Franjo Tuđman
De Viquipèdia
Franjo Tuđman ( Veliko Trgovišće, Croàcia, 14 de maig, 1922 - Zagreb, 10 de desembre, de 1999) va ser el primer president de Croàcia durant els anys 1990.
Als 19 anys es va unir a l'escamot antifascista de Josip Broz Tito, de qui n'arribà a ser amic personal, i acabada la guerra, era el general més jove de l'Exèrcit Popular Iugoslau, amb tan sols 23 anys. El 1957 va escriure Rat protiv rata (Guerra contra guerra), descripció de les tàctiques guerreres partisanes; el 1967 va compondre una Declaració sobre la llengua literària croata, de caire separatista del serbocroat oficial. Més tard escriví Velike ideje i mali narodi (Grans idees i petites nacions) on s’enfronta a la teoria de nacionalitat oficial iugoslava. Alhora, formà part del moviment anomenat Masovni Pokret o Maspok (Poder de Masses), que protagonitzà l'anomenada Hrvatsko proljeće o Primavera croata de 1971. Alhora, fou fundador i cap del 1961 al 1967 de l'Institut za historiju radničkoga pokreta Hrvatske (Institut per a la Història del Moviment Treballador Croat).
El 1971 fou condemnat a mort acusat de separatisme i de donar suport a grups ustaixa, però Tito, en nom de la seva antiga amistat, li commutà la pena i va romandre empresonat fins el 1981. Un cop lliure de la presó, el 20 de febrer de 1981 fou condemnat a 3 anys de presó per minimitzar el genocidi ustaixa davant periodistes estrangers en la presentació del seu llibre Bespuca povijesne z biljnosti (La veritat històrica sense camins). Per aquest motiu ha estat acusat de ser "el Le Pen croat" (paraules del periodista belga Michel Collon).
En els 1990 va liderar el pártit Unió Democràtica Croata (HDZ-Hrvatska Demokratska Zajednica) que va ser la punta del moviment independentista Croata a la fi del segle XX. La HDZ va assolir agrupar a la majoria absoluta del poble croat tant a Croàcia com a Bòsnia i Hercegovina a les primeres eleccions democràtiques, just després de la caiguda del comunisme en la SFRJ, celebrades el 1990.
Així es convertia en el president del país. El seu objectiu es va cristal·litzar el 30 de maig de 1990 a través d'un Referèndum nacional per la Independència de Croàcia. Va frenar habilmente l'en aquells dies molt superior en armes Exèrcit Iugoslau (JNA) a Croàcia amb la combinació d'armisticis i defensa del territori del país. Després que les forces internacionals de UNPROFOR finalment s'interposessin entre l'autoproclamat estat serbi dintre de Croàcia i les forces croates, Tudjman va decidir organitzar i armar l'Exèrcit Croat- (HV), preparant per al 1995 les operacions Bljesak i Oluja (tempesta), amb les quals va recuperar la integritat territorial del país.
Els seus detractors, com el president actual de Croàcia- Stjepan Mesić, li acusen de no haver comprès la situació de Bòsnia i Hercegovina i la realitat nacional dels bosnians. Sembla que Tudjman comptava els bosnians com a part integral del poble Croat, considerant-los "Croats de religió Islàmica". Aquest i altres errors de càlcul per la seva banda van provocar una guerra entre els bosniocroats dirigits des de Zagreb (els Croats de Bòsnia i Hercegovina) i els Bosnians, durant l'Agressió a Bòsnia i Hercegovina. Els bosnians no volien que cap part de Bòsnia i Hercegovina fos separada i annexada a Croàcia. Uns altres l'acusen d'haver negociat directament amb Slobodan Milošević la divisió de Bòsnia i Hercegovina entre Croàcia i Sèrbia, demostrada per certs documents visuals.
Fou reescollit dues vegades i romandria al poder fins a la seva mort a finals del 1999. Fora del seu país, el seu cognom es lletreja també "Tudjman".
| Precedit per: Ivo Latin President de la RFS Croata |
President de Croàcia 1990–1999 |
Succeït per: Vlatko Pavletić |
