[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Slobodan Milošević - Viquipèdia

Slobodan Milošević

De Viquipèdia

Slobodan Milošević, impulsor de la Guerra de Bòsnia
Slobodan Milošević, impulsor de la Guerra de Bòsnia

Slobodan Milošević (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en serbi), en alfabet serbi ciríl·lic Слободан Милошевић. Polític serbi. Nascut el 20 d'agost de 1941 a Požarevac, Sèrbia i mort el 11 de març de 2006, a La Haia, Holanda. Milošević també era conegut com El carnisser dels Balcans.

La seva política de nacionalisme radical provocà la desintegració de l'antiga Iugoslàvia amb la guerra de Bòsnia i Hercegovina que s'inicià la primavera de 1992. Els serbis van entrar en territori bosni amb la finalitat de dividir aquesta república i annexionar a Sèrbia grans extensions tot i aplicant una política de neteja ètnica. Així, Milosevic promocionava una Gran Sèrbia on no hi tenien cabuda els bosnis ortodoxes ni els bosnis musulmans. La neteja ètnica de Milošević provocà innombrables morts, milers de desplaçats i greus atemptats als Drets Humans. En aquesta guerra tamé s'hi va veure involucrada Croàcia.

El 1995, Milosević firmà conjuntament amb els presidents de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia el Acords de Dayton, aconseguint el 49% del territori bosnià que va ser ocupada per un elevat percentatge de població sèrbia (un 33% aproximadament).

Milošević continuà la seva política nacionalista i el 1999 expulsà els albanesos musulmans de la província autònoma de Kosovo. Aquest fet provocà el desplaçament de milers de albano-kosovars, innumerables morts i una tornada a la violació dels Drets Humans. L'OTAN reaccionà assetjant Belgrad durant quatre mesos. En aquest moment el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia ja el volia processar per crims de guerra a la antiga Iugoslàvia com el genocidi i atemptats greus contra el Drets Humans. A pesar del setge, Milošević va romandre al poder i va fer canvis substancials a la Constitució sèrbia per a poder continuar la seva tasca com a president.

L'any següent, el 5 d'octubre de 2000, Milošević va perdre les eleccions a la presidència de Sèrbia. No acceptà aquesta derrota i féu que el Tribunal Constitucional anul·lés les eleccions. El dia següent, el poble serbi es revoltà i a la capital, Belgrad, milers de persones que es manifestaven en contra d'aquesta annul·lació van assaltar el Parlament Serbi, destruint-lo. Caigut Milosevic, pujà al poder provisionalment Vojislav Koštunica. Negociant ajudes internacionals, Milosević va ser entregat vuit mesos desprès del seu fracàs electoral al Tribunal Internacional com a moneda de canvi per a que així Sèrbia aconseguís ajuda i per poder millorar la seva imatge internacional. El 29 de juny de 2001, Milosevic ingressava en una presó de La Haia, ciutat on va ser processat en un judici per genocidi que no va tenir veredicte degut a la seva mort sobtada l'any 2006.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Slobodan Milošević