Guerra dels Balcans

De Viquip??dia

Es coneix com a Guerra dels Balcans a un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugosl??via que varen tenir lloc entre 1991 i 2001. Comprenien dos grups de successives guerres que afectaven totes sis ex-rep??bliques iugoslaves. Altres termes amb que es coneix tamb?? aquest conflicte son: "Guerra de l???ex-Iugosl??via", "Guerra de Secessi?? Iugoslava", o "Tercera guerra Balc??nica" (un terme passatger encunyat pel periodista brit??nic Misha Glenny, al??ludint a les Guerres dels Balcans de 1912-1913).

Es caracteritzen per ser uns conflictes ??tnics entre els pobles de l'antiga Iugosl??via, principalment entre els Serbis d???un costat i Croats, Bosnians o Albanesos en l'altre; per?? tamb?? entre Bosnians i Croats a B??snia i Macedonis i albanesos a la Rep??blica de Maced??nia.

Les guerres acabaven amb una bona part de l'antiga Iugosl??via redu??da a la pobresa, interrupci?? econ??mica massiva i inestabilitat persistent a trav??s dels territoris on ocurria la pitjor baralla. Es consideren els conflictes m??s sagnants a terres europees des del final de la Segona Guerra Mundial i tamb?? els primers des de la Segona Guerra Mundial en haver estat formalment considerats com a genocides amb una acusaci?? de crims de guerra per a molts dels responsables clau. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugosl??via (ICTY, en angl??s) va ser establert per Nacions Unides per tal de processar aquests delictes.

Les guerres iugoslaves es poden dividir en dos grups de conflictes diferents:

• Guerres durant la desintegraci?? de la Rep??blica Iugoslava:
  1. Guerra d'Eslov??nia (1991)
  2. Guerra de la independ??ncia croata (1991-1995)
  3. Guerra de B??snia (1992-1995)
• Guerres a regions de poblaci?? albanesa:
  1. Guerra de Kosovo (1999)
  2. Conflicte del sud de S??rbia (2001)
  3. Conflicte de Maced??nia (2001)

Taula de continguts 1 Or??gens del conflicte dels Balcans 2 Els Primers Conflictes (1991-1995) 3 Conflictes en ??rees de poblaci?? albanesa (1996-2001) 4 Breu cronologia de la Guerra de Iugosl??via 5 Enlla??os externs

[edita] Or??gens del conflicte dels Balcans

Iugosl??via era un pa??s ??tnicament molt heterogeni, ja que era la frontera religiosa entre cat??lics, ortodoxos i musulmans. La ???neteja ??tnica??? fou un fenomen hist??ric els or??gens del qual es remunten al segle XIX, durant la lluita pel la independ??ncia del domini otom??. El nacionalisme serbi, des de llavors, mostr?? unes caracter??stiques expansives, donat el protagonisme que tingu?? en tal empresa. Per aix??, al llarg de la hist??ria de Iugosl??via ha existit en ella una doble possibilitat d???organitzaci?? pol??tica: per una banda l???hegemonia del nacionalisme serbi i per l???altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat ??tnica.

Els eslaus del sud van tenir per primera vegada una unitat pol??tica el 1918 amb el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que pretengu?? crear una federaci??. Per?? el 1921 es va optar per una versi?? de nacionalisme serbi unitari. El Partit Comunista va denunciar aquesta situaci?? com la conversi?? del regne en una pres?? de pobles dominada per la burgesia de la gran s??rbia.

La derrota de Iugosl??via per part dels alemanys a la Segona Guerra Mundial (Cro??cia s'ali?? amb les pot??ncies de l'Eix) no es degu?? pas a la seva heterogene??tat, per?? al llarg d???aquesta, les friccions inter-??tniques augmentaren com a conseq????ncia del vessament de sang. La guerra va deixar una greu her??ncia pel futur. El r??gim comunista implantat per Tito el 1945 va semblar haver trobat una forma d???estabilitat: un nou estat federal feia que S??rbia, amb un ter?? de la poblaci??, nom??s tingu??s una vuitena part del poder.

Durant els anys 50, quan el r??gim s???enfrontava a Stalin, exist?? un elevat grau de solidaritat inter??tnica envers la URSS. Als anys 60, aquesta solidaritat va tendir a dissipar-se, ja que s???evidenci?? que Iugosl??via es dividia en un nord desenvolupat i un sud pobre. El 1974, la nova Constituci?? va establir una presid??ncia rotativa dels presidents de cada una de les seves rep??bliques federades. A la mort de Tito al 1980, el president de S??rbia, Slobodan Milosevic comen???? a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a Kosovo. Aquesta regi?? ??s la p??tria original del serbis i es on es va originar la resist??ncia contra els otomans. Els seus habitants eren partidaris d???una rep??blica aut??noma, tenint en compte que el 90% de la seva poblaci?? no ??s s??rbia, sin?? albanesa. Els poders de Kosovo eren molt redu??ts; per?? davant de les protestes, aquesta m??nima autonomia fou suprimida per Milosevic. A Vojvodina, una altra unitat pol??tica dins de S??rbia amb nom??s un 53% de serbis, hi va passar quelcom similar.

A Cro??cia i a B??snia, les minories s??rbies demanaven all?? que elles no donaven. B??snia havia estat una creaci?? de Tito per compensar l???hegemonia de S??rbia. Era el lloc amb m??s matrimonis mixtos i on m??s gent es declarava simplement iugoslava.

A les dificultats inter-??tniques s???hi sumaren les econ??miques: el 1987 Maced??nia, Montenegro i Kosovo es declararen en fallida econ??mica. Llavors, la gent podia optar entre un programa de reformes des de dalt com una via cap a l???economia de mercat i la democr??cia o b?? un estat autoritari dominat per una ideologia populista i nacionalista com la S??rbia de Milosevic. Segons aquest, en la Constituci?? del 1974, els serbis havien estat deixats de banda per Tito i ara podien venjar-se. Per aix?? intervingueren en les dues prov??ncies aut??nomes i substitu??ren els que en detenien el poder per d???altres escollits pel mateix Milosevic. Les conseq????ncies foren immediates: el gener de 1990 explotava la Lliga dels Comunistes, la presid??ncia federal de Iugosl??via desapareixia en quinze mesos i el Govern Federal en sis m??s. A finals del 1990 es celebraren eleccions lliures a tot el pa??s. Els comunistes foren derrotats excepte a S??rbia i a Montenegro, on aconseguiren reconvertir-se com a nacionalistes. Durant aquests mesos s???iniciava el conflicte serbo-croat, seguit de l???inici de l???enfrontament inter??tnic a B??snia.

Finalment, fou la negativa S??rbia a acceptar que un croat fos president segons el torn rotatiu el que f??u impossible la conviv??ncia. Eslov??nia, amb el suport d???Alemanya, es declar?? independent el 1990 amb una coalici?? anticomunista al govern. A Maced??nia guanyaren els independentistes, per?? ni Gr??cia ni Bulg??ria, els seus estats lim??trofs, la acceptaren com a naci?? independent. Cro??cia tamb?? s???independitz??, per??, dins seu, la regi?? de Krajina, amb una elevada poblaci?? s??rbia, s???independitz?? de Cro??cia. Dins d???aquesta, la ciutat de Kijevo, croata, s???independitz?? de Krajina. En aquestes condicions, es produ?? l???ofensiva s??rbia a Cro??cia. Al independitzar-se B??snia, el serbis volgueren sumar al nou estat que acabaven de crear, la Rep??blica Federativa de Iugosl??via, els enclavaments serbis de B??snia i de Cro??cia, esclatant definitivament el Conflicte dels Balcans.

[edita] Els Primers Conflictes (1991-1995)

Les guerres iugoslaves comencen amb la secessi?? de les dues regions m??s septentrionals l'antiga Iugosl??via - Eslov??nia i Cro??cia - per a una varietat ??mplia de discrep??ncies incloent-hi assumptes econ??mics i pol??tics, entre altres.

El primer d'aquests conflictes, conegut com la la Guerra d'Eslov??nia o Guerra dels deu dies, va ser una lluita amb l'??nic objectiu d'evitar la desintegraci?? de Iugosl??via i acabava amb la retirada de l'ex??rcit Iugoslau el 1991.

El segon en aquesta s??rie de conflictes, es la Guerra de la independ??ncia croata que comen??a per les mateixes raons, per?? r??pidament es convertia en un enfrontament nacionalista entre S??rbia i Cro??cia, ideologies nacionalistes personificades pel President Slobodan Milo??evi?? en S??rbia i el President Franjo Tu??man en Cro??cia. En gener de 1992 el pla de pau de Vance proclamava zones controlades per NU (UNPA) per als Serbis i portava un soluci?? de finalitzaci?? de les operacions militars, encara que amb algun atac espor??dic de l'artilleria en ciutats croates i les intrusions ocasionals de forces croates a zones d'UNPA que varen continuar fins a 1995.

El 1992, en el conflicte s'hi sum?? B??snia. Era un conflicte amb tres vies diferents entre els seus habitants Bosnians Serbis, i Croats, principalment diferenciats per la seva religi?? tradicional: Islam, Cristianisme ortodox i Catolicisme, respectivament. Va ser, de bon tros, la m??s sagnant i la m??s ??mpliament coberta de les guerres iugoslaves.

La lluita a Cro??cia va acabar a l'estiu de 1995, despr??s que l'ex??rcit de Cro??cia llanc??s dues operacions militars r??pides, anomenades Operaci?? Flaix i Operaci?? Tempesta, en el qual aconseguia reclamar tot el seu territori excepte el Sector d'UNPA a l'est, fronterer ambS??rbia. Virtualment tota la poblaci?? s??rbia en aquestes ??rees es convertia en refugiats. El sector restant a l'est restava sota l'administraci?? de NU (UNTAES), i va ser pac??ficament reintegrat a Cro??cia el 1998.

El 1994, els EUA intervenen entre les forces croates i l'ex??rcit bosni??. La intervenci?? de l'OTAN contra els serbo-bosnians, seguit per la massacre de Srebrenica i l'ofensiva de tropes de Cro??cia a les ??rees controlades pels serbis dins de l'Operaci?? Tormenta, feia perdre als serbo-bosnians algunes de les ??rees controlades per ells, i la pressi?? es posava en tots els costats per aconseguir l'alto el foc i un final negociat de la guerra a Bosnia. La guerra acabava amb la signatura del Acords de Dayton el 14 de desembre de 1995.

[edita] Conflictes en ??rees de poblaci?? albanesa (1996-2001)

En Kosovo, Maced??nia, i a la zona sud de S??rbia, els conflictes varen estar caracteritzats per la tensi?? ??tnica i pol??tica entre els governs serbis i macedonis i les minories nacionals Albaneses que buscaven autonomia, com era el cas en la Rep??blica de Maced??nia, o independ??ncia, com en el cas a Kosovo.

La guerra de Kosovo (1996-1999) es convertia en una guerra a gran escala durant 1999, mentre el Conflicte de Maced??nia (2001) i el conflicte del sud de S??rbia (2001) es varen caracteritzar pels enfrontaments armats entre forces de seguretat estatals i guerrilles d'etnia albanesa.

La guerra de Kosovo acabava amb la intervenci?? de l'OTAN en contra de les forces s??rbies, encara que durant 2004 es produ??ren nous aixecaments a la zona. La intervenci?? de l'OTAN es considera sovint com una altra guerra afegida. Els conflictes al sud de S??rbia i a la Rep??blica de Maced??nia acabaven amb acords de pau internacionalment supervisats entre els insurgents i el govern, per?? la situaci?? a les dues regions roman fr??gil.

[edita] Breu cronologia de la Guerra de Iugosl??via

1966

Tito acomiada Aleksandar Rankovic, un oficial d'intel??lig??ncia i comandament serbi, despr??s de lo qual s'inici?? una purga de quadres serbis.

1968

Protestes de maig del 1968 tenen ress?? tamb?? a Iugosl??via. Hi ha manifestacions d'estudiants, mentre que a Kosovo els manifestants demanen m??s drets per a minoria albanesa.

1971

Manifestacions nacionalistes a Cro??cia, conegudes com la Primavera de Croacia condemnades pel govern. Molts participants s??n posteriorment detinguts per nacionalistes, incloent-hi Stipe Mesi?? i Franjo Tu??man. La crisi governamental segueix.

1974

Nova constituci?? de la Rep??blica Socialista de Iugosl??via, concedint m??s poder a les regions federals, i m??s poder a les prov??ncies aut??nomes s??rbies de Kosovo i Voivodina, donant-los vot en totes les decisions rellevants del govern federal. Finalment els Bosnians eren reconeguts com a sisena "naci??" constituent de Iugosl??via i una de les tres poblacions components de B??snia i Hercegovina.

1980

Mor el l??der iugoslau Josip Broz Tito.

1981

Comen??a una crisi econ??mica a Iugosl??via. Manifestacions nacionalistes albaneses a Kosovo, exigint estatus d'una unitat federal.

1986-1989

Memor??ndum de l'Acad??mia S??rbia de les Ci??ncies i les Arts en protesta per la posici?? de S??rbia en Iugosl??via.

Slobodan Milo??evi?? arriba al poder a S??rbia. Manifestacions de la Revoluci?? antiburocr??tica porten governs pro-Milosevic a Voivodina, Kosovo i Montenegro.

1990

Es dissol la Lliga de comunistes de Iugosl??via al seu 14?? Congr??s.

Els canvis constitucionals a S??rbia revoquen alguns dels poders concedits a Kosovo i Voivodina, donant a S??rbia 3 dels 8 vots del consell federal.

Primeres eleccions democr??tiques de la Iugosl??via socialista. Les opcions nacionalistes obtenen majoria en gaireb?? totes les rep??bliques.

Els serbo-croats comencen una rebel??li?? contra el nou govern electe que lidera Franjo Tu??man.

Els canvis constitucionals a Cro??cia treuen l'estatus de naci?? constituent als serbis.

1991

Eslov??nia i Cro??cia declaren la independ??ncia. La guerra a Eslov??nia dura deu dies.

L'ex??rcit iugoslau marxa d'Eslov??nia per?? d??na suport a forces rebels de serbis a Cro??cia. La guerra comen??a a Cro??cia.

1992

Es signa el pla de pau de Vance, creant-ne 4 zones UNPA per a serbis i acabant una lluita a gran escala a Cro??cia.

Maced??nia i B??snia declaren la independ??ncia. Comen??a la Guerra de B??snia.

Es proclama la Rep??blica Federal de Iugosl??via, constitu??da per S??rbia i Montenegro, les ??niques dues rep??bliques restants.

Les Nacions Unides imposen sancions contra Iugosl??via i accepta Eslov??nia, Cro??cia i B??snia com a membres.

1993

Comen??a el conflicte entre Croats i Bosnians a B??snia.

Comencen enfrontaments a la regi?? Biha?? entre el Govern de B??snia i bosnians lleials a Fikret Abdi??.

1994

Tractat de pau entre Bosnians i Croats arbitrat pels Estats Units.

1995

Massacre de Srebrenica. Mes de 8.000 Bosnians s??n assassinats.

Cro??cia llan??a l'Operaci?? Flaix i l'Operaci?? Tempesta, reclamant totes les zones UNPA excepte la zona d'Eslav??nia oriental (franja entre Cro??cia i S??rbia), a on s'havia produ??t l'??xode dels Serbis. Acaba la guerra de Cro??cia.

L'OTAN llan??a una s??rie d'atacs aeris contra l'artilleria serbo-bosniana i altres objectius militars.

Es signen els Acords de Dayton a Par??s. Acaba la guerra a B??snia i Hercegovina .

1996

La Rep??blica Federal de Iugosl??via reconeix Cro??cia i Bosnia i Herzegovina.

Despr??s d'un frau a les eleccions locals, centenars de milers de Serbis ??s manifesten a Belgrad contra el r??gim Milosevic durant tres mesos.

1998

Combats entre forces s??rbies i albanesos a Kosovo.

La zona d'Eslav??nia oriental ??s reintegra pac??ficament a Cro??cia.

1999

l'OTAN comen??a la campanya militar Operaci?? For??a Aliada a Kosovo. El control de Kosovo ??s cedit a les Nacions Unides, per?? encara roman com una part de S??rbia.

Mor Franjo Tu??man. Poc despr??s, el seu partit perd les eleccions.

2000

Slobodan Milo??evi?? ??s tret fora del poder, i Vojislav Ko??tunica es converteix en el nou president de Iugosl??via.

2001

Conflictes entre militants albanesos i govern a Maced??nia.

Conflicte del sud de S??rbia entre militants albanesos i forces de seguretat s??rbies.

2002

Slobodan Milo??evi?? ??s jutjat a La Haia acusat de crims de guerra a Kosovo.

2003

La Rep??blica Federal de Iugosl??via esdev?? la Uni?? d'Estats de S??rbia i Montenegro.

Mor Alija Izetbegovi.

2006

Mor Slobodan Milo??evi?? a la pres?? de la Haia.

Els Montenegrins declaren la independ??ncia de la uni?? estatal amb S??rbia.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Guerra dels Balcans

• Informaci?? i enlla??os a The Third Balkan War (1991-2001)
• Wiebes, Cees. Intelligence and the War in Bosnia 1992-1995, Editor: Lit Verlag, 2003
• Informe Govern Holand??s sobre Massacre de Srebenica
• Dr. Naci?? R. Craig. "Guerra als Balcans 1991-2002. " Institut d'Estudis Estrat??gic, 2002, ISBN1-58487-134-2