República Federal Socialista de Iugoslàvia
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: cap | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Macedònic Serbocroat Eslovè |
||||
| Capital | Belgrad 44° 48' N, 20° 28' E |
||||
| Ciutat més gran | Belgrad | ||||
| Govern
President (Últim)
Primer ministre (Últim) |
República socialista Stjepan Mesic Ante Marković |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
255.804 km² (Negligible) Negligible |
||||
| Població - Estimació Negligible - Cens 2002 - Densitat |
Negligible ([[Llista de països per població|]]) 20.522.972 106,34 hab/km² (Negligible) |
||||
| Moneda | Dinar iugoslau2 (YUM) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
| Independència • Reanomenament •dissolució |
25 de setembre de 1963 20 de desembre de 1991 |
||||
| Himne nacional | 'Hej Sloveni' | ||||
| Domini internet | .yu | ||||
| Codi telefònic | +38 |
||||
| Gentilici | Iugoslau, iugoslava | ||||
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1963 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia. Estava formada per Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia i Montenegro. Va ser governada fins a l'any 1980 per Josip Broz Tito, el qual va mantenir un distanciament amb els països de el Bloc de l'Est i va criticar les intervencions soviètiques a Hongria, Txecoslovàquia i Afganistan.
Taula de continguts |
[edita] Història
La Iugoslàvia Democràtica Federativa va ser reconstituïda en l'AVNOJ (Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia) reunit a Jajce (29 de novembre - 4 de desembre de 1943) mentre que les negociacions amb el govern a l'exili van continuar. El 29 de novembre del mateix any es va constituir com un estat socialista (també pel AVNOJ a Jajce). L'any 1945 es va establir la República Democràtica Federal de Iugoslàvia (RDFI). El 31 de gener, 1946, la nova constitució va establir les 6 repúbliques constituents i el nom de l'Estat com a República Federal Popular de Iugoslàvia (RFPI). L'any 1963 adoptà el seu nom definitiu de República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI). El primer president va ser Ivan Ribar mentre que el Primer Ministre va ser Josip Broz Tito. L'any 1953, Tito va ser elegit com a president i posteriorment l'any 1963 va ser nomenat "President vitalici".
Iugoslàvia, a diferència d'altres països comunistes d'Europa, va triar una via independent de la Unió Soviètica, i no va ser un membre del Pacte de Varsòvia ni de la OTAN, però a més va ser un dels creadors de el Moviment de Països No Alineats l'any 1956. El més significatiu canvis en els límits de la RFSI va ocórrer l'any 1954, quan el Territori lliure de Trieste va ser dissolt pel Tractat de Trieste. La Zona B iugoslava, la qual cobria 515.5 km2, va ser immediatament ocupada pel Exèrcit Federal Iugoslau.
Després de la mort de Tito l'any 1980, i enmig d'una crisi econòmica molt important, les tensions entre les diferents nacionalitats del país van créixer, de la mateixa manera que les potències europees repensaven la importància estratègica de la zona. Així les coses i després de l'establiment del multipartidisme i l'adveniment dels partits nacionalistes al poder, dos de les seves repúbliques constituents: Eslovènia i Croàcia declaren la seva independència, a les quals seguirien Macedònia i Bòsnia-Hercegovina, esclatant la primera del seguit de Guerres Iugoslaves que van produir la dissolució de la República.
La República Federal Socialista de Iugoslàvia va ser reemplaçada per la nova República Federal de Iugoslàvia integrada ja només per Sèrbia i Montenegro, la qual va ser dissolta en 2002, creant-se una nova estructura confederal estatal de Sèrbia i Montenegro, que a la seva vegada es va dissoldre 5 de juny de 2006 amb la independència de Montenegro respecte a Sèrbia.
[edita] Economia
Econòmicament el país va ser organitzat sota les directrius del socialisme de mercat. Existia la possibilitat de crear empreses de fins a cinc treballadors que es podien dedicar a certes activitats econòmiques. La resta d'empreses eren públiques, i estaven controlades pels propis treballadors de cada empresa, qui decidien com organitzar-se i invertir, entre qui es repartien els beneficis i pèrdues. Els productes de les empreses eren posteriorment venuts en el mercat privat, la qual cosa va dur en ocasions a la competició entre empreses.
[edita] Organització políticoadministrativa
Internament, l'Estat va ser dividit en 6 repúbliques socialistes, i 2 províncies socialistes autònomes que eren part de la RS Sèrbia. La capital federal era Belgrad. Les Repúbliques i províncies van ser (per ordre alfabètic):
1. República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, amb capital a Sarajevo
2. República Socialista de Croàcia, amb capital a Zagreb
3. República Socialista de Macedònia, amb capital a Skopje
4. República Socialista de Montenegro, amb capital a Titograd
5. República Socialista de Sèrbia, amb capital a Belgrad, la qual també comprenia: 5a. Província Socialista autònoma de Kosovo, amb capital a Priština 5b. Província Socialista autònoma de Vojvodina, amb capital a Novi Sad
6. República Socialista de Eslovènia, amb capital a Ljubljana.
