlanda i es partia el territori creant la Irlanda del Nord.
Guerra Civil Xinesa (1927-1950)
Conflicte entre les forces del Partit Comunista Xinès liderades per Mao Zedong i l'exèrcit del Guomindang, comandat per Chiang Kai-shek. Durant la invasió japonesa a Xina va existir una treva entre ambdues parts, amb el fi de destinar esforços mancomunats contre l'enemic comú. Després del acabament de la Segona Guerra Mundial, es van reempendre els enfrontaments que van acabar amb la instal·lació de la República Popular Xina al 1950.
Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
Va ser el enfrontament entre els partidaris de la República Espanyola contra els militars de dretes sublevats sota el comandament del general Francisco Franco. Les forces repúblicanes comptaven entre els seus principals adherits amb membres del Partit Comunista Espanyol, al igual que grans grups anarquistes representats per la CNT i el trostkista POUM. Amb el suport de l'Alemanya Nazi i de la Itàlia feixista, els sublevats derrotaren en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que se inclouen als brigadistes de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins al 1975.
Guerra Civil Grega (1946-1949)
Conflicte residual de la Segona Guerra Mundial, en el qual guerrillers comunistes (amb el suport de la URSS) van combatre les forces de la monarquia (amb el suport dels Estats Units), amb el fi d'implantar un sistema socialista a Grècia.
Guerra Civil de El Salvador (1980-1992)
Conflicte entre les forces revolucionàries del Front Farabundo Martí per a la Lliberació Nacional (FMLN)(amb el suport de Cuba i la Unió Soviètica) i el govern de El Salvador (amb el suport dels Estats Units): Va acabar amb el Tractat de Pau del 1992.
Guerra dels Balcans (1991-1995)
Va ser un conflicte que es va produir entre els estas de Croàcia, Eslovènia. Macedònia i Bòsnia-Herzegovina contra les tropes federals (dominades pels serbis) de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. La seva faceta més greu es va produir a Bòsnia, on el conflicte es va desenvolupar en torn de masacres. neteja ètnica i greus violacions al dret internacional humanitari. Va acabar amb la fragmentació del país.
Primera (1996-1997) i Segona Guerra del Congo (1998-2003)
Producte de la caiguda del dictador Mobutu Sese Seko i del triunf de les guerrilles liderades per Laurent Kabila, es van iniciar dos cicles de enfrontaments armats entre els habitants de la República Democràtica del Congo (ex-Zaire). Causat en part per el final de la guerra freda i la desestabilització provocada pel Genocidi de Rwanda, diversos païss africans van acabar intervenint. El resultat va ser més de 3.8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riqueses naturals del cor d'Àfrica.