S??rbia i Montenegro

De Viquip??dia

S??rbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa. Limitava al sud amb Alb??nia, Maced??nia i la Mar Adri??tica (Mar Mediterr??nia), a l'est amb Bulg??ria, al nord amb Hongria i a l'oest amb Cro??cia i B??snia-Herzegovina.

??ssent el cor de la desapareguda Rep??blica Federal de Iugosl??via o Iugosl??via, va mantenir aquest nom fins la nova denominaci?? arran de la nova carta constitucional el dia 4 de febrer de 2003. Aquesta reflectia la confederaci?? formada per l'autonomia de S??rbia i de Montenegro. El pa??s estava dividit, doncs, en quatre autonomies: Voivodina al nord, S??rbia i Kosovo a la part central i Montenegro al sud. Kosovo, conforme amb la Resoluci?? 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de 10 de juny de 1999, es trobava (fins el 17 de febrer de 2008) sota administraci?? internacional.

S??rbia i Montenegro no tenia una ??nica capital comuna: Belgrad era el centre administratiu i la seu de l'Assamblea i del Consell de Ministres; Podgorica era la seu del Tribunal de S??rbia i Montenegro.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Pol??tica 3 Subdivisi?? administrativa 4 Geografia 5 Demografia

[edita] Hist??ria

En la ruptura de la Rep??blica Federal Socialista de Iugosl??via, la confederaci?? permanent de S??rbia i Montenegro va ser reconstitu??da en 1992 com la Rep??blica Federal de Iugosl??via (RFI). No obstant aix??, les Nacions Unides, i molts estats individuals (sobretot els Estats Units) havien refusat recon??ixer-la com a successora de l'ex Iugosl??via, encara que la van acceptar mentre constitu??a un estat. A???? va ser a causa de les guerres iugoslaves en progr??s, les quals havien evitat l'acord sent aconseguit sobre la disposici?? d'obligacions i recursos federals, particularment el deute nacional. La RFI va ser tamb?? suspesa d'un nombre d'institucions internacionals per causa de la seva actuaci?? en les guerres. Va ser finalment readmesa a les Nacions Unides en 2000 despr??s de diversos anys de suspensi??.

En 2002, S??rbia i Montenegro va arribar a un nou acord quant a cooperaci?? cont??nua, prometent, entre altres canvis, la fi del nom Iugosl??via. El 4 de febrer de 2003, el parlament federal de Iugosl??via va crear una mancomunitat laxa de S??rbia i Montenegro anomenada S??rbia i Montenegro. Una nova carta constitucional va ser acordada per a provar un marc de treball per al govern de l'Estat, format per les dues nacions.

El 30 d'abril de 2006, el Govern i Parlament de Montenegro va plantejar un refer??ndum sobre la continu??tat o separaci?? definitiva de les dues rep??bliques a la poblaci?? montenegrina; va guanyar l'opci?? secesionista amb un estret marge del 55,4% dels vots v??lidament emesos a favor de la separaci?? (0,4% m??s dels vots a favor de la separaci?? necesaris per a que fos reconeguda tant per la Federaci?? de S??rbia i Montenegro, com per la Uni?? Europea). Per a que el refer??ndum fos v??lid, es necessitava la participaci?? d'un m??nim del 50% de la poblaci?? amb dret de vot de Montenegro (la participaci?? va ser molt alta, superant el 86%).

[edita] Pol??tica

Cap al 2005 no existien pr??cticament pol??tiques comunes i funcionen per separat ambdues rep??bliques. A pesar d'existir unes institucions comunes: el President Svetozar Marovic i el parlament, compost pels parlamentaris de S??rbia (91 escons) i Montenegro (35 escons). Ambdues rep??bliques nom??s tenien una pol??tica comuna quant a defensa, cancelleria, comer?? i drets humans. Per?? ni tan sols mantenien la mateixa moneda, ja que S??rbia havia creat el nou dinar serbi i Montenegro adopt?? l'Euro com a moneda.

Les principals figures pol??tiques eren Zoran Zivkovic, primer ministre serbi i Milo ??ukanovic, primer ministre montenegr??.

El territori de Kosovo encara que formalment seguia dins S??rbia, no mantenia cap relaci?? amb la resta del pa??s, ni el govern de S??rbia i Montenegro exercia cap tipus d'autoritat en ell. Segons la Resoluci?? 1244 de 1999 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, es trobava baix administraci?? internacional, i despr??s de la dissoluci?? de S??rbia i Montenegro, continua en el mateix estat.

[edita] Subdivisi?? administrativa

S??rbia i Montenegro comprenia quatre unitats pol??tiques principals, consistents en dues rep??bliques i dues prov??ncies subordinades:

• S??rbia (capital: Belgrad)
  • Voivodina - prov??ncia aut??noma dins de S??rbia (capital: Novi Sad)
  • Kosovo - prov??ncia dins de S??rbia sota administraci?? de les Nacions Unides (capital: Pri??tina)
• Montenegro (capital: Podgorica)

La capital pol??tica i administrativa del pa??s era Belgrad, mentre que la seva capital judicial fou Podgorica.

[edita] Geografia

S??rbia i Montenegro cobria una ??rea de 102.350 km², amb 199 km de costes. El terreny del pa??s era extremadament variat, amb molt de S??rbia que comprenia planes i tossals baixos (excepte a la regi?? m??s muntanyosa de Kosovo) i molt de Montenegro, que consisteix en muntanyes altes. S??rbia ??s enterament sense litoral, amb la costa que pertanyia a Montenegro, el qual tamb?? posseeix l'??nic fiord d'Europa meridional. El clima era semblantment variat. El nord amb un clima continental (hiverns freds i estius c??lids); la regi?? central, amb una combinaci?? de clima continental i mediterrani; i el sud, de clima adri??tic al llarg de la costa, amb regions interiors que experimenten estius i tardors caloroses i eixudes, i relativament freds hiverns amb fortes nevades a l'interior.

La ciutat m??s gran del pa??s per lluny va ser Belgrad, amb una poblaci?? de 1.711.800. Cap altra ciutat estava en alguna part prop de la mateixa grand??ria; les ciutats m??s grans del pa??s eren Novi Sad, Nis,Kragujevac i Podgorica, cada una amb poblacions d'al voltant de 140.000-180.000 persones.

[edita] Demografia

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

S??rbia i Montenegro tenia m??s varietat demogr??fica que qualsevol altra regi?? de l'antiga Iugosl??via. Els seus grups ??tnics m??s grans foren els serbis (62.6%), albanesos (16.5%) i montenegrins (5%). El pa??s tamb?? tenia importants poblacions de croats, hongaresos, romanesos, gitanos i eslovacs, majorment concentrats a la prov??ncia septentrional de Voivodina, aix?? com en nombres m??s xicotets d'altres grups de minories. La gran poblaci?? albanesa estava concentrada principalment a Kosovo, amb poblacions m??s xicotetes al voltant de Presevo a S??rbia i en el sud-est de Montenegro.